I el silenci de la nit serà trencat per les estrofes cantades de la "Passió Vella" vallera, unes estrofes que els “cantors i cantores de la Passió”, gent senzilla de Tavernes, han sabut conservar durant anys i anys, de generació en generació, amb el dramatisme interpretatiu, sentiment i fervor, que ha estat transmès de pares a fills. De tota manera cal ser realistes, i encara que la tradició es resisteix, any rere any en són menys els vallers i valleres participen de la celebració.
Demà, Dijous Sant, a la missa "In coena Domini" (en el sopar del Senyor) de la parròquia de Sant Josep i després en "l'Hora Santa", el Cor Quinze de Març interpretarà algunes peces religioses, i a primeres hores de la matinada el cor pujarà a l'ermita del Calvari, on el protagonisme serà la "Passió Vella".
La Passió Vella
És un fet religiós, però alhora cultural, que s'entronca ben fort i ben a fons en les arrels, en l'anima vallera. Tradicionalment, abans la interpretació començava a l'església de Sant Josep, seguia a Sant Pere i acaba en el Calvari, amb les primeres llums de l'alba. Antigament, molts vallers i vallers residents fora de la localitat tornaven a Tavernes per a participar en el cant.
Lluny
queden els temps en que els cants de la Passió eren interpretades
generalment per dones tant pel Calvari, com a l'església i fins i tot
pels carrers. Estem parlant dels primers anys del passat segle XX. Al
Calvari, en la dècada dels mil nou-cent cinquanta les portes encara
s'obrien de bat a bat perquè la gent no cabia en el seu interior.
En la dècada els anys 70/80 del passat segle foren els membres de la Coral Polifònica de Tavernes qui acudien totes les nits de Dijous Sant a acompanyar les dones que les cantaven, ja persones majors, a fer-les companyia i, fins i tot, escrivien tot seguit aquelles estrofes que havien estat transmeses de forma oral i que eren en perill de desaparéixer.
Música i versos del poble, per al poble
“La Passió” eixia de l'ànima. Impressionava entre les parets de l'ermita, encara ressonen en el record les veus d'Asunción "La Melera", Rosa "la Manyana", María "La Quintina" i Dolores Magraner. Aquelles dones valleres, que fa ja més de mig segle, amb les estrofes apreses dels pares, memoritzades i sense partitura, cantaven en la nit del Dijous Sant, una tasca que ara ha continuat el cor "Quinze de Març" perquè els seus membres són ben conscients que aquest llegat cultural secular no s'ha de perdre.
Intercalades
entre els resos, de manera intermitent, les estrofes de “La Passió”
esquincen el silenci. La seua màxima expressió tràgica en les referides
al "Divendres Sant", iniciades amb el patètic
“Viernes
Santo, ¡qué dolor
expiró
crucificado.
Mira,
alma, por tu amor,
en el
monte del Calvario
por
salvar al pecador.
con el pico ensangrentado
de quitarle las espinas
a Jesús crucificado
En conjunt,
les estrofes de la Passió versifiquen els esdeveniments viscuts per
Crist en la
setmana de la seua mort i passió. Agrupades per temes, no obliden
apartats que fan referència a les negacions de Pere, el prendiment
de Jesús o a les set paraules pronunciades pel redemptor en la creu. Una
joia de la cultura popular vallera que l'estimat músic i musicòleg, el
fill predilecte Antonio Chover (qepd) va arreplegar, en música i lletra,
en la seua obra "Cançons, Danses i Pregons de Tabernes de Valldigna"
(1951).
 |
| Pàgina de "La Passió" en "Cançons, Danses i Pregons de Tabernes de Valldigna" de A. Chover |
El sentit actual que donem a la vida fa que, a poc a poc, es perden tradicions integrades en la nostra cultura popular. La “Passió” de Tavernes es resisteix a desaparéixer, i ara com ara, el cor "Quinze de Març" fa costat al majors que coneixen la Passió i s'esforcen per perpetuar aquest patrimoni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada