Carlemany, rei dels francs entre el 768 i el 814 i primer en ser coronat emperador d'ençà l'imperi romà,  va ser el creador de la denominada "Marca Hispànica". Desitjava elevar el nivell cultural i moral dels pobles del seu  regne, un intent de reconstruir l'imperi romà. I va promulgar l’Admonitio Generalis, el tret d'eixida de la Renovatio Carolingia: la reforma educativa, eclesiàstica i artística més important de l’Europa medieval. 

Quan es promulga l'Admonitio Generalis, l'any 789, Carlemany dominava el terç nord de l’actual Catalunya i el seu fill i successor les dues dècades posteriors empentaren la frontera dins al riu Llobregat incorporant Osona, el Vallès i  Barcelona als seus dominis (801). Per l'oest, abastava el nord d'Aragó i el País Basc i Navarra.

Carlemany  entenia el cristianisme com a mitjà per recuperar el nivell de civilització perdut amb la caiguda de l’imperi romà d’Occident (segle V), i element   cohesionador de la diversitat de pobles del seu imperi. I va usar l’Església: els milers de temples cristians i rectors parroquials serien els encarregat d'explicar la ideologia del poder.


La família es reunia i es retrobava per Nadal i Pasqua

I es va universalitzar la tradició germànica de la reunió a la casa del patriarca per celebrar esdeveniments d’una gran importància familiar: el naixement i la mort (bateigs i funerals). I la Renovatio Carolingia impulsa la celebració familiar del que era el naixement i la mort més important per a un cristià: Nadal (el naixement de Jesús de Natzaret) i Pasqua (la mort... i resurrecció, o siga el segon naixement de Jesús de Natzaret).

A principis del segle IX, quan es promulga la Renovatio Carolingia, els desplaçaments eren llargs,  difícils i insegurs i la cancelleria uneix la festa i el missatge del poder: institucionalitzar  Sant Esteve i el Dilluns de Pasqua, perquè aquells que viatjaven per reunir-se amb els seus parents no feren curta la seua estada i  gaudiren d'un dia per retornar a casa. Sant Esteve (segon dia Nadal i el Dilluns de Pasqua es convertiren en festius i dedicats al retorn.

 


Tots els espanyols no celebren el Dilluns de Pasqua

El projecte de Marca Hispànica va fracassar, però la tradició del Dilluns de Pasqua festiu va romandre a Navarra, Euskadi i  Catalunya, com després al País Valencià i les Balears per la conquesta i repoblació catalana dels territoris.

I explica perquè els territoris cristians de la serralada Cantàbria, origen dels regnes d'Astúries, Lleó, Galícia, Castella i Portugal no tenen aquesta tradició: van créixer amb el pensament de la restauració de la monarquia visigòtica, idea no compartida als territoris carolingis.

La celebració festiva d'avui, Dilluns de Pasqua o segon dia de Pasqua ens ho recorda. Però no és només en els territoris peninsulars esmentats on se celebra el Dilluns de Pasqua, també a  gran part de l'Europa  hereva d'aquell imperi de Carlemany avui es festa, i mantenen tradicions semblants a la nostra de reunir-se les famílies i/o els amics per celebrar-ho. No som nosaltres els rars, com hi ha qui ens qualifica, perquè ells no ho celebren. 

Per tant al País Valencià, a Catalunya i a les Illes la festa s'allarga fins al dilluns, i tradicionalment mengem la mona en un dinar o berenar a l’aire lliure, i cantarem (o es cantaven) cançons de Pasqua relacionades amb la festa com "Quatre som de quadrilleta", "Venim de berenar de Benicolet" o "Atxúmbala" (que podeu escoltar en la versió de Paco Muñoz"

 

 

Atxúmbala catacatxúmbala
atxúmbala la del polissó
Atxúmbala les xiques guapes
i les lletges al racó
Ara són dies de Pasqua
que són dies de jugar
d'empinar el catxirulo
i després a berenar.

Què passeu un bon Dilluns de Pasqua!!!