 |
| Estradé, Bach i Garcia-Oliver, premis Octubre 2015 |
Ferran Garcia-Oliver (Beniopa 1957), catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València i membre del consell de redacció de la revista L’Espill, ha aconseguit el Premi Joan Fuster d’Assaig per l’obra “Nació, ancestres i ADN”.
L’obra de Garcia-Oliver (a qui poguérem escoltar i llegir el passat 30 de juliol en la cloenda del Club de Lectura de la Biblioteca) no tracta sobre la identitat, sinó que és un assaig nascut amb la intenció de “recollir i analitzar les narracions que s’han fet sobre el que som els valencians, perquè d’uns anys cap aquí s’han dit moltes bestieses, sobretot en moments de crispació”
Ferran Garcia-Oliver desmunta tòpics que no tenen cap fonament de caràcter científic, però que per raons ideològiques s’han anat difonent i defensant en l’àmbit universitari i polític i això ha creat molta confusió. Així el cas de si els valencians mantenim el mateix ADN des del Neolític cosa que és una aberració, però crea una confusió interessada amb un únic objectiu de tallar els vincles que els valencians tenim per origen amb altres comunitats.
L’historiador ha afirmat que “la voluntat és contribuir a donar llum a un tema que ha dividit i causat molt de dany i que són idees que encara corren impunement sobretot per les xarxes socials". I assegura: “És un assaig molt fusterià, on utilitze molt la ironia que ens va ensenyar Fuster.”
El Premi d’Assaig Joan Fuster té una dotació de 6.000 euros.
Cal citar entre la nombrosa obra de García-Oliver les moltíssimes investigacions sobre la Valldigna amb obres com Terra de feudals. El País Valencià en la tardor de l’Edat Mitjana, Cistercencs del País Valencià. El monestir de Valldigna, 1298-1530 o La vall de les sis mesquites, traduït a l’anglès com a The Valley of Six Mosques. Work and life in medieval Valldigna.
Com a narrador la seua obra literària gira entorn dels viatges i els dietaris (Oc, París particular, Per espaiar la malenconia) . o la novel·la com La Veu d'Odiló i El vaixell de Genseric amb la qual va guanyar el XVII Premi d'Assaig Carles Rahola.
 |
| F. Garcia-Oliver en la cloenda del Club de Lectura el passat juliol |
Quan al Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés, se
l’ha endut el poeta Josep-Ramon Bach amb ‘Secreta dàlia’ amb la utilització
constant de metàfores i imatges poètiques impulsades per l’instint i plenes de
tensió, acompanyada acompanya d’unes reflexions poètiques sobre el pas del
temps.
El Premi Andròmina de Narrativa l’ha guanyat un autor gairebé desconegut, Miquel Àngel Estradé amb la novel·la “L’assassí que llegia Vidal Vidal”. Cal indicar que l’autor ha estat l’alcalde de les Borges Blanques en diverses legislatures per ERC i diputat del Parlament de Catalunya, però va abandonar la primera fila de la política el 2011.
El llibre tracta sobre un assassí en sèrie que mata a la ciutat de Lleida i que, segons una periodista, llegeix les obres de Vidal Vidal (que és un autor real i amic de l’autor) i hi ha una relació entre les seues novel·les i els assassinats: a les cartes que escriu l'assassí a la periodista hi han cites de llibres de Vidal Vidal.
L’autor assegura que aquesta novel·la és diferent dins del gènere negre, és experimental i pot contribuir a què hi haja més oferta. Afirma també que la investigació criminal en el llibre és secundària mentre hi ha molta reflexió psicològica, i hi ha personatges que s’apropien dels crims per reorientar les seues vides, o siga és més humor negre que novel·la negra.
El Premi Andròmina de Narrativa té una dotació de 10.000 euros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada