La part més alta del turó esta ocupada pel que queda de la torre de l'homenatge, amb un estat de conservació precari i molt dolent, car només hi ha en peu uns petits trossos dels llenços dels murs i un de més gran que allotja la porta, amb arc de mig punt i construïda amb la mateixa técnica de la capella.
Des d'aquesta porta i per una escala feta d'encofrat de pedres i morter de calç, avui dia pràcticament desapareguda, es baixava a la part superior de l'aljub ubicat en aquesta zona, però amb tota seguretat també es connectava amb l'habitacle que ja hem dit se situava dalt de la capella.
La torre de l'homenatge és una talaia impressionant, un excel·lent mirador sobre una gran part de la Valldigna i, de la torre estant, no és gens difícil volar amb les ales de la imaginació fins a segles, costums i vivències passats.
La tranquil·litat del lloc, el silenci i la pau que s’hi respira, ens fa tancar els ulls i albirar mentalment a la llunyania les petites alqueries i llurs minarets enmig del verd de l'atapeïda horta de la vall d’Alfàndec, el riu Vaca serpentejant a la planura de la vall i, a les ribes del corrent d'aigua, els molins fariners de la senyoria.
F. Garcia-Oliver ens ha recuperat les impressions de fra Lluc Castrellenes, el procurador de l'abat Roderic de Borja, "el gran absent", que així nomena l'historiador a qui seria Papa de Roma, gràcies també a les rendes que com abat obtenia del senyoriu de Valldigna.
I diu fra Lluc que en pujar “a la més alta torre del castell, de la qual mirava e podia veure e veia tot lo dit castell, e más avant tota la valle lochs de aquella, dient lavós e confessant tenir la vacua possessió del dit castell, e axí mateix tota la vall e lochs de aquella".
Pròxim: Altres edificacions dins del castell
Fotografies i notes històriques: © "El castell de Marinyén" (2009) de Miquel Joan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada