El ple de les Corts va servir per escoltar les últimes ocurrencies del president Camps. A l'inici es va voler revestir de dignitat obrint l'última sessió de control de l'any amb una declaració institucional, signada pels portaveus de tots els grups parlamentaris presents en la càmera, condemnant la violació als drets humans que pateix des de fa dècades el poble sahrauí en els camps de refugiats del Sàhara occidental.
La dignitat es va perllongar a la lectura del manifest i l'aplaudiment de rigor a la delegació sahrauí present en la tribuna de convidats. Perquè el batibull habitual —va arribar immediatament; i el que és pitjor, atiat per la mateixa presidenta de la càmera, Milagrosa Martínez.
La presidenta sembla estar allí per a açò, per a animar la gresca en lloc de conduir les sessions pel camí del debat serè. Segurament perquè el debat serè exigeix reflexió, mentre que el líder del seu partit es desenvolupa millor en el caos dialèctic, en el tira i arronsa que, al no oferir rèdits a ningú, manté la seua balança en positiu. I en eixe terreny es va disputar, com sempre, la sessió; fent-ne un etern déjà vu, amanit amb noves ocurrències.
Francisco Camps va reincidir en la seua teoria que "la Comunitat Valenciana serà la primera autonomia a eixir de la crisi" i es va penjar la medalla pel seu nou pla industrial per a frenar la crisi signat al costat de la patronal i els líders sindicals de CCOO-PV i UGT-PV.
Si després d'aprovar plans també els executara, seria magnífic", obria foc amb la seua afilada ironia el síndic socialista Ángel Luna, encara que la pregunta que introduïa a continuació versava sobre els casos Gürtel i Brugal. Luna es recolçava en la seua bona retòrica i assimilava la Comunitat Valenciana amb el que els teòrics polítics qualifiquen com un estat fallit, un estat en el qual campa la corrupció i hi ha poders alternatius al triat pel poble, característiques que Luna atribuïa al "sistema" creat per Camps. I seria en la resposta a estes afirmacions quan aparegué la versió més histriònica del president del Consell.
Camps començava la rèplica al síndic socialista qualificant-la d’"ensalada d'insults" encara que la seua major ocurrència en el torn de paraula no va ser esta. I és que, després d'assegurar que Luna havia deixat les sigles del PSPV en el fons d'una fossa sèptica, el Molt Honorable es va oferir personalment per a "salvar el socialisme valencià", tendint la seua mà al PSOE i llançant "un missatge d'il·lusió als votants socialistes"; això sí, de cara a la pròxima legislatura, quan s'haguera renovat la seua bancada. "La lluna està en quart minvant, però prompte tornarà a eixir el sol", va bromejar.
El grup parlamentari de Compromís, amb Enric Morera, va orientar els seus dubtes cap al contracte milionari signat pel Consell amb Iñaki Urdangarín perquè fera de València la seu d'uns inexistents Jocs Mediterranis.
Camps va optar per eludir la resposta en primer terme, assegurant que tot estava documentat, per la qual cosa Morera va tornar a insistir des de tribuna perquè ensenyara les factures de l'acord. Una foto de l'acte en què es va anunciar la signatura del conveni i en la qual, a més de Camps, es podia veure Rafael Blasco feia dir a Morera que "este està en tots els embolics"; una foto que, com moltes altres, el síndic de Compromís apuntava que "ens ha eixit molt cara" als valencians.
Com que Camps eludia respondre, en el torn de rèplica, Mireia Mollà li va preguntar "quina part de la pregunta" era la que no havia entés. "El seu problema és que l’han estafat i no ho vol reconéixer, perquè seria reconéixer que és un president nefast a qui estafaven tots els que se li acostaven a oferir-li alguna cosa", sentenciava la diputada d'Elx.
I com d'esdeveniments ruïnós anava ja la cosa, la contrapregunta la realitzava Mónica Oltra, preguntant al "presidentísimo" —"solament li falta anar sota pal·li", va reblar— si és cert que desitja fer un Parc Ferrari a València. Gerardo Camps va contestar amb fermesa. "Si hi ha possibilitat de portar inversió estrangera, la Generalitat Valenciana ho estudiarà".
A la pregunta d'Oltra sobre si pensaven omplir el Parc Ferrari d’aturats, va contestar, que "la política del Consell de grans esdeveniments ha generat 270.000 ocupacions". Ningú li va poder dir al conseller que la seua xifra era quasi igual al nombre d'aturats que havia augmentat—295.095—l'atur a les terres valencianes des del passat 31 d'agost de 2007, poques setmanes després que se celebrara la primera Copa de l'Amèrica. I és que ja no hi havia torn addicional per a replicar al govern valencià. L'any que ve, més.
- Font i fotografia: L'Informatiu
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada