 |
| El PP es queda sol en la moció sobre Suárez |
El plenari va rebutjar una moció del PP que volia ser un homenatge al president espanyol recentment desaparegut, Adolfo Suárez, amb la proposta de dedicar-li una via pública. Va ser votada en contra pel PSOE i Compromís-Bloc i es va abstindre la regidora no adscrita Karina Vercher, amb la qual cosa va decidir el vot de qualitat de l’alcalde.
Compromís-Bloc va considerar a la UCD i al seu president Suárez com a impulsors dels lamentables fets ocorreguts en la transició i per tant com a valencians i valencianistes no podem enaltir ni glorificar a un personatge que directament com a president de l’Estat i de la UCD va tindre molta part de culpa en la denominada Batalla de València i en la desfeta que van fer les corts de Madrid a l’Estatut d’Autonomia aprovat a València.
Els socialistes tot i mostrar-se a favor del personatge de Suárez, demanaren en la moció un reconeixement i record a totes les persones que van ser víctimes de la repressió franquista i en base a la llei de Memòria Històrica la retirada de tots els símbols franquistes del carrer i edificis.
Compartim els arguments de Compromís-Bloc
Des d’ací compartim el que va dir Compromís-Bloc sobre Adolfo Suárez. Cal recordar que Adolfo Suarez va crear la UCD i Emilio Attard pren les regnes del nou partit a Valencia. Les eleccions del 1977 la UCD no les va guanyar a la nostra terra i a l’Assemblea de Parlamentaris del País Valencià (antecedent de les Corts Valencianes) l’esquerra tenia 25 dels 41 membres, la majoría absoluta.
Attard i Fernando Abril Martorell, home de confiança de Suarez, van dissenyar l’estratègia per guanyar les eleccions municipals i generals del 1979, tot amb l’objectiu de condicionar el procés d’elaboració de l’Estatut d'Autonomia. I s’inventen el “perill català” i es la UCD d’Adolfo Suarez, Attard i Abril Martorell qui creen el conflicte i confrontació amb Catalunya, inexistent històricament perquè formaven part del mateix territori: La Corona d’Aragó.
La UCD, recolzada amb la premsa provinent de l’època franquista, fan creure al poble valencià que existeix un imperialisme català que pretén annexionar-nos; s’impulsa una corrent nova en filologia: una llengua valenciana diferent a la catalana; es canvien els símbols històrics tradicionals i es reinterpreta la història en el sentit que després de la “Reconquesta” de Jaume I el territori no va ser repoblat per catalans sinó per gent d’altres procedències
La UCD no va aconseguir l’objectiu: va empatar amb 19 escons amb el PSOE, però sí va crear un moviment incontrolat que, com va reconéixer el mateix Attard poc abans de morir, se’ls va escapar de les mans: havia iniciat la denominada batalla de València.
I com a conseqüència, el PSOE que havia integrat l’antic PSPV, els va a marginar a tots els nivells, sobre tot en la direcció, i començà a cedir davant de l’ofensiva de la dreta en compartir una consciència substancialment espanyola i vagament regional.
 |
| 1978 Primer Consell Preautonòmic |
Violència sense detencions ni culpables
Mentre al carrer, la violència contra els sectors culturals i polítics valencianistes augmentava. Entre altres recordem l’esclat d’una bomba en un cinema d’Alcoi (Alcoià) on es projectava "La portentosa vida del Pare Vicent"; la bomba contra l'Aplec del País Valencià; a la plaça dels bous; el paquet bomba a la casa de Joan Fuster, que provoca estralls; grups blavers intenten assaltar el Palau de la Generalitat Valenciana i insulten el president, Josep Lluís Albinyana; un paquet bomba contra Manuel Sanchis Guarner que provoca estralls; bombes als domicilis de Josep Lluís Albinyana i Fernando Martínez Castellano, alcalde electe de València; assalts a les Conselleries de Cultura i Treball, agressions al president Josep Lluís Albinyana i aManuel Girona Rubio, president de la diputació valenciana a Quart de Poblet quan demanaven l’estatut segons l'article 151 de la Constitució; una bomba a la Universitat de València que fa perdre el peu a un bidell, entre molts i molts altres. Mai, i governava a Espanya la UCD, es va saber els autors ni es va detindre ningú.
Mentre al carrer, la violència contra els sectors culturals i polítics valencianistes augmentava. Entre altres recordem l’esclat d’una bomba en un cinema d’Alcoi (Alcoià) on es projectava "La portentosa vida del Pare Vicent"; la bomba contra l'Aplec del País Valencià; a la plaça dels bous; el paquet bomba a la casa de Joan Fuster, que provoca estralls; grups blavers intenten assaltar el Palau de la Generalitat Valenciana i insulten el president, Josep Lluís Albinyana; un paquet bomba contra Manuel Sanchis Guarner que provoca estralls; bombes als domicilis de Josep Lluís Albinyana i Fernando Martínez Castellano, alcalde electe de València; assalts a les Conselleries de Cultura i Treball, agressions al president Josep Lluís Albinyana i aManuel Girona Rubio, president de la diputació valenciana a Quart de Poblet quan demanaven l’estatut segons l'article 151 de la Constitució; una bomba a la Universitat de València que fa perdre el peu a un bidell, entre molts i molts altres. Mai, i governava a Espanya la UCD, es va saber els autors ni es va detindre ningú.
 |
| Bomba contra la casa de Joan Fuster. La casa va quedar desfeta i Fuster i visitants a punt de morir. Encara no sabem l'autoria. |
La via valenciana aprovada a Morella era l’article 151 de la Constitució, talment com Catalunya i el País Basc, però la UCD a Madrid va decidir “racionalizar el proceso autonómico valenciano” i en gener del 1980, un mes abans del referendum valencià, utilitzant una trampa jurídica, reconduïren l’autonomia pel 143. A Madrid, la UCD i el PSOE pacten gelar el procés autonòmic i ho feren a través de la “Ley Orgánica Reguladora de las Distintas Modalidades de Referéndum (ley 2/1980)” que conculcava a la mateixa Constitució.
L'agitació i la violència al carrer, mai evitada i això era cosa del govern de la UCD, determinaren les negociacions polítiques a València i es redacta l'Estatut d'Autonomia del País Valencià (Estatut de Benicàssim) on aixi i tot les forces valencianes van pactar la denominació de País Valencià junt amb la senyera quatribarrada del Regne d’Aragó amb l'escut adoptat per la Generalitat Valenciana a l'esquerra sobre blau.
 |
| La senyera del Consell preautonòmic (barres de la Corona d'Aragó amb l'escut de Pere el Cerimoniós) però finalment les Corts Espanyoles aprovarien la senyera de la ciutat de Valencia. |
Les Corts Espanyoles gràcies al pacte UCD-PSOE retallen i canvien l'Estatut valencià
L'Estatut va ser enviat a Madrid i allí, en el 1982 gràcies a un pacte entre Alfonso Guerra i Virgilio Zapatero, del PSOE, y Fernando Abril Martorell i Emilio Attard Alonsode la UCD decidien que la via seria l'article 143 de la Constitució, en lloc de per la via de l'article 151.
I no contents van canviar la senyera quatribarrada de la Corona d'Aragó amb l’escut enmig de Pere el Cerimoniós adoptat per la Generalitat, que era l’oficial al País Valencià, per la senyera coronada de la ciutat de València, i van canviar el nom que s’havia adaptat i aprovat oficialment (vore fotografia més avall del BOCG) i era d’ús comú en aquell temps, País Valencià, pel de Comunitat Valenciana sense comptar amb ningú.
Els valencians no vam poder votar el nostre Estatut en anar pel 143 com si votaren els seus altres nacionalitats a l’Estat. Nosaltres no votarem el nostre Estatut, a nosaltres ens el votaren els castellans, lleonesos, andalusos, riojans, catalans..... Tots, menys els valencians, gràcies a la UCD del president espanyol Adolfo Suárez i al PSOE de Felipe Gonzaléz, i es demostrava que hi havia a Espanya categories: la primera, catalans, bascos, gallecs i andalusos, s’ho van guanyar i van votar el seu Estatut, per la via del 151 de la Constitució i la segona, tots els demés, per la via del 143.
 |
| La denominació oficial aprovada era "País Valencià" fins que les Corts Espanyoles en l'aprovació definitiva el van canviar sense demanar paréixer a ningú per Comunitat Valenciana |
Tot gràcies al pacte entre el PSOE i la UCD d’Adolfo Suárez, que damunt van imposar un fet encara més vergonyós: la barrera del 5% per entrar a les Corts Valencianes, simplement per impedir l’accés a partits valencianistes i sobre tot a la UPV emergent, una cosa que va fer que Unitat del Poble Valencià (nucli fundador de l'actual Bloc) que va sobrepassar el 3% normal en les cites electorals, no tinguera representació a les primeres Corts Valencianes. Un 5% que tot s’ha de dir porta més de 30 anys en l’Estatut i que, ara, ni el PSOE ni el PP (hereu en part d’aquella UCD) no han volgut mai canviar pel 3%.
 |
| El terme "País Valencià" era d'ús normal i oficial. Fins i tot "Las Provincias" el feia servir en les portades del Dia 9 d'octubre |
Davant tots aquests fets protagonitzats pel govern de la UCD i essent Adolfo Suárez el màxim responsable, del partit i del Govern d’Espanya ¿com podem els valencianistes estar d’acord en una moció que vol enaltir la seua figura? Eixa tasca la deixem per als gallecs. ¿Sabíeu que els gallecs ni s’havien preocupats de demanar el seu Estatut i va ser la UCD, quan els terminis s’acabaven, qui el va impulsar i per la via del 151?
No anem a negar i a discutir que va tindre altres mèrits. Com no anem a discutir que els que ara el volen alabar són els primers que li van donar tot el palo possible en 1983, fins deixar-lo arraconat. Però es la nostra postura, la de l’equip de la Cotorra, com a persones que estimem aquesta terra i per a la qual considerem que la UCD i el seu màxim responsable van ser nefastos en les polítiques aplicades a aquesta terra i que encara estem patint. .
-
7 comentaris:
Enhorabona per l'article i gracies per fer-nos un poc de memoria! Suarez va ser molt bo, pero no gens per als valencians i valencianes.
Qui vullga glòria que se la guanye- Ací a Valencia, tot el contrari violencia contra les autoritats, varem haver d'eixir a defensar-les en els nefats anys de la UCD. Els valencians començarem a perdre el que no em pogut encara recuperar: la nostra dignitat.
Interessant article. Tot i això, i entenent totes les possicions, jo crec que no haguera passat res un suporta a la moció d'un polític que, en la meva opinió, va defensar les seves idees. Negant un reconeixement "institucional" crec que es fa un flac favor a la convivència entre valencians. Es cau en el mateix error del Pp de ningunejar homenatges a Carrillo, els represaliats de la Guerra Civil o el mismíssim Joan Fuster.
És el joc de "los mios" y "los vuestros" en el que jo no vaig a entrar. Ningú és millor que ningú per fefensar unes idees o unes altres. Les trinxeres deixem-les en el passat i construim un millor futur.
Home, si el reconeixement és posar el seu nom a un carrer, alguna cosa sí que passa.
La memòria, de vegades es desdibuixa, sobretot si la memòria es més interès polític que no històric. Parlem de ficar o no, un cartell amb el nom d’un president de l’estat, Adolfo Suárez. És un debat sempre molt present en les ideologies d’aquest país, si optem per una part per la centralització o per la descentralització i la localització perifèrica. Segurament, Adolfo, apostava per una centralització en un moment en que era necessari una coherència política. Molts altres polítics, intel•lectuals com Joan Fuster, opten en canvi per la descentralització, segurament per que aquest creien que era aquesta la coherència política. Gràcies a aquests personatges tant Joan Fuster, com Adolfo, hem arribat a la situació en la que ara estem, més mal per alguns, més bé per a altres. No cal ficar tot el mal dins d’un mateix cabàs, però si que caldria arribar a acords entre els polítics d’avui per arribar a un enteniment, entre unes forces que demanen i unes forces que no cedeixen, tant en matèria de cartells, com en matèria social, jurídica, lingüística, etc, al meu parer més importants que un senzill cartell de carrer, sinó arriben a acords en coses senzilles, les complicades, ni parlar-ne. Polítics!
Potser això ho tinguem quan el PP i el PSOE facen la seua particular travessera del desert i es deixen pel cami tota la serie de politics amb tics i tocs de fa unes dècades i estiguen en el poder gent que ara comença.
Li vaig sentir a l'alcalde actual que una negociació es un donar i prendre per les dues parts i no una imposició per una.
I en les negociacions fins ara el PP no negocia, imposa. I aixina no es poden arribar a acords.
Si de veres voleu saber de Suarez, qui era i en quin escenari va actuar, llegiu algun article o qualsevol de les dues biografies de Gregorio Morán. Podeu buscar a la xarxa, una bona opció es pot trobar a la web jotdown.es
Publica un comentari a l'entrada