L'actuació que va tancar ahir el Festival Sete Sois, Sete
Luas d'enguany va ser, senzillament
sensacional i espectacular. La cantant Lucia de Carvalho, cantora, ballarina i
percussionista, es va posar el públic en la butxaca des del primer moment amb
una música itinerant on barrejava els ritmes agosarats del món amb la música actual.
Immersa en els records d’infantesa, Lucia
de Carvalho veu els concerts com a trobades, com a un pretext que té la vida per
reunir-se i intercanviar-se.
Abans de començar el seu recital, la regidora de Cultura
Encar Mifsud, en un petit parlament
explicava com la música i els festivals
com “Sete Sóis Sete Luas” uneixen persones en totes les ribes de la
Mediterrània i tornava a repetir el que ja va dir en la inauguració, i no és
més que la nostra mar ha de ser nexe d'unió i no de mort i abandó, com el que passa aquests dies. Per la seua
banda Marco Abbondanza, director del
Festival, agraïa a l'Ajuntament i els
tècnics municipals, que any rere any i durant 23 anys seguits, el festival
continue essen un complet èxit d'organització i de participació del públic.
Lucia de Carvalho interpreta el triangle musical dels seus
orígens barrejats: Angola, la seua terra natal, Brasil, música del cor i França
amb sons més moderns. La cantant d'arrels angoleses, però instal·lada des de fa
20 anys a Estrasburg, Franca, acompanyada
dels seus musics ens ha presentat un espectacle de ritme trepidant, sense
descans, que no ha deixat el públic indiferent. Moltes vegades la cantant ha demanat la
col·laboració del públic perquè participara en les cançons, cosa que sempre
tenia una resposta entusiasmada, ha cantat estrofes, s'ha alçat....
Va cantar en francés, en portugués i en kimbundu, ha parlat
amb el públic en castellà, portugués o anglés sense problema de comprensió i és
que, quan hi ha ganes d'entendre's, no hi ha barreres lingüístiques. I amb tot
això plegat, s'ha guanyat el públic.
Lucia de Carvalho ens va transmetre anit amb la seua música el
desig de compartir l’amor per la vida i és la música qui li dóna ales per
explorar el món en una barreja sempre de la seua música de cor (la brasilera) amb els sons moderns com el reggae, el funk i
el pop, donant vida a un viatge calidoscòpic en el qual tots ens vam poder
sentit sentir ciutadans del món.
Una vegada més, el festival “Sete Sóis Sete Luas” ens donava
com a regal una experiència musical que trencava barreres i límits i
agermanava els assistents amb altres cultures. La música de nou com a
llenguatge universal i contemporani per fer-nos compartir l'esperit
multicultural, obert a la "música del món ", com vol ser el festival.
Lucia de Carvalho, com a una artista pròxima i expressiva
que és, portava les seues vivències a
les cançons. Així, narrava la seua experiència d'infant a Àngola i
posteriorment a França en la cançó més intima "No meu jardim" , on
rememorava el jardí perdut a l'Àfrica on jugava de nena, l'adopció i
l'adolescència a un altre país i el retorn al seu país d'origen per retrobar
les arrels. També explicava el neguit d'haver perdut la llengua materna, el
kimbundu, que sa mare no li va ensenyar.
I per compensar-ho, sempre tractava de posar paraules en
kimbundu dins del text de les seues cançons, fins que un dia descobrí un poema
escrit en aquesta llengua que parla de la importància de no perdre els orígens
i va decidir musicar-lo. Eixe sentiment de retrobar la pròpia identitat, tan
present en els valencians, va fer esclatar el públic en forts aplaudiments.
Pot ser per això el nom del seu darrer treball “Kuzola”, que
presentava en el recitat, i que en la llengua angolana que parlava la mare de
Lucia significa “amor”, una elecció del títol a consciencia perquè l’amor és l’energia
que fa possible crear i construir en harmonia amb la vida, és el vincle que ens
arrela amb nosaltres mateixos i ens facilita anar més enllà de les nostres
pròpies fronteres per construir ponts entre persones, països i cultures.
Tot seguit, amb els seus músics, va cantar la cançó en kimbundu "Zwelenu
o Dimi Dyetu" a capella, en la que el públic va participar fent les
palmes.
En acabar l'actuació
l'artista va baixar a parlar amb el públic, firmar discos, fer-se fotos
amb la gent que li ho demanava. En definitiva Lucia de Carvalho és una estrella i ho
demostrava construint en la nit valler un espectacle que, sense desmerèixer cap
dels precedents, globalment ha estat el millor del “Festival Sete Sois, Sete Luas”
d'enguany.
Us oferim un reportatge fotogràfic més extens al nostre perfil de facebook
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada