El dandisme com a perversió social pel seu
individualisme amb una actitud fotuda, amargada amb tots, marcant la
indiferència, sense passió, només destacar i dir no a les propostes
socials.
Balzac -de nou Balzac, a qui tant
agradava Engels- definia molt bé el Dandi com a "un moble de tocador, un maniquí summament
enginyós, que pot muntar sobre un cavall o anar amb un canapè, i normalment
xupla per costum l'extrem del seu bastó".
Però preocupava a Walter Benjamin- a qui cal llegir- en allò que nomenava la "metafísica d'un
provocador" referint-se a Baudelaire ( F. Mompó, no t'enfades) quan anava
per París cridant:"Avall el general Aupick", que era el seu
padrastre, però en la revolta igual estava al costat dels qui demanaven ser víctimes com
ser botxins. Un provocador deia Walter.
Pitjor encara quan cita a Gramsci afirmant que
Mussolini presumia de "blanquista" (Els revolucionaris francesos amb fèrria disciplina combativa i revolucionària, doctrinari i
activista, a favor de la República, i ja aconseguida, establir el comunisme a França). Però deia que el feixista Mussolini havia perdut la
utopia, i va prendre la via revolucionària per a donar un colp d'estat. (Dic
jo si la culpa la tindria Mosca i la seua teoria de les castes, el primer en
nomenar-les, un prefeixista).
Enzo Traverso en parla finalment de la dreta
revolucionària i com després de la Comuna de París naix un moviment síntesi entre
l'esquerra populista antiburgesa i antidemocràtica i un nacionalisme
antirepublicà francès a qui ja no li preocupa la nostàlgia de "l'Ancien Régime",
encara que vénen d'ell.
Si volem entendre el present cal llegir des del passat i
entendre que calen utopies pel futur sabent amb qui les podem fer servir.
Difícil amb els Dandisme i la Bohèmia com a forma de no col·laborar.
Bon diumenge, i una mica llarg.
Jaume Talens
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada