La possible formació d’un gran agrupament electoral de Compromís amb forces com Podemos, EU o ERPV continua en l’aire i passant tot tipus d’exàmens, proves, “tours de force”, debats… Ahir en vam viure un conjunt amb les reunions del Consell Nacional del Bloc i la Mesa Nacional d’Iniciativa, que finalment aprovaren treballar en eixe pacte cara al 20D.
Aquesta setmana, i més en concret el dilluns en que s’han convocat les assemblees comarcals i el dimarts amb un referèndum, pot ser clau. Una vegada més Compromís trasllada els acords al límit si tenim en compte que fins el dia 6 hi ha de termini per inscriure coalicions.
La part més problemàtica de l’acord es troba al Bloc, el soci majoritari, que ahir i amb el vot del 70% aprovava en el Consell Nacional treballar per arribar a formar eixa gran confluència valenciana. Podríem pensar que el fet que un 70% avala eixa postura deixa el camí lliure però hem de recordar que en el passat referèndum de setembre es va donar una situació semblant i finalment el 74% de la militància va rebutjar el pacte.
Ahir, al Consell Nacional es van viure moments de tensió. Hi va haver veus a favor de l’acord, entre elles l’actual diputat al Congrés i més que probable cap de llista d’eixa coalició, Joan Baldoví, però també hi hagué altres en contra. Finalment, com hem dit, es va triar la fòrmula del referéndum a la militancia el pròxim dimarts.
El referéndum formula la pregunta d’anar o no en coalició o bé, el Bloc anar en solitari amb tot aquell que finalment es vulga unir. Un resultat negatiu implica deixar Compromís a punt del trencament i més si Iniciativa, proclive al pacte, dona el pas a favor de la confluencia. La dirección actual del Bloc quedaría desautoritzada, amb una postura feble i incomoda dins del partit, i sense cap possibilitat de reacció perquè no hi ha temps per a més negoaciacions.
Siga quin siga el resultat del referéndum, cal reunir l’Executiva de Compromís i el Consell General de la coalició per aprobar el document final, cosa que es podría fer telemàticament el dijous.
I que hi ha en el fons de tot? Pensem que el rebuig o no a anar amb Podemos. De tota manera, cal considerar que el document aprovat pel Bloc no parla d’un pacte específic i concret amb Podemos sinó la confluencia de Compromís amb altres partits i entitats per tal de formar una coalició forta, amb bona expectativa electoral, i que puga assolir una veu valenciana forta a Madrid i amb un grup parlamentari propi.
Hi ha en la militàcia veus crítiques a eixa possibilitat donat el carácter “estatal” de la formació de Pablo Iglesias. Cal recordar que per la mateixa situació va passar el 2011 – i ningú no va dir res- quan Compromís va anar a les eleccions generals amb Equo i va aconseguir eixe valuós diputat al Congrés de Madrid que ha estat Joan Baldoví.
Cal recordar ací mateix que el document aprovat pel Consell General diu: que la coalició incloga a la Unitat Popular (EU i ERPV, que ahir va donar llum verd a l’acord); consensuar el nom genèric que anirà seguit del logo dels integrants amb Compromís en primer lloc i un punt molt important com es que la coalició tindrà "personalitat jurídica pròpia i valenciana" amb la prioritat d’un grup parlamentari propi amb portaveu de Compromís i, si no s’assoleix, els diputat s’integrarien al grup mixt, mai en altres partits. Com ha estat Baldoví aquests quatre anys.
Els contraris al pacte argumenten que Compromís es disoldrà dins del grup parlamentari de Podemos a Madrid. A banda que el document ho diu ben clar - al grup mixt si no hi ha grup propi - ens sembla una total desconfiança envers la responsabilitat dels futurs diputats de Compromís. De fet, Baldoví no ho ha fet i malgrat ser només un, ha mantigut una indepència de criteris, actuacions i treballs encomiable a favor del País Valencià. Com estem segur faran tots els diputats que isquen de la coalició, si finalment es dóna.
Les opinions expressades són única i exclusivament de l’equip de La Cotorra.
5 comentaris:
Els contraris al pacte no diguem això que tú dius, diguem que tots eixos vots conseguits a la nostra dreta i provenients del Psoe sobre tot tornaran a éste amb el que vorem si al final perdrem més que guanyem; diguem que al final de la correguda tindrem dos o tres diputats màxim al grup mixt i d.ells sols uno o dos seran del Bloc, donat que salvo un improbable govern amb majoria absoluta de Podemos i Psoe, la Mesa aplicacarà el reglament restrictívament. I segons les enquestes va a ser Ciudadanos qui talle l.abadejo i no Podemos; I diguem que per arrivar a este ressultat el Bloc va a cedir una vegada més davant la Oltra, i d.ací quatre anys més del mateix i el Bloc diluint.se dins coalicions no nacionalistes. I moltes coses més diguem però que les calle per allò de que la roba bruta millor llavar.la en casa.
Però bé, el dimarts votarem i acatarem com a bons demòcrates el que diga la majoria.
Això sí, espere que si ix de nou un no els que han desobeït a les bases tinguen la decencia de dimitir.
Estem farts de vore que els vots prestats en locals i autonòmiques en el nostre cas - siga com a UPV, Bloc o Compromís- han tornat molts al seu origen. Repassa resultats autonòmiques i generals de passades eleccions. I ara, per desgràcia, serà igual. Per desgràcia, encara que no voldríem.
De tota manera al respecte d'això ja ho hem dit: ens sembla una total desconfiança envers la responsabilitat dels futurs diputats de Compromís i com actuaran - com a Compromís segur- en el Congres de Diputats, siga un, dos o tres.
I caldria deixar de costat el mandra de cedir davant Oltra. Ahir al CN del Bloc no va estar Oltra ni se l'esperava: no és del Bloc. I el 70% (segons altres el 74%) va recolzar treballar per formar eixa coalició.
Ja seria hora que tota l'esquerra anara unida ací al PV, per intentar traure'ns de l'ostracisme i foscor de 40 anys de PPSOE. No es hora de tornar a disperssar els vots a l'esquerra del PSOE com sempre hem fet.
¿Que no serà un camí de flors i violes? Des de quan la política és un camí planer? Caldrà superar molts entrebancs després, però això és la política i qui no estiga disposats a "maldecaps" (diguem-ho així) que no es presente i es quede a casa.
Estem segurs que tots en el Bloc, per damunt dels posicionaments particulars, acceptaran i acataran el resultat del referèndum. Faltaria més.
Ara, a la primera transició els valencians vam quedar fora. I així li ha anat al PV. Ara vorem que passa a la segona.
Tenim el país que tenim i prou. I segons els estudis sociològics estem a la cua en sentiment nacionalista, prou per davall d'Andalusia i moltes autonomies de parla castellana. La tasca de 40 anys de "nacionalisme espanyolista" del PPSOE s'ha notat.
Doncs anem a seguir estant en dita cua si demostrem no tindre la suficient confiança ni quant estem forts com ara com per no anar sols i tindre que tirar mà de partits no nacionalistes per arrivar a Madrit.
I ahí està la diferencia, vosaltres parleu de que l'esquerra valenciana vaja junta, altres pensem que per davant d'esquerres o dretres està el caire nacionalista i pensem que éste es perd diluit en coalicions com ésta.
Si hi ha grup parlamentari propi el portaveu serà de Compromís, segurament Joan Baldoví. No veiem on està la dissolució de Compromís, ans el contrari es potenciaria Compromis en la figura del portaveu que tindria presència constant en els debats i mitjans. No és el mateix participar un minut o dos en un debat, quan el toque pel sistema de rotació del grup mixt, que debatre sempre i dir la teua perquè tens grup propi.
Si no hi ha grup propi, al grup mixt! Precisament on potser hi ha mes dissolució hi ha dins d'un mar de sigles.
Sembla que alguns no voleu llegir el que es va acordar ahir on això està ben clar.
Tant de bo que tinguérem un partit Compromís (no la coalició actual) tant fort com PNV, CDC, ER que aquestes discussions ni es plantejarien perquè tindríem grup propi.
Jo ja he votat, i pensava que eixe vot era vinculant. Si no es pot anar com a Compromís perquè la senyora Oltra se'n vol anar amb podemos, tornem al que som: el BLOC. Ara també s'hauria de vore que la Gent de Compromís (o adherits) també havien votat: No anar amb Podemos. Jo com Pau Alabajos hem sent estafat i traït! Ara es trauen de la mànega un referenfum express per a que votent els que volen conservar la "sillita". I respecte a la confiança a l'actuació dels diputats que poguerem aconseguir, fins ara sols m'haguera fiat dels del BLOC, perquè na Mónica sols és fidel a ella mateixa, i en el seu partit, com en els de sempre, qui es mou no surt en la foto. Actualment i vist l'actuació del Consell, ja no ho tinc tan clar. El que si que tinc clar és que per a eixe viatge no compten amb mí.
Publica un comentari a l'entrada