Me n'he adonat que no he de donar explicacions a aquells que
entenen el que volen. Mai una mala persona podrà ser un bon professional, els
perjudicis el portaran a fer mal a aquell que necessita amistat. Entra per la
porta falsa i sense avisar.
Solen ser persones parasitàries que s'aprofiten dels demés,
entren en els post de gent que ni coneixen, ni els han convidat, per dir la
seua i au. Damunt solen rebre un silenci i es queden contents... Solen
insultar, desdir, fer observacions d'una mínima part i pensen que han desfet la
idea principal, no mai.
La realitat deixa patent la seua soledat de no poder tindre
diàleg amical, ni saber per ell mateix escriure un post per poder-se explicar.
Mai coneixeran la paraula. “–Vaja”, solia dir un metge quan sabia que el seu
malalt no li deia la veritat.
Doncs, això, o silenci als paràsits, o un “vaja”. Sí sou persones
parasitàries del Facebook, ja sabeu. Un fallo podem tindre, això és un succés -com
quan tens una reunió i arribes tard sense avisar-, però les repeticions solen
portar a esdeveniments, ruptures que ja no van a poder-se superar. Ho deia
Bertran Russell, hi ha ponts que cal creuar i altres cremar, en la vida és
difícil saber, però cal viure-la amb certa tranquil·litat, sense explicacions,
sols notificar.
Bon dia, tinc un fabulós esmorzar a Cullera i no puc
faltar... Vinga... És la Mar Salà.
Jaume Talens
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada