L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR:1.717
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 33.776

dissabte, 25 d’abril del 2020

DIA 25 D'ABRIL, dia de les llibertats nacionals

Batalla d'Almansa
 Avui, 25 d’abril, fa 313 anys de la batalla d’Almansa. El 25 d’abril del 1707 a la planícia d’Almansa va tindre lloc la batalla definitiva on els valencians perdérem la nostra identitat i les nostres llibertats: la derrota comportarà la pèrdua de totes les institucions, constitucions i costums propis, que foren arrasats i eliminats per a quedar subjectes a les lleis i al domini castellà. Això ens durà al poder absolut dels Borbons i a la suplantació de la nostra llengua pel castellà.

La batalla d’Almansa s’inscriu en la denominada Guerra de Successió, conflicte europeu després la mort del rei Carles II (1700) de la dinastia dels Àustria, mort sense descendència. La majoria de potències europees (Anglaterra, Àustria, Països Baixos, Portugal…) s’aliaren i sostingueren com a candidat l’arxiduc Carles d’Àustria oposant-se a Felip d’Anjou (Felip V), nét del rei francès Lluís XIV, per por a l’engrandiment del poder de França, regida pels Borbons. La corona castellana va recolzar el candidat francès.


El suport de la corona d’Aragó a Carles d’Àustria s’explica pel temor del centralisme borbó, pel recel que un monarca d’aquesta dinastia, que manava a França d’una manera absolutista, no acabés fent desaparèixer les institucions pròpies. Al País Valencià els seguidors de Carles d’Àustria es diran maulets mentre els partidaris de Felip d’Anjou, molt minoritaris, eren dits, botiflers.



 

El 25 d’abril del 1707, la derrota d’Almansa va dur la fi del govern dels Austries i la pèrdua dels Furs Valencians. Les primeres disposicions del rei Felipe V de Borbón van ser que el Regne de València es regiria per les lleis de Castella, mentre es substituïa la llengua vernacla pel castellà a tot tipus d’administracions, fins i tot les religioses.

Tots coneixem la història i les seues conseqüències, i ara, salvant el temps, el govern de Madrid (Castella) continua de fa anys negant-nos la pa i la sal d’un finançament just, amb la qual cosa ens falten recursos per a educació, sanitat, dependència...

Les polítiques econòmiques que ens vénen de Madrid, i cal ser clars i dir les coses com són, després d'anys de malbarataments del PP, no han canviat: el nostre País Valencià continua essent l'autonomia que rep menys ingressos i menys fons per inversions. I això ens du a pitjor situació en sanitat, educació, dependència i serveis públics que altres economies. L'any 2017 rebíem 728 euros per habitant menys que els càntabres, els millors finançat. I això no ha canviat molt. 



Retrat de Felipe V. El museu de Xàtiva té el quadre penjat al revés per haver cremat la ciutat i haver-li canviat el nom a "Nueva Colònia de San Felipe" 

Pel que fa a la llengua, com tots sabeu, a partir de 1707, els valencians després del Decret de Nova Planta vam tindre prohibit usar-la en tots els afers oficials, i això va implicar un abandó del valencià i la castellanització d'un ample sector social. Ara no ens ho prohibeixen així de clar, però el PP i Ciudadanos usen tots els recursos per judicialitzar tot allò que supose un avanç en la recuperació de la llengua pròpia. No el volen el valencià.

Tenim moltes batalles "d'Almansa" ara mateix. Deixant a banda la del Covid-19, estem encara en la lluita per tindre un finançament just de la Generalitat per part del govern de Madrid, per aconseguir un corredor mediterrani que ens duga a Europa, per aconseguir un sistema de transport de tren com cal, per una sanitat i una educació com cal. I això no es pot aconseguir sense el finançament i que Madrid ens torne el que ens correspon per població i per tot el que ens ha llevat els 20 anys enrere.

I a Tavernes, cal que Madrid done una solució definitiva a la Goleta, a l'estació de tren, al desdoblament de la nacional, a una unió amb l'A7, a les ajudes a l'agricultura i les taronges, als problemes del Vaca i, que "ofrenen" ells, que ací el que cal és treballar per la nostra terra, perquè com diu el nostre himne, de Tavernes: "Defensem la nostra terra, i serem grans"!!!


No cal ni dir que les dades són històriques i reals, no són inventades ni fake news.