Resistiré

"Resistiré.  Malgrat tot resistiré. I esperaré a a que vinga el Pla Camps i em salve. Fa temps que espere i estic cansat d'estar així.Però resistiré".

Això ens sembla dir aquesta teula, mesos i mesos en equilibri, sostinguda per un petit boci de pasta a la paret. Un equilibri a l'aire, orgullosament fent front a les inclemències del temps, a l'aire i a la pluja. Mentre espera que li arribe el Pla Camps. Mentre espera que les promeses incomplides siguen complides.  Fins quan?

I això ens ha fet recordar una popular cançó d'un popular duo ben dinàmic:

Resistiré erguido frente a todo,

Me volveré de hierro para endurecer la piel,

Y aunque los vientos de la vida soplen fuerte,

Soy como el junco que se dobla

Pero siempre sigue en pie.

Resistiré para seguir viviendo,

Soportare los golpes

Y jamás me rendiré.

I si en voleu més, només cal fixar-se en la resta del voladís com està. ¿ Te'n recordes? Fa uns anys no estava així.

"Que l'opressora incultura muira baix les nostres mans....". (Himne a Tavernes)

-