El consistori va celebrar ahir dilluns el plenari ordinari del mes d’abril, un plenari que podem considerar de complet tràmit, el clàssic plenari pre-electoral, sense grans temes a aprovar ni massa debats. Està clar que els partits amb representació en el plenari fugen d'una imatge d’enfrontament, i una vegada més, com és habitual des de l’establiment de la democràcia, un plenari previ a eleccions resultava “una bassa d’oli”.
El plenari va aprovar diverses reconeixements de crèdits, o siga factures de conceptes o treballs del 2018 presentades per les empreses a partir del 1 de gener, diverses modificacions de crèdits, la proposta de sol·licitud d’ajuda per a millora del polígon industrial el Pla o l’adhesió a la candidatura de la Federació de Societats Musicals valencianes al premi Princesa d’Astúries.
El punt de prec i preguntes, sempre més punxent, va tractar només uns aclariment al voltant del reglament que regeixen en la celebració de plenaris ( és a dir, sobre el ROF i el ROM), on l’alcalde es mostrava a favor de facilitar la replica al regidor que pregunta si ho demana en el torn de la seua intervenció. També la ratificació per part del govern municipal de Compromís de la voluntat de destinar el romanent de tresoreria del 2018 per a pagar deute, i l’explicació de la situació del Pla Edificant.
Tots els punts de l’ordre del dia, excepte un, foren aprovats per unanimitat dels partits. En el punt on no va haver unanimitat, el reconeixement de crèdits, no va obtindre cap vot en contra, només l'abstenció de dos partits. Bona prova del que diem i de la tranquil·litat absoluta de la sessió va ser la durada, una hora i 3 minuts, tot i que tenia inclòs el tràmit del sorteig per a conèixer els membres de les meses en les pròximes eleccions generals i autonòmiques i l’homenatge a treballadors municipals.
Jornada tranquil·la on, tots els partits que formen part del consistori, van reservar la força i confrontació dialèctica per als mítings o debats que d’ací poc de temps els tindrà com a protagonistes. I això ja serà una altra història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada