MANIFEST DIA DE LA VALLDIGNA 2024
Bona vesprada,
Com cada any, ens apleguem a la porta del Monestir veïns del quatre pobles de la Valldigna. Som Valldignencs, i dir-nos valldignencs és incorporar a la nostra identitat com a valencians un espai, unes formes de vida i una història compartida que sentim com a pròpies i que ens estimem. Però dir-nos valldignencs també cal que siga un exercici de responsabilitat, i aquesta responsabilitat l’hem d’exercir. Aquests manifests que llegim any rere any, és això, una mostra d’estima cap a la Valldigna, i l’exercici responsable de manifestar unes reclamacions i reivindicacions que creim justes.
El monestir de la Valldigna és el símbol per antonomàsia de la nostra vall. La lluita per recuperar aquest espai emblemàtic i donar-li un ús civil, digne i prestigiós, ha sigut l'anhel de molts de nosaltres durant dècades. No fa massa anys, per ací van passar sàtrapes, vividors i amants de vicis selectes. També gent honrada que ha treballat amb estima per aquesta terra. Ara ens trobem, que des del govern de la Generalitat, des de la Conselleria encapçalada per un matador de bous, es va retallar ignominiosament la dotació econòmica destinada a realitzar activitats culturals. Activitats organitzades per la Mancomunitat, i lloades a les Corts valencianes pels mateixos qui ara retallen. Pocs dies abans de l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat, s’acordà que la reducció fora només, només!!! del 50%. Com no es retalla un 60% pensaran que hem d’estar contents. De la partida per a recuperar espais i fer treballs arqueològics, millor no parlar-ne. No volem acceptar aquest menyspreu!! I volem que els nostres representants a la Mancomunitat de la Valldigna reclamen públicament, i mostren l’enuig que ens provoca als valldignencs aquest tracte despectiu.
Però la Valldigna també és un territori, un paisatge, un medi natural en el que transcorren les nostres vides. Necessitem que tots els pobles treballen conjuntament, perquè el medi no sap de fites de termes. El riu, el nostre estimat Vaca, necessita que el procés de regeneració continue. El tram entre el pas del castell i el terme de Tavernes, s’ha quedat, de moment, sense els treballs per eradicar la canya, primer pas per recuperar la ribera del riu. Estava previst que es fera aquest hivern. Per què no s’ha fet? Per què els ciutadans no sabem res del què està passant al respecte? A més, necessitem que hi haja un pla de manteniment del riu, més enllà de les subvencions, perquè si aquestes deixen de vindre, que no es deixe perdre i malbaratar la feina feta. També per a la resta d’espais naturals que necessiten dedicació. Quines gestions s’estan fent per convertir els clots en un espai protegit? Tampoc en sabem res.
Si una reivindicació va tenir consens a la Valldigna va ser el dir «no a l’alta tensió». Molts de vostès ho recordaran. Doncs s’han construït noves torres i no s’ha dit ni «mu».
Internament necessitem que els pobles de la Valldigna no siguen tres que caminen junts, i un quart al marge d’aquests. Tavernes i els altres pobles, des de la Mancomunitat o des de fora han de treballar junts. Fórmules hi ha si hi ha voluntat. Cal deixar enrere postures del passat i crear les inèrcies necessàries, perquè els valldignencs volem els quatre pobles fent pinya en tot allò que ens afecte a tots nosaltres. Per tant, apel·lem als quatre ajuntaments que treballen en aquest sentit.
Per totes aquestes reivindicacions i moltes altres estem ací, perquè estimem la Valldigna, i perquè en els temps que corren necessitem ser ferms. Per la nostra cultura, per la nostra història, per la nostra llengua, enguany més que mai cal que cridem ben fort:
VISCA LA VALLDIGNA
VISCA EL PAÍS VALENCIÀ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada