Hem entrat en la setmana dels Reis d’Orient. Sí, heu llegit bé, Reis d’Orient, els personatges que la vesprada del dia 5 de gener recorreran els carrers de Tavernes, i no hem de dir ni “Reis Mags” ni “Reis Màgics”, una traducció del castellà “Reyes Magos”. En valencià, els reis venen de l’Orient, i de tota la vida al llarg dels segles han estat nomenats Reis d’Orient, no pas Reis Mags.
I el dia 5, per la vesprada-nit, les famílies presenciarem la “cavalcada” (no cavalgata) que es el nom que rep la passejada del seguici reial pels nostres carrers.
Tots sabem també que la tradició ens diu que els Reis d’Orient van ser guiats fins al pessebre per una estrela, l’estrela de Betlem. Però darrere d’aquesta tradició, què hi ha? Els astrònoms han intentat explicar aquesta història amb la reconstrucció dels possibles esdeveniments en el cel de fa 2.000 anys. La història dels Reis és narrada a l'Evangeli de Mateu i, segons el relat, van seguir una estrela fins al lloc de naixement de Jesús a Betlem i li van entregar regals d'or, encens i mirra.
La història forma part de la tradició cristiana però no hi ha proves històriques que donen suport a l'existència dels Reis d’Orient o la seua visita per a veure a Jesús: no s'esmenten en un altre text històric o religiós, tampoc de la seua visita a Betlem ni tampoc hi ha cap altra prova d'una estrela en el firmament que els guiés.
És possible que la història dels Reis d’Orient s'afegira a l'Evangeli de Mateu per a establir una connexió entre Jesús i la resta del món per ser representants de terres i cultures estrangeres. La història té un atractiu per a la ciència: proporciona una dada astronòmica (una nova estrela) i això és una cosa que els científics poden comprovar. Basant-se en càlculs astronòmics, aquestes són algunes de les possibles explicacions:
L'estrela de Betlem va ser una explosió d'una supernova?
Al segle XVII va ser Johannes Kepler qui va insinuar que els Reis d’Orient van veure l'explosió d'una nova o supernova i ha tingut molts seguidors des de llavors. No obstant això, no hi ha constància de tal esdeveniment a Occident.
L'estrela de Betlem era un cometa?
Una explicació que té els seus orígens en el teòleg cristià Orígens l'any 248. Un avantatge de la teoria dels cometes és el seu desplaçament pel cel al llarg dels mesos, i encaixa amb l'Evangeli que l'estrela “es va moure” mentre dirigia als Reis d’Orient. Aqueix argument es pot aplicar a un objecte que es mou amb les estreles del cel en un viatge que duraria alguns mesos.
O era un punt estacionari del moviment de Júpiter?
Júpiter, en la seua
trajectòria aparent a través del cel, es mou d'est a oest a través del fons
estrellat tal com avancen les nits. Aquest moviment, com ocorre amb els altres
planetes, es deu als moviments relatius de la Terra i sembla alentir-se i
després detindre's quan el planeta aconsegueix un “punt estacionari”. A
continuació, el planeta sembla moure's a l'inrevés, d'est a oest durant alguns
dies, es deté de nou i reprèn el seu moviment d'oest a est. Un dels punts
estacionaris podria haver ocorregut quan Júpiter estava sobre Betlem durant algunes
nits. Però això no és gens extraordinari, ja que ocorre tots els anys.
A banda dels possibles fenòmens astronòmics de fa 2.000 anys, sorgeixen altres problemes. Les estreles, els planetes, els cometes, tots els cossos celestes es mouen de manera aparent (en realitat qui es mou és la Terra), amb l'excepció de l'Estrela Polar. L'estrela de Betlem apareix en l'evangeli de Sant Mateu “a l'est”, però és impossible que es quedara quieta allí per a guiar als Reis Mags, i molt menys que es quedara “aparcada” damunt del pessebre.
La major part de les històries mítiques de la Bíblia resultem improbables si s'eliminen els miracles com a explicació, però... ja sabem de la importància de la fe en la religió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada