Una nova plaga, el bacteri “Xylella fastidiosa” que a Itàlia
ja ha afectat més de 500.000 hectàrees d’oliveres, amb milers d'arbres morts i
arrancats (foto superior), és l’amenaça que tenim ara a l’agricultura del País Valencià després
d’haver-se localitzat un focus al terme municipal del Castell de Guadalest,
junt a la carretera de Callosa d'En Sarrià.
Una epidèmia devastadora batejada com a "l'Èbola de les
oliveres", encara que el bacteri pot allotjar-se en més de 350 plantes i
arbres diferents, i encara que no causa símptomes visibles en tots continua
infectant exemplars sense que ningú se n'adone.
Li agrada allotjar-se
especialment en oliveres, ametlers, cítrics, cirerers i vinyes. Tots ells,
elements fonamentals del paisatge mediterrani. Com que es tracta de cultius
molt abundants a les nostres terres, no sorprén que hi haja molta por davant
l'arribada d'aquest bacteri a les terres valencianes.
El problema principal: No té tractament efectiu.
Per ara és un enemic invencible, fora arrancar i cremar els arbres: no hi ha un tractament efectiu contra la 'Xylella fastidiosa'. Unes hores després de donar a conèixer que s’havia detectat a ametlers del Castell de Guadalest (Marina Baixa) es feien públiques les mesures de la Conselleria d'Agricultura: arrancar i destruir els arbres de la parcel·la on s'havia localitzat aquest brot, desfer-se de tot el material vegetal a cent metres a la redona potencialment hoste d'aquest bacteri, immobilitzar tot el material vegetal hoste en un radi de deu quilòmetres a vivers i zones de comercialització de plantes, perimetrar la zona on s'ha detectat el bacteri i dur a terme el tractament fitosanitari necessari contra els insectes que la transmeten. Fa molts anys que se sap que no hi ha cura i que l'única solució actualment és eliminar les plantes afectades.
Per ara és un enemic invencible, fora arrancar i cremar els arbres: no hi ha un tractament efectiu contra la 'Xylella fastidiosa'. Unes hores després de donar a conèixer que s’havia detectat a ametlers del Castell de Guadalest (Marina Baixa) es feien públiques les mesures de la Conselleria d'Agricultura: arrancar i destruir els arbres de la parcel·la on s'havia localitzat aquest brot, desfer-se de tot el material vegetal a cent metres a la redona potencialment hoste d'aquest bacteri, immobilitzar tot el material vegetal hoste en un radi de deu quilòmetres a vivers i zones de comercialització de plantes, perimetrar la zona on s'ha detectat el bacteri i dur a terme el tractament fitosanitari necessari contra els insectes que la transmeten. Fa molts anys que se sap que no hi ha cura i que l'única solució actualment és eliminar les plantes afectades.
No cal ni dir que és una malaltia que ocasionaria perjudicis
econòmics molt greus al País Valencià, motiu pel qual és de vital importància
la col·laboració i la participació de tots els sectors implicats.
Així actua en una rama d'olivera |
Com actua?
El bacteri es multiplica dins de la planta imparable, impedeix
que circule la saba i causa símptomes associats a l'estrés hídric: pansiment,
decaïment generalitzat, fulles i branques seques o alguns brots cremats són característics
d'un exemplar afectat per "Xyella fastidiosa". En el cas de fruiters, la producció disminueix
dràsticament. I per a l’arbre, quan comença la malaltia no té marxa enrere, i
més prompte o més tard arriba la mort si no s’arranca abans.
El nom
"Xyella Fastidiosa" pren el nom del lloc on es localitza el
bacteri, a la fusta o al xilema, el
conducte que porta la saba des de l'arrel fins a la resta de la planta;
fastidiosa (o enutjosa), per la dificultat d'aïllar-lo i cultivar-lo al
laboratori, fet que facilitaria el seu estudi per a trobar un remei a la
malaltia.
A hores d'ara l'única manera de lluitar contra el bacteri és
combatent els insectes vectors que l’escampen a o arrancar els exemplars ja
afectats i els de la rodalia com a mesura de contenció. En el cas del control
dels insectes vector cal aplicar tractaments fitosanitaris adequats, com per
exemple l'eliminació de les males herbes on pot estar l'insecte. Però tampoc
són infal·libles.
Conscient que es tracta d'una amenaça que implica diferents
estats, la Comissió Europea finança “PonTE” (Pest Organism Threatening Europe),
un projecte transnacional d'investigació sobre el bacteri Xylella fastidiosa
que té l'objectiu de desenvolupar les mesures de prevenció, detecció, contenció
i eradicació més adequades des del punt de vista tècnic, econòmic i
mediambiental. La investigació, que va començar en 2015, està liderada pel
Consell Nacional d'Investigació – Institut per a la Protecció Sostenible de les
Plantes d'Itàlia i en ella hi participen 25 entitats de tota Europa. El País
Valencià està representat gràcies a l'IVIA, considerat el laboratori de
referència estatal.
Fins a l'aparició del primer brot a Itàlia, "Xylella
fastidiosa" només s'havia detectat en camps d'oliveres i vinyes de Califòrnia,
en oliveres d'Argentina i en cítrics del Brasil, per la qual cosa es creu que la
principal propagació del bacteri és el comerç de plantes contaminades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada