L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR:1.717
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 33.776

diumenge, 15 de setembre del 2019

Malgrat la pluja s'acomplí la tradició: es va celebrar la "Baixà" i el Santíssim Crist de la Sang ja és a Sant Pere



Anit se va celebrar la processó de la “baixà” del Santíssim Crist de la Sang, patró de la ciutat, des de l’ermita del Calvari fins a l’església de Sant Pere. La “Baixà” tradicionalment obri la setmana de Festes Majors i té el seu origen al segle XIX, que va ser quan Tavernes va iniciar els primers festejos populars dedicats al “Santíssim Crist de la Sang”.


Recordant un poc la història, direm que l’any 1885 còlera morbo i es va demanar la intersecció de Crist per tal d’eradicar la malaltia. Eixe any, el Crist va abaixar per primera vegada en processó des del Calvari fins la parroquial de Sant Pere, aleshores l'única parròquia de la ciutat, enmig de grans pregàries i peticions sol·licitant-li la intervenció perquè desaparegués el còlera.

Quant va passar la pesta, l’Ajuntament va organitzar festejos populars en acció de gràcies al Crist, que es van repetir en anys successius i van marcar el naixement de les Festes Majors.


 I ja que estem recordant temps passats, direm que les festes tradicionalment i fins fa unes dècades (anys 60/70 del segle passat) s’iniciaven l'últim divendres del mes de setembre. Fins i tot algunes vegades se solapaven a les festes de Sant Francesc de Gandia. La raó era ben senzilla perquè calia primer acabar les tasques de l'arròs, i les festes no començaven fins que no estigués segat, i ben sec, cosa que es feia en la zona d’Els Sequers, que per això té eixe nom.

Als anys 1970 amb la dessecació de la Partida es va acabar l’arròs i les festes van iniciar tot un seguit de canvis de dates, fins i tot es van celebrar un any en agost (amb un fracàs estrepitós, la gent es quedava a la mar)  i després d'alguns anys de començament divers, es va quedar com a data fixa el  segon divendres de setembre.

  
Un any més, la pluja... però finalment el Crist va "abaixar" a Sant Pere 

Ahir, sobre les 9 de la nit, la imatge del Crist eixia de l’ermita amb revol de campanes després de moments d’incertesa per l’amenaça de pluja. Confusió inicial al carrer: uns deien que s’anul·lava, altres que se celebrava, el mossèn que es mostrava a favor i finalment, com a responsable, decidia de baixar el Crist.


I començava el seguici de vallers i vallers, que obria la banda de cornetes i tambors i el grup de dolçainers i tabaleters, en el seu davallar des del Calvari fins el carrer Sant Roc on, quan la processó arribava a meitat del carrer a ploure amb força. Uns moments de desbandada general i de fer aparèixer els paraigües, i de voler amagar el Crist no es mullés.

En aquest moment la banda de tambors i cornetes anava a pas lent, com calia, el propi de la processó, i se sentien alguns comentaris que calia alleugerir la passa. Finalment, la banda s’hagué de fer a un costat i que passarà el Crist perquè, els portadors ja anaven a pas ràpid, quasi un trot cap a l’església.

  
Mentre seguia el seguici i arribaven els rectors del poble i tot seguit una ampla representació municipal, amb l’alcalde Sergi González presidint els regidors de la corporació que hi assistien, mentre finalment i un any més amb presència de pluja, el Crist entrava a Sant Pere amb les campanes al vol.

L’objectiu estava complert. I també la tradició. El nostre patró, el Santíssim Crist de la Sang presidirà un any més i durant una setmana les Festes Majors valleres.

Nota: Les fotografies segueixen l'ordre de la processó, tal com anava passant. Disculpeu la qualitat de les darreres, ja amb les autoritats: la pluja i el caminar de pressa.