L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR:1.717
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 33.776

dijous, 14 de març del 2024

15 DE MARÇ "DIA DE VALLDIGNA" (II): Una fundació tardana amb la relaxació de la Regla Cistercenca

 

La fundació de Valldigna coincideix amb l'inici de la decadència monàstica a Occident, un fet que repercutirà en el cenobi valencià, sobretot quan a la relaxació del compliment estricte de la Regla. Les fundacions tardanes, cas de Valldigna, van haver d'adaptar-se a les  noves circumstàncies sociopolítiques i, per tant, adoptar una nova vida per a continuar existint.

A Valldigna  la  Regla monàstica,   les   prescripcions  contingudes   als  "Statuta Monachorum" aprovades  pel papa, i   també  la "Carta de Caritat" no foren  seguides  amb el rigor que calia  per un conjunt d'interessos comercials  i  econòmics, cas sobretot del vot de pobresa  i la prohibició de luxe,

Els estatuts cistercencs assenyalen que les granges per a conreus i ramats han de quedar a  menys  d'una jornada de camí del monestir, però com a exemple de la relaxació, Valldigna, un any després  de la fundació, adquireix una alqueria a Borriana, no cal ni dir a una distància  molt major.

El Cister prohibia la propietat i gaudi de qualsevol benefici eclesiàstic, esglésies, capelles, cementeris, delmes i fruits exigits sobre el treball aliè, però a Valldigna es convertirà tot en paper mullat, en lletra morta.  El rei Jaume II el Just ja ho havia propiciat i potenciat en el privilegi de fundació quan atorga al monestir la propietat de forns, molins i els censals del treball del llaurador.

L'abat es va convertir en senyor feudal en oposició a la Regla i a l'esperit que va moure el naixement dos segles abans d'aquest nou orde monàstic a l'abadia de Citeaux. I Valldigna creixerà en possessions, territoris, privilegis... però això ja és una història distinta de la fundació.

 

Ruïnes del palau de l'abat

Més  possessions...  més privilegis... més riquesa...

Com hem dit ja en alguna ocasió,  Valldigna creixerà en possessions, territoris i propietats adquirides amb el pas del temps pel monestir gràcies a les sucoses rendes que percebia de la vall. A la possessió ja esmentada a Borriana seguirien:
 
- l'alqueria de Benivaire en el terme de Carcaixent donada pel rei Jaume II el Just a l'abat Joan de Font

- la compra de terres a les partides d'Algirós, l'Olleria i la Rambla a  l'Horta de València
 
- a l'any 1324 l'abat Joan de Font adquireix les alqueries de Fortaleny, Lliber i Aitona en el terme municipal de Corbera i posteriorment l'alqueria de Sinyent

- el 1336 el rei Pere IV el Cerimoniós regala al monestir l'alqueria de Rugat
 
- l'abat Bernat Boix compra al rei en 1351 la vila d'Almussafes després que el Cerimoniós ajusticiara el seu senyor, Joan Roís de Corella per haver lluitat al costat del bàndol castellà en la guerra de la Unió. Almussafes serà territori Valldigna fins el 1766 
 
- l'abat Arnau d'Aranyó compara el 1368 una alqueria a Enova i el 1371 l'alqueria de Rascanya a l'Horta de València, on va fundar el monestir filial de de Sant Bernat de Rascanya o de Sant Bernat de l'Horta (amb el temps esdevindria l'actual Sant Miquel dels Reis)
 
- El mateix abat Aranyó compra  cases i les alqueries de Fraga, Beniomer, Benitafer i Frangil a Cocentaina i al terme de València el lloc i el castell d'Espioca... 
 
 - i no podem oblidar cases en ciutats, com la del cas del cap i casal, on la casa-palau de Valldigna era al costat d'una de les portes àrabs de la muralla de València, porta que actualment coneixem com a Portal de Valldigna, i ubicada en el carrer del mateix nom: Portal de Valldigna 
 

Les ruïnes del claustre major ens parlen de l'esplendor de Valldigna


L'abat, senyor feudal, es converteix en veritable amo i senyor de vides i hisendes i Valldigna, incrementarà el seu poder, gràcies també als continus privilegis reials d'ençà la fundació i després, majorment, com a manera que tenien els reis de la Corona d'Aragó de "pagar" les ajudes econòmiques i "préstecs" de l'abadia.
 
Per prerrogativa de la fundació, les competències concedides a l'abat el deslliuraven del control reial, mentre li asseguren el control sobre els vassalls i l'aljama:  l'abat tenia la jurisdicció civil i criminal, posseirà "el mer i mixt" imperi, amb jurisdicció i potestat en penes de mutilació i mort. El mateix rei fundador li atorgava la jurisdicció de cinc milles mar endins, privilegi que mai no va obtindre cap senyor, i que els pobles de Valldigna recorden amb la torre bastida sobre les ones de la mar en senyal de possessió i jurisdicció sobre les aigües.
 
A més de diverses franqueses sobre impostos de Jaume II el Just, l'any 1354 Pere el Cerimoniós transferia a l'abat per 10.000 sous el dret sobre el "crim de collera", o siga castigar amb la mort els que segresten persones per a vendre-les com a esclaus en terra de sarraïns. Els reis Joan I i Martí l'Humà atorguen al monestir drets sobre cises i regalies, amb la qual cosa els monjos perceben la quantitat més elevada dels monestirs valencians.
 
 
Refectori: construït per Joan d'Aragó, fill natural del rei Joan II
 
 
 
I amb la riquesa... més poder i més intrigues per aconseguir-los
 
Tot això es convertia en poder i riquesa, una representació a les Corts de l'antic regne, de manera que arribar a ser abat de Valldigna serà al llarg dels primers segles l'aspiració de molts personatges influents, alguns familiars dels reis. Podem citar a Lluís Rull (1393-1415) confessor del papa Benet XIII, que li dona suport per arribar a ser abat, o Joan d'Aragó (1460-1475), fill natural del rei Joan II i que fou arquebisbe de Saragossa.
 
Potser el cas més notable siga Roderic de Borja (1471-1491), bisbe de València, i abat de Valldigna durant 20 anys, amb renuncia per poder accedir al capell cardenalici, que el duria finalment a ser papa de Roma.  No tenim constància d'estudis que esbrinen com les rendes de Valldigna pogueren ser usades per Roderic de Borja per pagar despeses que generarien la seua elecció i nomenament papal com a Alexandre VI. 
 


Sostre de la sala capitular, obra dels Borja. Els seus escuts il·lustren dos de les claus de la volta de creueria
 
 
També el fill del papa Cèsar Borja va ser abat de Valldigna (1491-1499) gràcies a un acord del papa amb Ferran el Catòlic, o l'abat Alfons d'Aragó (1512-1518), fill del rei Ferran el Catòlic, gràcies a les butlles al seu favor que li va aconseguir del papa Juli II, davant del qual el rei va fer valdre el "jus patronatus" per adjudicar l'abadia a la seua voluntat.
 
Aquesta situació de força econòmica i de poder, amb les intrigues que hem tractat molt de passada, aniria minvant en instaurar-se les monarquies absolutes.