Avui és el Dia del Clot de la Font o Dia de la Sang

Tavernes, conjuntament amb Benifairó i Simat, celebren avui el "Dia de la Sang" o “el dia del Clot de la Font”, que així es diu la jornada segons la població on estem, una efemèride que té lloc el segon dimecres de juliol i d’ací que canvie el dia cada any. El lloc de celebració comú i principal és el Clot de la Font, al peu de la Muntanya de l'Ombria.

Muntatge de l'escenari fa uns moments

La jornada antigament tenia el caràcter de festa local en les tres poblacions, i només per la vesprada el Clot de la Font gaudeix d’un reviscolament gràcies sobre tot als actes que organitzats per l’Ajuntament hi tenen lloc  i que ha fet que molts veïns i veïnes tornen la vista cap a la festa i el porrat. Parlem del primer acte del Festival Sete Sois Sete Luas que començarà coincidint amb la boqueta nit i que enguany té com a protagonista l'espectacle del valencià Josep Aparició, APA, titulat "Flamencianes".

Tot preparat per a Flamencianes

FESTES AL BARRI DEL CRIST

També a Tavernes hi ha actes festius i populars a la barriada del Crist de la Sang, que al llarg de la setmana programen diversos actes dedicats al patró. Per avui hi ha programat:

11 hores: Pujada del Santíssim Crist a l’ermita

11’30 hores: Missa i sermó

13 hores: Cercavila i venta de pa

14 hores: Mascletada

14’30 hores: Dinar de macarrons

19’30 hores: Baixada del Crist i processó

22 hores: Sopar de festers i convidats

23:30 hores: Discomòbil 

Les festes continuen demà dijous i el divendres amb jocs per als menuts, dinar d’arròs al forn i paella, discomòbil el dijous i espectacle de varietats el divendres, en acabar del qual hi haurà un castell de fi de festa.

Les festes del "Barri de la Granota" continuen. Eixe nom del barri s’ha perdut, però tal com està documentat és el nom amb que també es coneixia la barriada. I d’on ve? No ens inventem res. Fa anys, molts anys, quan l’arròs era el monocultiu de la Partida, alguns veïns de la barriada per guanyar un poc de diners es dedicaven a capturar granotes a la Partida que venien després pel poble. Una menja exquisida encara que no ho semble. Igual si ho pregunteu,  els majors us podran parlar de l'arròs caldós amb granotes. D’ací el nom "Barri de la Granota" en referència a l’activitat d’aquests veïns. ¿Curiós no? 

TRADICIÓ 

La tradició d'anar al porrat del Clot es perd en la nit dels temps i el seu origen s’entroncaria segons tots els indicis en l’origen àrab de les poblacions de la Valldigna. Enmig de la celebració, i com a eix central, cal remarcar la presencia de l’aigua, tant important en la vida agrícola dels ancestrals pobladors musulmans de l’antiga Vall d’Alfàndec, gràcies al lloc on es celebra la festa, un dels brolladors més importants de la Valldigna, les aigües del qual abastaren el consum humà de Tavernes durant anys (Gràcies alcalde Gabriel Hernàndez) fins fa unes dècades.

La característica més notable del porrat del Clot de la Font és, al contrari que passa en altres porrats de la Safor, que no hi ha cap ermita o església rural en les rodalies que en justifique un possible origen religiós. Potser per això no podem deixar de banda una presumpta relació de l’origen amb antics costums del temps àrabs de la Valldigna, on l’actual porrat podria ser l’herència d'algun mercat musulmà de principi d’estiu dels antics poblaments de l’Ombria i L’Alfurell, i fins i tot on acudirien els moriscos de Benifairó, Simat i Tavernes, que tampoc queden massa lluny per anar-hi a peu pels camins rurals. Una passejada.

El pas del temps i el canvi de costums, després de l’expulsió dels morisc, modificaria el sentit de la festa o mercat inicial, i com hi ha costum en els cristians, s’assimilaria a un sentit religiós en aquest cas el dia en que celebraria la festivitat de la Sang de Crist, d’ací el nom del “Dia de la Sang”. Hipòtesis per a estudiar els historiadors.

La tradició mana d’anar al "porrat" a peu, i millor per la vesprada, coincidint amb les hores de menys calor, per tornar a les respectives poblacions amb les primeres hores de la nit. La modernització també ha imposat els canvis i els darrers anys els vehicles i motors s’han fet massa vegades els amos i senyors dels camins veïnals, i el que havia de ser un passeig agradós entre el tarongerar de la Valldigna de vegades és un trajecte perillós si no es guarden les mínimes normes de trànsit.

De tota manera cal anar-hi, per comprar torrat, alguna llepolia i escoltar a la fresca l’espectacle "Flamencianes" de Josep Aparició, APA.