Les
dues sentències
favorables a l’Ajuntament de Tavernes davant la constructora URBAS
SL ha permés al govern de Compromís iniciar la redacció del projecte d’acabament de la
urbanització “Playa Naranjos", més coneguda popularment com "la
Sardina" (fotografia, vista aèria de la urbanització).
El problema, que dura més de vint anys, podrà acabar amb l'execució del projecte en fase de redacció i que l'Ajuntament confia en tindre’l acabat al llarg de l'estiu i així iniciar els procediments administratius per executar les obres.
Playa Naranjos va estar 20 anys sense cap actuació urbanística
El problema, que dura més de vint anys, podrà acabar amb l'execució del projecte en fase de redacció i que l'Ajuntament confia en tindre’l acabat al llarg de l'estiu i així iniciar els procediments administratius per executar les obres.
Playa Naranjos va estar 20 anys sense cap actuació urbanística
“Playa Naranjos” ( o "La Sardina) es va iniciar en l'any 1986, però la fallida de l’empresa urbanitzadora va impedir acabar la urbanització. A hores d’ara disposa de serveis, però no estan complet i no estarien d'acord amb el projecte inicial. Majorment cal millorar el ferm asfàltic dels carrers, l’enllumenat i el clavegueram.
Després de 20 anys sense cap actuació urbanística pels governs anteriors, l'any 2014 el govern actual de Jordi Joan va atendre les demandes veïnals més urgents i, s’urbanitzava la zona on es troba l’escoleta, s’asfaltaven els carrers de terra i es millorava part dels enllumenats, sobre tot en la zona de carrers de vianants, prop de les pistes esportives.
 |
| La Sardina, una urbanització pensada per a unifamiliars |
Com es va arribar a eixa situació?
És la pregunta que algú es preguntarà. Com hem dit, la fallida de l’empresa urbanitzadora “Caja Territorial Madrid” (no confondre amb cap banc pel nom: no era una entitat bancària) duia a l’abandó de les obres. El govern municipal d’aquells temps va efectuar moltes promeses i fins i tot l’Ajuntament es va constituir en agent urbanitzador per acabar-la.
Amb el pas dels anys, l’única actuació dels anteriors governs va ser autoritzar una modificació del pla urbanístic original per permetre que, en terrenys on es contemplava la construcció d’habitatges i adossats unifamiliars, s'alçaren finques de més de 10 plantes.
És la pregunta que algú es preguntarà. Com hem dit, la fallida de l’empresa urbanitzadora “Caja Territorial Madrid” (no confondre amb cap banc pel nom: no era una entitat bancària) duia a l’abandó de les obres. El govern municipal d’aquells temps va efectuar moltes promeses i fins i tot l’Ajuntament es va constituir en agent urbanitzador per acabar-la.
Amb el pas dels anys, l’única actuació dels anteriors governs va ser autoritzar una modificació del pla urbanístic original per permetre que, en terrenys on es contemplava la construcció d’habitatges i adossats unifamiliars, s'alçaren finques de més de 10 plantes.
La situació va arribar a tal punt que la Comunitat de Propietaris, com veia que no
avançaven les obres, va sol·licitar a l’anterior govern que l’Ajuntament renunciara
a ser agent urbanitzador. La mateixa comunitat de propietaris assumiria eixe paper.
 |
| Finques on havien d'estar unifamiliars |
L'any 2011 Compromís arribava al govern de Tavernes. Havien passat els anys i tampoc la Comunitat de Propietaris, com a agent urbanitzador, va poder acomplir les previsions urbanitzadores. Va renunciar i va demanar al nou govern municipal que de nou l’Ajuntament se'n fera càrrec, cosa que el govern de la passada legislatura presidit per Compromís va acceptar.
Després de dos anys d'estudi dels treballs necessaris en la urbanització, l’Ajuntament va informar a cada propietari la quota urbanística a pagar per acabar el projecte
urbanitzador. La relació incloïa URBAS SL, constructora de
diversos edificis de pisos familiars en la urbanització.
L'empresa es va oposar al pagament de la
quota argumentant que el Programa d’Actuació havia caducat, que el projecte era nou i no tenia res a vore amb el projecte inicial de feia dècades. L’Ajuntament
argumentava el contrari: havia
de pagar la quota urbanística com un propietari més i després es liquidaria el valor de l’obra urbanitzadora feta en construir les seues
finques.
La constructora va recórrer per
via judicial. El jutge va donar la raó a l’Ajuntament i l’empresa va recórrer
al TSJ, que ha tornat a donar la raó a l’Ajuntament en sentència no recurrible,
amb la qual cosa es podien iniciar les obres d’acabament de la urbanització, vora 30 anys després.
 |
| L'Ajuntament, governat per Compromís, va asfaltar els carrers que eren de terra |
I ara , què?
Als pocs dies de conèixer-se la sentència del TSJ, el govern de Jordi Joan en nom de l'Ajuntament, que és l'agent urbanitzador, va encomanar la redacció del projecte a un estudi d’arquitectura local. El projecte ha de comprovar també l’estat de tot el que es va executar des de l'any 1986 i ajustar-ho tot a la realitat actual de la urbanització i de la legalitat del 2019.
Una vegada revisat clavegueram, connexions elèctriques, aigua potable, llum, telefonia... i sabudes les reparacions o millores a fer, es calcularà la quota urbanística que li correspon a cadascun dels propietaris. Tot això suposarà un treball que durarà, com a mínim, fins a finals del mes de juny, com a previsió inicial.
Als pocs dies de conèixer-se la sentència del TSJ, el govern de Jordi Joan en nom de l'Ajuntament, que és l'agent urbanitzador, va encomanar la redacció del projecte a un estudi d’arquitectura local. El projecte ha de comprovar també l’estat de tot el que es va executar des de l'any 1986 i ajustar-ho tot a la realitat actual de la urbanització i de la legalitat del 2019.
Una vegada revisat clavegueram, connexions elèctriques, aigua potable, llum, telefonia... i sabudes les reparacions o millores a fer, es calcularà la quota urbanística que li correspon a cadascun dels propietaris. Tot això suposarà un treball que durarà, com a mínim, fins a finals del mes de juny, com a previsió inicial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada