La reunió del Consell de Política Fiscal i Financera del dijous a Madrid ha deixat molt clar que es pot donar per acabada la legislatura al País Valencià: el PP no té cap voluntat de millorar el finançament ni de solucionar el greuge que patim des de fa dècades els valencians.
Els governs central i autonòmics, del PSOE i del PP, han deixat el tema del finançament valencià sempre com a pendent. El PP valencià es va passar anys culpant Zapatero del mal finançament valencià i ara el ministre Montoro fa bo i ens obliga a continuar amb el mateix sistema, el de Zapatero, eixe tan criticat per molt roïn per Francisco Camps, Ricardo Costa, González Pons i Gerardo Camps.
Un nou fracàs del president de la Generalitat, Alberto Fabra, del PP que torna a no exercir ni com a president dels valencians ni com a cap de Consell. Això sí: actua com a cap del PP valencià, un cap submís, sense plantar-se contra el govern de Madrid per atallar la marginació que patim.
El portaveu de Compromís en les Corts, Enric Morera ho ha dit. La realitat és molt clara: el ministre Montoro ens condemna a continuar amb el sistema de finançament de Zapatero, que sempre havia criticat el seu partit. I es que la memòria del PP valencià és molt curta, i ara que ens obliguen a que tot quede com estava, el model de Zapatero, els populars obliden com s’alçaven contra eixe model, com feien declaracions institucionals i iniciatives parlamentàries en les Corts i al Congrés, per a protestar.
El síndic de Compromís remarcava que el govern estatal de Rajoy, amb la complicitat i el silenci dòcil del PP valencià, està condemnant les valencianes i els valencians a l’empobriment i les retallades en els serveis públics més essencials.
I els fets són els fets i no hi ha mes: el govern valencià del PP calla i atorga, prefereix pagar interessos abusius a bancs rescatats amb diners públics i destinar més diners al deute que a l’educació, a la sanitat, a la dependència. Tot un símptoma d’un mal govern, d’un govern que viu i actua d’esquenes a la ciutadania i que no sap quines són les prioritats valencianes.
I ara ens ve el dubte si per a complir amb l’objectiu del dèficit, el Consell farà més brutals retallades. Sense diners de finançament, no sembla altra solució: que pague la ciutadania sense ser la culpable de les nefastes polítiques malbaratadores del PP i de la corrupció que ha saquejat les nostres arques públiques.
Això si: ni Alberto Fabra, ni els consellers ni els assessors es rebaixen el sou com van prometre en el debat de política general a les Corts i en els discursos de Cap d’Any. No fan com l’alcalde de Tavernes, Jordi Juan, que cobra menys que cobrava Manolo Vidal. Però Jordi Joan està complint i sanejant l’economia municipal i Manolo Vidal va arruïnar l’Ajuntament. Una diferència prou notable respecte al que fa Alberto Fabra i demés: retallen en tot excepte en els seus sous.
La reunió de Madrid certifica un nou ridícul d'Alberto Fabra, certifica que és un president acabat i certifica que el PP condemna a la ruïna la Generalitat Valenciana i el poble valencià.
El fracàs de Fabra i de tot el seu Consell és total. No poden amagar que han passat 5 anys i continuem amb el model Zapatero que criticaven. I un fet més fort encara: el ridícul espantós fet pr Fabra amb l’informe dels experts, els premis Jaume I: les reivindicacions dels 13.000 milions d’euros per mal finançament les darrers dècades, el ministre Montoro les ha tombades, se les ha passat per l’angonal. Però no passa res: Alberto Fabra i demés li faran palmes i li riuran les gràcies al ministre i al PP de Madrid.
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada