Una vegada empobrits i controlats els ciutadans; ocupats i sotmesos l'Audiència Nacional, el Suprem, el Constitucional i la Fiscalia, només queden les recerques que Policia i Guàrdia Civil van destapant, on és més difícil exercir control o censura. Solució: utilitzar contra ells el descrèdit i la submissió del Ministeri d'Interior, ja bastant tocat, per a benefici del partit.
Abús d'Interior i descrèdit dels investigadors.
L'informe d'1 de març del 2017 conegut el 16 de maig, la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) assenyalava la participació de la presidenta de la Comunitat de Madrid en suposats delictes de prevaricació continuada i suborn. Una acusació greu perquè després de l'empresonament de l'expresident Ignacio González i la dimissió d'Esperanza Aguirre, la presidenta Cristina Cifuentes apareixia en una presumpta corrupció per contracte adjudicat a l'empresari afí al PP i expresident de la patronal madrilenya Arturo Fernández.
La resposta de Cifuentes: “és un judici de valor sense fonament jurídic” o “l'única cosa que tinc és el meu honor, i no vaig a permetre que ningú el taque. Qui ho intente, em tindrà enfront. En política no val tot.”
Cifuentes intenta matar dos ocells d'un tir. Amb el primer, desautoritzava a la UCO com a central de recerca i l’acusa d'emetre “judicis de valor” i en el segon (En política no val tot) deia que la denúncia de la Guàrdia Civil procedia d'un atac polític.
L'Associació Unificada de Guàrdies Civils (AUGC) va respondre a Cifuentes que si s'investigaven casos de corrupció era gràcies a la UCO, i que el seu treball no era partidista ni actua a conveniència. El malestar en la Policia Nacional i la Guàrdia Civil ha crescut i la UCO i la Unitat contra la Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) s'han queixat de la ingerència política i judicial en les seues recerques.
Un mes es coneix una nova informació sobre la pressió des d'una institució governada pel PP a les anomenades Forces de Seguretat. Aleshores va ser la presidenta de Madrid i ara el protagonitza el ministre d'Interior, Juan Ignacio Zoido.
Els enregistraments del Cas Lezo contenen una conversa entre l'expresident Ignacio González i l'empresari Enrique Cerezo. El diàleg és del 18 de novembre de 2016 i González li deia a Cirerer sobre el recentment nomenat ministre d'Interior: “Vamos, entre tú y yo, yo me llevo muy bien con él. Yo le llamé a felicitarle y me llamó él y me dijo, ‘oye, yo me tomo un café que quiero hablar contigo' y no sé qué. Yo digo, 'bueno, cuando tengas todo organizao, llámame. Yo solo te doy un consejo, tío. Limpia como Paquirri, doctor, corte todo lo que haga falta, hasta dentro, macho, porque como no lo hagas, te comen en el minuto uno’. Y ha cambiado a todo Dios, y ya le están dando leches, macho, es una cosa... puff”. Es referia a fer una “neteja” en els cossos policials. I afig: “Todavía les queda la gente de los juzgados, que es quien filtra los asuntos”.
A la conversa entre el ministre Zoido i Ignacio González, caldria afegir la reunió del germà i soci d'aquest últim, Pablo González, amb el secretari d'Estat de Seguretat i número dos en el Ministeri, José Antonio Nieto. Tots dos contactes es produeixen a les portes de l'Operació Lezo.
El tuf que desprèn el Ministeri d'Interior no arriba amb Juan Ignacio Zoido, i ja va haver-hi martingales amb el seu predecessor, Jorge Fernández Díaz (els dos en la foto superior), amb la seua policia política i la seua Operació Catalunya, deixant en estat de descomposició la institució. Les recents connexions entre Interior i Justícia per a armar una barrera protectora entorn de les corrupcions del PP suposen ja no passos, sinó gambades cap a la destrucció de les institucions.
Recordem el lapsus – ¿o no?– de Zoido en afirmar en el Congrés, sobre la reunió del seu número dos amb González, que no hi havia res que amagar: “¿O usted se cree que somos tan tontos de pretender, si queremos destruir, si queremos hacer alguna de las barbaridades (…) lo vamos a hacer a las nueve y media con un registro en su despacho o procuraríamos en todo caso ocultarnos como hacíamos antes?”.
El 12 de juny, el jutge Joaquim Bosch, de Jutges per a la Democràcia, va afirmar que li preocupava que hi haja profecies que es complisquen. Es referia a l'expresident de la Comunitat de Madrid, avui empresonat pel Cas Lezo, Ignacio González, que ja pressuposava el nomenament de Manuel Moix al capdavant de la Fiscalia Anticorrupció amb sis mesos d'antelació, quan ni tan sols se sabia que Rajoy seria triat president del Govern. Açò sí que podria considerar-se la mare de totes les gambades.
Basat i traduït d'un text de CTXT
Ací teniu les altres tres parts que hem anat publicant
I PART: https://lacotorradelavall.blogspot.com.es/2017/06/la-tasca-destructiva-del-pp-pas-pas-i.html
II PART: https://lacotorradelavall.blogspot.com.es/2017/06/la-tasca-destructiva-del-pp-pas-pas-ii.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada