Tavernes, conjuntament amb Benifairó i Simat, celebren avui
el "Dia de la Sang" o “el dia del Clot de la Font”, que així es diu
la jornada segons la població on estem, una efemèride que té lloc el segon
dimecres de juliol i d’ací que canvie el dia cada any. El lloc de celebració comú
i principal és el Clot de la Font, al peu de la Muntanya de l'Ombria.
 |
| Muntatge de l'escenari fa uns moments |
La jornada antigament tenia el caràcter de festa local en
les tres poblacions, i només per la vesprada el Clot de la Font gaudeix d’un reviscolament
gràcies sobre tot als actes que organitzats per l’Ajuntament hi tenen lloc i que ha fet que molts veïns i veïnes tornen
la vista cap a la festa i el porrat. Parlem del primer acte del Festival Sete
Sois Sete Luas que començarà coincidint amb la boqueta nit i que enguany té com
a protagonista l'espectacle del valencià Josep Aparició, APA, titulat
"Flamencianes".
 |
| Tot preparat per a Flamencianes |
FESTES AL BARRI DEL CRIST
També a Tavernes hi ha actes festius i populars a la
barriada del Crist de la Sang, que al llarg de la setmana programen diversos
actes dedicats al patró. Per avui hi ha programat:
11 hores: Pujada del Santíssim Crist a l’ermita
11’30 hores: Missa i sermó
13 hores: Cercavila i venta de pa
14 hores: Mascletada
14’30 hores: Dinar de macarrons
19’30 hores: Baixada del Crist i processó
22 hores: Sopar de festers i convidats
23:30 hores: Discomòbil
Les festes continuen demà dijous i el divendres amb jocs per
als menuts, dinar d’arròs al forn i paella, discomòbil el dijous i espectacle
de varietats el divendres, en acabar del qual hi haurà un castell de fi de
festa.
Les festes del "Barri de la Granota" continuen.
Eixe nom del barri s’ha perdut, però tal com està documentat és el nom amb que
també es coneixia la barriada. I d’on ve? No ens inventem res. Fa anys, molts
anys, quan l’arròs era el monocultiu de la Partida, alguns veïns de la barriada
per guanyar un poc de diners es dedicaven a capturar granotes a la Partida que
venien després pel poble. Una menja exquisida encara que no ho semble. Igual si
ho pregunteu, els majors us podran
parlar de l'arròs caldós amb granotes. D’ací el nom "Barri de la
Granota" en referència a l’activitat d’aquests veïns. ¿Curiós no?
TRADICIÓ
La tradició d'anar al porrat del Clot es perd en la nit dels
temps i el seu origen s’entroncaria segons tots els indicis en l’origen àrab de
les poblacions de la Valldigna. Enmig de la celebració, i com a eix central,
cal remarcar la presencia de l’aigua, tant important en la vida agrícola dels
ancestrals pobladors musulmans de l’antiga Vall d’Alfàndec, gràcies al lloc on
es celebra la festa, un dels brolladors més importants de la Valldigna, les
aigües del qual abastaren el consum humà de Tavernes durant anys (Gràcies
alcalde Gabriel Hernàndez) fins fa unes dècades.
La característica més notable del porrat del Clot de la Font
és, al contrari que passa en altres porrats de la Safor, que no hi ha cap
ermita o església rural en les rodalies que en justifique un possible origen
religiós. Potser per això no podem deixar de banda una presumpta relació de l’origen
amb antics costums del temps àrabs de la Valldigna, on l’actual porrat podria
ser l’herència d'algun mercat musulmà de principi d’estiu dels antics
poblaments de l’Ombria i L’Alfurell, i fins i tot on acudirien els moriscos de
Benifairó, Simat i Tavernes, que tampoc queden massa lluny per anar-hi a peu pels
camins rurals. Una passejada.
El pas del temps i el canvi de costums, després de l’expulsió
dels morisc, modificaria el sentit de la festa o mercat inicial, i com hi ha
costum en els cristians, s’assimilaria a un sentit religiós en aquest cas el
dia en que celebraria la festivitat de la Sang de Crist, d’ací el nom del “Dia
de la Sang”. Hipòtesis per a estudiar els historiadors.
La tradició mana d’anar al "porrat" a peu, i
millor per la vesprada, coincidint amb les hores de menys calor, per tornar a
les respectives poblacions amb les primeres hores de la nit. La modernització
també ha imposat els canvis i els darrers anys els vehicles i motors s’han fet
massa vegades els amos i senyors dels camins veïnals, i el que havia de ser un
passeig agradós entre el tarongerar de la Valldigna de vegades és un trajecte
perillós si no es guarden les mínimes normes de trànsit.
De tota manera cal anar-hi, per comprar torrat, alguna
llepolia i escoltar a la fresca l’espectacle "Flamencianes" de Josep
Aparició, APA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada