La diada de Sant Llorenç era a Tavernes una de les jornades de més festa de l'estiu, junt al Dia de la Sang (Dia del Clot ) i Sant Jaume. Això fins, més o menys, la dècada dels 70 quan la regulació estatal de les festes va obligar moltes de les que tradicionalment hi havia a tots els pobles, i moltes perdien el caràcter de festa local.
Cal dir abans de seguir que antigament l’ermita de Sant LLorenç s’alçava al Teularet, fins que l’autopista va obligar a tombar aquella ermita construïda al més pur estil valencià rural i de la qual només en queden algunes imatges. En compensació, la concessionària en va construir l'actual, la que ara podem visitar al Racó Joana.
El temps han anat canviant la manera de la celebració del dia, però tradicionalment conserva el que era bàsica a la festa: la celebració sobre les 11 hores de la missa al sant, la benedicció del terme valler i el muntatge del porrat on la gent del poble que hi va, pot comprar cacau, tramussos i el torrat, a més d’algunes llepolies per als més menuts.
Com hem dit, ara ja no és festa local i això ha fet que, fins i tot, la devoció al sant màrtir, un diaca romà que va ser cremat-martiritzat en la graella, ha anat a la baixa. I com no, qui es resenteix més que ningú és el patrinoni cultural valler amb la pèrdua de les nostres tradicions, tot i que i és molt de lloar, hi haurà el grup de gent que arribe a peu a l’ermita.
Cal dir abans de seguir que antigament l’ermita de Sant LLorenç s’alçava al Teularet, fins que l’autopista va obligar a tombar aquella ermita construïda al més pur estil valencià rural i de la qual només en queden algunes imatges. En compensació, la concessionària en va construir l'actual, la que ara podem visitar al Racó Joana.
El temps han anat canviant la manera de la celebració del dia, però tradicionalment conserva el que era bàsica a la festa: la celebració sobre les 11 hores de la missa al sant, la benedicció del terme valler i el muntatge del porrat on la gent del poble que hi va, pot comprar cacau, tramussos i el torrat, a més d’algunes llepolies per als més menuts.
Com hem dit, ara ja no és festa local i això ha fet que, fins i tot, la devoció al sant màrtir, un diaca romà que va ser cremat-martiritzat en la graella, ha anat a la baixa. I com no, qui es resenteix més que ningú és el patrinoni cultural valler amb la pèrdua de les nostres tradicions, tot i que i és molt de lloar, hi haurà el grup de gent que arribe a peu a l’ermita.
 |
| Sant Llorenç de l'Alcudiola actualment restaurada |
La primera ermita dedicada al sant que tenim constància és la de Sant Llorenç d'Alcudiola, bastida se suposa en els segles XVI-XVII en la partida del mateix nom, ja molt prop del terme de Favara. El seu origen cal unir-lo al de l'antiga parròquia de l'alqueria d'Alcudiola, que va quedar deshabitat segurament amb l'expulsió dels moriscos i el temple va passar a ser una ermita rural que compartíem amb Favara, abans que aquesta localitat quedara annexionada a la parròquia de Cullera.
Siga com siga, la devoció a Sant Llorenç va quedar molt vinculada a Tavernes i també a la veïna localitat de Favara, que celebra en aquests dies les seues festes majors. Quan la celebració era comuna, molt antigament, se celebraven processons i romeries per demanar al sant que protegira les collites i els termes, una festa que segurament seria l’origen de l’actual porrat de Sant Llorenç.
Després del despoblament, i amb el pas del temps, sorgiren rivalitats entre Tavernes i Favara pel lloc i al final es va prendre una decisió salomònica: cada poble es va bastir l’ermita pròpia en altres llocs i la d'Alcudiola va quedar abandonada quan cada poble va començar a celebrar el dia del sant pel seu compte.
Siga com siga, la devoció a Sant Llorenç va quedar molt vinculada a Tavernes i també a la veïna localitat de Favara, que celebra en aquests dies les seues festes majors. Quan la celebració era comuna, molt antigament, se celebraven processons i romeries per demanar al sant que protegira les collites i els termes, una festa que segurament seria l’origen de l’actual porrat de Sant Llorenç.
Després del despoblament, i amb el pas del temps, sorgiren rivalitats entre Tavernes i Favara pel lloc i al final es va prendre una decisió salomònica: cada poble es va bastir l’ermita pròpia en altres llocs i la d'Alcudiola va quedar abandonada quan cada poble va començar a celebrar el dia del sant pel seu compte.
 |
| Imatge antiga de l'ermita de Sant Llorenç del Teularet (desapareguda) |
Tavernes va construir l’ermita de Sant Llorenç a un turó de la partida del Teularet, que després i amb les obres de l'autopista es va enderrocar, com ja hem explicat, i se'n va bastir una de nova al racó Joana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada