En tan sols 24 hores, han eixit a la llum pública dos contractes realitzats pel Consell a canvi de projectes que no han generat cap rendiment als valencians. Entre els seus beneficiaris, Iñaki Urdangarín i José Vicente Villaescusa. Però n’hi ha precedents i poden haver-hi més casos.
El nom d'Iñaki Urdangarín saltava ahir a la palestra quan el diari El Confidencial refrescava la memòria d'un altre dels grans projectes gestats de la mà del Consell de Francisco Camps.
http://www.elconfidencial.com/espana/camps-urdangarin-juegos-europeos-valencia-20101102-71154.html
El Consell filava encara més prim, perquè el València Summit —que organitzava l’Institut Nóos— no era en sí un gran esdeveniment, sinó un congrés per a "estudiar l'impacte econòmic dels grans esdeveniments". Això sí, la relació resultats/preu resultava tan negativa per als valencians en este cas com en aquells. Les dues primeres edicions, celebrades en 2004 i 2005, van costar als valencians 2'4 milions d'euros, pagats dels fons de la Generalitat i de l'Ajuntament de València. La seua repercussió, la que es recorda.
No obstant això, eren temps en els quals el Consell disparava amb pólvora de rei, i durant la celebració de la segona edició, la Generalitat va acceptar la proposta de l'Institut Nóos, amb el suport del rostre d'Iñaki Urdangarín i l'aurèola real que l’envoltava, perquè esta obtinguera per a València la candidatura a uns Jocs Europeus. El cost per la intermediació? 3 milions d'euros. El resultat? Mai es va arribar a obtenir cap candidatura al presumpte gran esdeveniment, per al qual tampoc es comptava amb el suport del mateix Comité Olímpic Espanyol.
Urdangarín, al qual el diari situava com a receptor últim dels diners, va abandonar mesos després el seu lloc en la Fundació Nóos, però esta encara va realitzar una tercera edició del congrés en València en 2006. A dia d’avui, és impossible trobar en Internet cap de les webs que en el seu moment es van realitzar per als congressos ni tampoc la de l'Institut Nóos. No és estrany, la policia encarregada d'investigar el Cas Palma Arena, en el qual està imputat l'expresident balear Jaume Matas i en el qual la fundació encapçalada per Urdangarín també apareix relacionada, és incapaç de trobar la seua seu social.
Menys sou, mateixos resultats
Molt menys que Urdangarín, es va emportar en el seu moment José Vicente Villaescusa per la seua gestió al capdavant del futur Museu del Segle XIX. No obstant això, com també vam saber ahir a través del Document Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV), el resultat per als valencians va ser el mateix: zero. Ja en 2006 la diputada socialista Ana Noguera assenyalava que l'exdirector de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) cobrava 60.000 euros a l'any de la Generalitat per no fer res, i ahir el DOCV ho va confirmar anunciant l'última paletada de terra que acabava de soterrar el que va ser un dels projectes estrella del PP per a la ciutat, quan va ser presentat en 2001.
Al juliol de 2004, José Vicente Villaescusa va abandonar RTVV i va passar a ocupar un càrrec creat ex professo perquè liderara l'associació que tiraria endavant les "expectatives generades" entorn del projecte de museu i el portara a bon port, si bé a la fi de 2007 es va veure forçat a abandonar-ho. S’havia "redimensionat el contingut del projecte" i calia optimitzar recursos, va justificar llavors la Conselleria.
Hui el Museu del Segle XIX, malgrat mai haver existit, ja és història. Ana Noguera, per cert, calculava que este no res podia haver costat a les arques públiques al voltant de 3 milions d'euros. El motiu de la carpetada apuntat en el DOCV és que "no hi ha consignació pressupostària" perquè es porte endavant. En resum, el Consell no té més diners.
N’hi ha precedents
No són els únics casos en què s'han donat situacions similars. Tots els projectes que es queden en una primera pedra són susceptibles de generar càrrecs ben remunerats per a traure'ls endavant i solament la paralització o la suspensió dels mateixos deixa en evidència el balafiament que tot açò suposa. Un dels més cridaners ha sigut el del projecte de la Ciudad de las Lenguas a Castelló.
Des del 2005 l'exalcalde de Castelló, José Luis Gimeno, ve cobrant un sou mensual de 6.000 € de la Generalitat, com a conseller delegat de Castelló Cultural i responsable del projecte de la Ciudad de las Lenguas. I no solament açò, el govern de Camps va pagar també les despeses del salari del seu assessor (lloc per al qual va triar en 2005 al comunicador d'extrema dreta José Luis Tirado 'Josety'), una secretària i un cotxe oficial propi amb xofer.
A propòsit del cas de l’Institut Nóos, el grup Compromís i Esquerra Unida han demanat explicacions al Consell per a aclarir el pagament dels 3 milions d'euros a l'empresa que presidia Urdangarín.
El portaveu de Compromís, Enric Morera (Bloc), ha demanat als membres del Consell “que ens relaten la finalitat d’eixos diners i si es va fer alguna gestió, perquè els objectius no s’han aconseguit i sembla que hem regalat 3 milions d’euros a la fundació d’un famós". Morera també ha reclamat que, en cas que no s'haja fet res, "ens tornen els diners de les valencianes i els valencians”.
La diputada d’EUPV, Marina Albiol, s'ha manifestat en una línea similar, però ha afegit a més que ja “han passat 5 anys des que Camps anunciara amb Urdangarin la intenció que València es convertira en seu dels I Jocs Europeus per al 2010. Entenem que, si no s’han fet però s’ha desembutxacat més de 3 milions d’euros, alguna explicació ens mereixem”. La diputada va manifestar també que en este assumpte “tot fa una olor molt sospitosa. Ens preocupen les relacions dels negocis dels membres de la monarquia espanyola amb els diners de les administracions públiques, no sols la nostra, també la de les Illes Balears, com hem sabut arran del cas Palma Arena”.
FONT: L'informatiu. (Foto: Hola.com)
-
-
El nom d'Iñaki Urdangarín saltava ahir a la palestra quan el diari El Confidencial refrescava la memòria d'un altre dels grans projectes gestats de la mà del Consell de Francisco Camps.
http://www.elconfidencial.com/espana/camps-urdangarin-juegos-europeos-valencia-20101102-71154.html
El Consell filava encara més prim, perquè el València Summit —que organitzava l’Institut Nóos— no era en sí un gran esdeveniment, sinó un congrés per a "estudiar l'impacte econòmic dels grans esdeveniments". Això sí, la relació resultats/preu resultava tan negativa per als valencians en este cas com en aquells. Les dues primeres edicions, celebrades en 2004 i 2005, van costar als valencians 2'4 milions d'euros, pagats dels fons de la Generalitat i de l'Ajuntament de València. La seua repercussió, la que es recorda.
No obstant això, eren temps en els quals el Consell disparava amb pólvora de rei, i durant la celebració de la segona edició, la Generalitat va acceptar la proposta de l'Institut Nóos, amb el suport del rostre d'Iñaki Urdangarín i l'aurèola real que l’envoltava, perquè esta obtinguera per a València la candidatura a uns Jocs Europeus. El cost per la intermediació? 3 milions d'euros. El resultat? Mai es va arribar a obtenir cap candidatura al presumpte gran esdeveniment, per al qual tampoc es comptava amb el suport del mateix Comité Olímpic Espanyol.
Urdangarín, al qual el diari situava com a receptor últim dels diners, va abandonar mesos després el seu lloc en la Fundació Nóos, però esta encara va realitzar una tercera edició del congrés en València en 2006. A dia d’avui, és impossible trobar en Internet cap de les webs que en el seu moment es van realitzar per als congressos ni tampoc la de l'Institut Nóos. No és estrany, la policia encarregada d'investigar el Cas Palma Arena, en el qual està imputat l'expresident balear Jaume Matas i en el qual la fundació encapçalada per Urdangarín també apareix relacionada, és incapaç de trobar la seua seu social.
Menys sou, mateixos resultats
Molt menys que Urdangarín, es va emportar en el seu moment José Vicente Villaescusa per la seua gestió al capdavant del futur Museu del Segle XIX. No obstant això, com també vam saber ahir a través del Document Oficial de la Comunitat Valenciana (DOCV), el resultat per als valencians va ser el mateix: zero. Ja en 2006 la diputada socialista Ana Noguera assenyalava que l'exdirector de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) cobrava 60.000 euros a l'any de la Generalitat per no fer res, i ahir el DOCV ho va confirmar anunciant l'última paletada de terra que acabava de soterrar el que va ser un dels projectes estrella del PP per a la ciutat, quan va ser presentat en 2001.
Al juliol de 2004, José Vicente Villaescusa va abandonar RTVV i va passar a ocupar un càrrec creat ex professo perquè liderara l'associació que tiraria endavant les "expectatives generades" entorn del projecte de museu i el portara a bon port, si bé a la fi de 2007 es va veure forçat a abandonar-ho. S’havia "redimensionat el contingut del projecte" i calia optimitzar recursos, va justificar llavors la Conselleria.
Hui el Museu del Segle XIX, malgrat mai haver existit, ja és història. Ana Noguera, per cert, calculava que este no res podia haver costat a les arques públiques al voltant de 3 milions d'euros. El motiu de la carpetada apuntat en el DOCV és que "no hi ha consignació pressupostària" perquè es porte endavant. En resum, el Consell no té més diners.
N’hi ha precedents
No són els únics casos en què s'han donat situacions similars. Tots els projectes que es queden en una primera pedra són susceptibles de generar càrrecs ben remunerats per a traure'ls endavant i solament la paralització o la suspensió dels mateixos deixa en evidència el balafiament que tot açò suposa. Un dels més cridaners ha sigut el del projecte de la Ciudad de las Lenguas a Castelló.
Des del 2005 l'exalcalde de Castelló, José Luis Gimeno, ve cobrant un sou mensual de 6.000 € de la Generalitat, com a conseller delegat de Castelló Cultural i responsable del projecte de la Ciudad de las Lenguas. I no solament açò, el govern de Camps va pagar també les despeses del salari del seu assessor (lloc per al qual va triar en 2005 al comunicador d'extrema dreta José Luis Tirado 'Josety'), una secretària i un cotxe oficial propi amb xofer.
A propòsit del cas de l’Institut Nóos, el grup Compromís i Esquerra Unida han demanat explicacions al Consell per a aclarir el pagament dels 3 milions d'euros a l'empresa que presidia Urdangarín.
El portaveu de Compromís, Enric Morera (Bloc), ha demanat als membres del Consell “que ens relaten la finalitat d’eixos diners i si es va fer alguna gestió, perquè els objectius no s’han aconseguit i sembla que hem regalat 3 milions d’euros a la fundació d’un famós". Morera també ha reclamat que, en cas que no s'haja fet res, "ens tornen els diners de les valencianes i els valencians”.
La diputada d’EUPV, Marina Albiol, s'ha manifestat en una línea similar, però ha afegit a més que ja “han passat 5 anys des que Camps anunciara amb Urdangarin la intenció que València es convertira en seu dels I Jocs Europeus per al 2010. Entenem que, si no s’han fet però s’ha desembutxacat més de 3 milions d’euros, alguna explicació ens mereixem”. La diputada va manifestar també que en este assumpte “tot fa una olor molt sospitosa. Ens preocupen les relacions dels negocis dels membres de la monarquia espanyola amb els diners de les administracions públiques, no sols la nostra, també la de les Illes Balears, com hem sabut arran del cas Palma Arena”.
FONT: L'informatiu. (Foto: Hola.com)
-
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada