25 d'abril: ja fa 318 anys que el mal que arriba per Almansa, a tots ens alcança...

 Un any més tenim ben present el record de la data de la batalla d'Almansa, de trista història per a tots els territoris de l'antiga Corona d'Aragó. Per molt que la presidenta de les Corts Valencianes, Llanos Maso, de Vox, haja decidit suspendre l'acte institucional i la celebració demà del 25 d’Abril, dia de les Corts Valencianes, celebrat des de l'any 1994, és a dir al llarg de 30 anys. Una ofensa de Vox que ho proposa i del PP que ho accepta a la memòria històrica i una falta de respecte als valencians i valencianes,  a les seues institucions democràtiques d’autogovern.

La batalla va tindre lloc als afores de la ciutat d'Almansa el 25 d’abril del 1707 (demà fa 318 anys), un dilluns de Pasqua,  on van lluitar les tropes borbòniques i les austriacistes. La batalla d’Almansa s’inscriu en la guerra de Successió espanyola, conflicte europeu suscitat a la mort del rei Carles II (1700) de la dinastia dels Àustria, mort sense descendència. I amb dos aspirants: l’arxiduc Carles d’Àustria, recolzat per la Corona d'Aragó, i Felip d’Anjou (Felip V), nét del rei francès Lluís XIV i recolzat per la corona castellana.

L’exèrcit de Felip V disposava de 25.000 homes, castellans i francesos, i era superior en cavalleria i artilleria al del l’arxiduc, de 16.000. Tot i la importància per als valencians, la participació va ser pràcticament nul·la, ja que l'aspirant Carles desconfiava de les intencions del general valencià Joan Baptista Basset i els seus seguidors i va impedir que hi intervinguera un regiment compost per 12.000 valencians i aragonesos. El combat va començar a primeres hores de la vesprada, va ser dur i cruel: hi va haver vora 10.000 morts i  més de 12.000 ferits en total.

Retrat de Felipe V. El museu de Xàtiva té el quadre penjat al revés per haver cremat la ciutat i haver-li canviat el nom a "Nueva Colònia de San Felipe" 

 

Fa 318 anys, però més que una guerra pel tro d'Espanya, realment va ser-hi una confrontació de potències europees per raons geoestratègiques, o el resultat a favor del francés va condicionar tot el procés de creació de l’Estat espanyol actual i també de l’Europa actual.

Els valencians patirem - encara patim- les conseqüències. La derrota obrí les portes de l’ocupació borbònica del País Valencià, que perdé les institucions amb què s’havia regit durant cinc segles. El decret de Nova Planta, dictat per Felip V el 29 de juliol de 1707, imposà al País Valencià (i a la corona d’Aragó) les lleis, usos, costums i tribunals castellans, que també foren imposats pocs anys després a Catalunya i a les Illes (tret de Menorca, que passà a mans angleses). 

Va ser també el començament de la repressió dels maulets (partidaris de l'Arxiduc Carles)  i de les atrocitats i les humiliacions contra la població civil, com ara la crema de Xàtiva o Vila-real  per l’exèrcit del nou rei Borbó comandat pel general d’Asfeld i el posterior canvi de nom pel de Colonia Nueva de San Felipe. 

 L'esdeveniment històric va tindre i té gran transcendència: la pèrdua dels Furs i la desaparició del Regne de València. El desastre per la pèrdua de les llibertats fou tan gran i colpidor dins del poble valencià que ha quedat reflectit en la dita que ha perdurat fins avui: "Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança".