Compromís, a través del seu diputat al Congrés, Joan Baldoví, ha registrat esmenes a la llei d’abdicació que la Cambra debatrà el proper 11 de juny i planteja que en el termini màxim d’un mes es convoque un referéndum perquè els ciutadans trien entre la continuïtat de la monarquia o la instauració d’una República.
Baldoví ha presentat una esmena de totalitat, demanant la devolució del projecte de llei al Govern i dues esmenes parcials en què, a més de defensar la consulta popular, es demana que el Rei Joan Carles faça una declaració de béns i done a conèixer tot el seu patrimoni per poder “conèixer en quines mesures s’ha pogut enriquir” durant el seu regnat.
El diputat de Compromís busca que el Ple del Congrés, que tramitarà en un únic debat la llei que donarà via lliure a la proclamació del nou rei, es pronuncie també sobre la conveniència de fer un referèndum per canviar el model d’Estat. La seua proposta és que es pregunte als electors si volen que el Cap d’Estat siga “una persona elegida directament o indirectament pels ciutadans” o prefereixen “la continuïtat de la monarquia com a institució hereditària”.
El diputat de Compromís argumenta que la línia successora marcada per la Constitució només regula el “supòsit de l’herència” i que, en no haver mort el Rei, aquesta no és d’aplicació. És a dir, que tal com està redactada la Carta Magna i sense haver-se regulat fins ara l’abdicació, el tron només podria arribar a mans del Príncep Felip per herència.
Baldoví ha presentat una esmena de totalitat, demanant la devolució del projecte de llei al Govern i dues esmenes parcials en què, a més de defensar la consulta popular, es demana que el Rei Joan Carles faça una declaració de béns i done a conèixer tot el seu patrimoni per poder “conèixer en quines mesures s’ha pogut enriquir” durant el seu regnat.
El diputat de Compromís busca que el Ple del Congrés, que tramitarà en un únic debat la llei que donarà via lliure a la proclamació del nou rei, es pronuncie també sobre la conveniència de fer un referèndum per canviar el model d’Estat. La seua proposta és que es pregunte als electors si volen que el Cap d’Estat siga “una persona elegida directament o indirectament pels ciutadans” o prefereixen “la continuïtat de la monarquia com a institució hereditària”.
El diputat de Compromís argumenta que la línia successora marcada per la Constitució només regula el “supòsit de l’herència” i que, en no haver mort el Rei, aquesta no és d’aplicació. És a dir, que tal com està redactada la Carta Magna i sense haver-se regulat fins ara l’abdicació, el tron només podria arribar a mans del Príncep Felip per herència.
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada