EL SOL IX PER A TOTS: El dandisme com a perversió social

El dandisme com a perversió social pel seu individualisme amb una actitud fotuda, amargada amb tots, marcant la indiferència, sense passió, només destacar i dir no a les propostes socials.

Balzac -de nou Balzac,  a qui tant agradava Engels- definia molt bé el Dandi com a "un moble de tocador, un maniquí summament enginyós, que pot muntar sobre un cavall o anar amb un canapè, i normalment xupla per costum l'extrem del seu bastó". 

Però preocupava a Walter Benjamin- a qui cal llegir- en  allò que nomenava la "metafísica d'un provocador" referint-se a Baudelaire ( F. Mompó, no t'enfades) quan anava per París cridant:"Avall el general Aupick", que era el seu padrastre, però en la revolta igual estava al costat dels qui demanaven ser víctimes com ser botxins. Un provocador deia Walter. 

Pitjor encara quan cita a Gramsci afirmant que Mussolini presumia de "blanquista" (Els revolucionaris francesos amb fèrria disciplina combativa i revolucionària, doctrinari i activista,  a favor de la República, i ja aconseguida, establir el comunisme a França). Però deia que el feixista Mussolini havia perdut la utopia, i va prendre la via revolucionària per a donar un colp d'estat. (Dic jo si la culpa la tindria Mosca i la seua teoria de les castes, el primer en nomenar-les, un prefeixista).

Enzo Traverso en parla finalment de la dreta revolucionària i com després de la Comuna de París naix un moviment síntesi entre l'esquerra populista antiburgesa i antidemocràtica i un nacionalisme antirepublicà francès a qui ja no li preocupa la nostàlgia de "l'Ancien Régime", encara que vénen d'ell. 

Si volem entendre el present cal llegir des del passat i entendre que calen utopies pel futur sabent amb qui les podem fer servir. Difícil amb els Dandisme i la Bohèmia com a forma de no col·laborar.

Bon diumenge, i una mica llarg.

Jaume Talens