La Demarcació de Costes prepara - és public i s'ha dit en premsa- els projectes que seran decisius per a regenerar els trams de la platja del Marenyet i Brosquil, a Cullera. També s'hi diu que poden beneficiar en alguna cosa a Tavernes, però no hi ha cap certesa, més bé al contrari, que els projectes siguen la solució global que cal avui dia a les dues platges valleres.
Els projectes de Cullera ha dit la premsa que poden estar llestos a final d'any i determinaran si en El Marenyet i El Brosquil la millor opció és construir un espigó o un dic. Almenys així ho publicava "Las Provincias" fa uns dies.
Els projectes de Cullera ha dit la premsa que poden estar llestos a final d'any i determinaran si en El Marenyet i El Brosquil la millor opció és construir un espigó o un dic. Almenys així ho publicava "Las Provincias" fa uns dies.
Els dos projectes s'executaran en el terme de Cullera perquè en el seu dia es qualificaren com a "prioritat alta" en l'estudi del Centre d'Estudis i Experimentació d'Obres Públiques (CEDEX). Aquest estudi té com a títol: "Estratègia d'actuació en la costa sud de València (Port de València-Port de Dènia. INFORME FINAL" i permet conéixer quines seran les obres a executar.
| Efectes de la DANA Glòria |
Un informe que arranca el 2013
La possible solució als problemes de les nostres platges està
contemplada en l'informe inicial elaborat per Intecsa-Inarsa i Tragsa,
de l'any 2013, amb un govern del PP a Madrid i ministre
responsable Miguel Arias Cañete (PP).
L'informe serà assumit pel
CEDEX però, al contrari de Cullera, no va donar "prioritat alta" a les platges de Tavernes que van quedar fora de les execucions més immediates. Va ser publicat en el 2015 per l'aleshores nomenat Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient del govern de Rajoy, i era ministra Isabel García Tejerina (del PP) responsable entre el 2014 i el 2018. Amb govern del PP Tavernes quedava fora de les actuacions en les platges, com va quedar fora de l'execució de la millora del Vaca, l'electrificació del Golfo i de la platja, de la construcció de la depuradora, del col·lector de la platja...
No cal recordar, perquè es faria molt llarg i ho podeu cercar entre els articles que venim publicant des de fa anys, els efectes dels temporals, les aportacions d'arena, els danys en les platges... També vam publicar les demandes del govern municipal de Compromís, els viatges a Madrid i al Ministeri, les reunions amb Costes i les manifestacions davant Delegació de Govern que no van servir per a res. Cap resposta des dels dos governs del PP, del de Madrid i de València.
 |
| La darrer visita, aquesta setmana, de la "comissió" del PP a la platja |
Què volen ara aquesta gent?
Ara, en el mes de juny del 2020, 7 anys després, ens quedem amb la boca oberta, sorpresos, en vore la demagogia i cinisme que es després quan veus els responsables del PP, ara que no tenen poder a Madrid, vindre i revindre a la nostra platja a exigir solucions, les que ells no donaren des del 2013 fins al 2018. .
Ens preguntem on estaven aquests responsables polítics del PP quan el seu partit manava a Madrid i es va decidir quins serien els 17 punts prioritaris d'actuació en el litoral valencià.
Tavernes no va ser inclós. I a nosaltres no ens valen excuses: ells governaven la Generalitat i Tavernes des del 1995, coneixien i coneixen perfectament què passava en la Goleta sempre que hi ha temporals. I tant com ho sabien! També en els seus governs va desaparéixer la platja de la Goleta, es va aportar arena i fins i tot, com va passar fa uns mesos, van vore com la mar entrava a la urbanització de la Goleta a principis de la dècada del 2000.
Solució a Cullera, però no a Tavernes
El diari LEVANTE-EMV publicava el 23 de gener passat aqueixos 17 punts detallats (fotografia superior), i indicava l'origen dels problemes de les platges al sud del Xúquer: "se apunta a que los espigones de encauzamiento del Júcar se adentran tanto en el mar que son una barrera prácticamente total al paso de sedimentos".
A continuació el diari informava que en el Brosquil:"se contempla la construcción de un espigón con forma de L a 1.080 metros de la desembocadura, otro al norte de la Gola del Estany, el aumento de un tercero y el vertido de 675.000 metros cúbicos de arena en diferentes puntos. Para la playa de El Brosquil, mientras, se prevé la prolongación del espigón norte finalizándolo en L y uno nuevo a 790 m".
A continuació el diari informava que en el Brosquil:"se contempla la construcción de un espigón con forma de L a 1.080 metros de la desembocadura, otro al norte de la Gola del Estany, el aumento de un tercero y el vertido de 675.000 metros cúbicos de arena en diferentes puntos. Para la playa de El Brosquil, mientras, se prevé la prolongación del espigón norte finalizándolo en L y uno nuevo a 790 m".
Els dos projectes a Cullera potser - repetim el potser- potser puguen frenar una mínima part de la transgressió marina que, cada any, es comprova més gran i afecta més negativament les nostres dues platges. Ho deixem al benefici del dubte, però no pensem que els projectes que es redacten per a Cullera siguen, ni mínimament, una part de la solució que li cal a Tavernes.
I què diu el CEDEX per a Tavernes, això si per a un futur
La construcció a Culllera d'un espigó en L (100 +60 metres) a la platja del Brosquil, amb un abocament de 500.000 m³ d'arena, serviria - diu el CEDEX- per fer un avanç d'uns 40 m en els 2.100 m que hi ha des d'aquest nou espigó fins a allò que denominen “gola” de Tavernes, que és el nom que Costes dóna al canal que separa les dues platges valleres. En aquest cas, el projecte de Cullera es preveu beneficie la Goleta amb la part que li corresponga d'aportar arena. Res de nou.
Una segona actuació contempla l'abocament de 870.000 m³ d'arena, amb un avanç d'uns 30 m. de platja, al llarg dels 4.820 m. que hi ha des de la "gola" de Tavernes o canal de San Pablo, fins a la "gola" de Xeraco, nom que donen al canal de separació entre Tavernes i Xeraco.
L'informe ja indica la possibilitat de que aquestes actuacions no tinguen èxit i assenyala que si les "goles" valleres (Canal Sant Pablo i entre Tavernes i Xeraco) tenen problemes de funcionament, es pot pensar a actuar-hi. No diu quin tipus d’actuació, però ens fa pensar si seria com a Cullera allargar i/o modificar l’espigó.
 |
| La Goleta any 2000 |
 |
| La Goleta any 2019 |
A més a més, s'indica que s'ha de prevenir com a manteniment i gestió del sediment la retroalimentació del material que quede dipositat al nord de les dues goles. Eixe material serviria per a dur-lo a altres trams i asssenyala que és especialment important per la longitud de vora 5 km. de la Platja de Tavernes.
En poques paraules, que ja es contempla el transport de part dels dipòsits d’arena de la mateixa platja de Tavernes per “alimentar” la part nord de l’actual Platja de Tavernes, enfront de la Plaça Alcudiola. Seria una actuació semblant es va executar fa unes setmanes, i va alçar critiques en la dreta vallera (PP i Ciudadanos). I ara veus que, Costes només aplicava una acció ja redactada i aprovada quan el PP governava a Madrid.
En resum: el projecte de Cullera va ser qualificat com a “prioritat alta” i ara està dins del paquet de 17 actuacions que vol executar immediatament el ministeri. Han tardat quasi 5 anys a iniciar els tràmits finals. Tavernes no té prioritat, i la solució de la Goleta i de la Platja de Tavernes pot anar per a anys. A no ser que una altra DANA, més forta que "Gloria", ens òmpliga d'aigua de la mar i d'arena les dues urbanitzacions de platja. Toquem ferro!
En resum: el projecte de Cullera va ser qualificat com a “prioritat alta” i ara està dins del paquet de 17 actuacions que vol executar immediatament el ministeri. Han tardat quasi 5 anys a iniciar els tràmits finals. Tavernes no té prioritat, i la solució de la Goleta i de la Platja de Tavernes pot anar per a anys. A no ser que una altra DANA, més forta que "Gloria", ens òmpliga d'aigua de la mar i d'arena les dues urbanitzacions de platja. Toquem ferro!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada