El jutge José Castro manté l'encausament de Cristina de Borbó per presumpte delicte fiscal i emblanquiment de capital. Les principals acusacions recauen sobre Urdangarin i Torres, a qui el jutge considera el centre de la trama. Dels vuit fets delictius, en gairebé tots el jutge acusa el nucli dur de Nóos: Urdangarin, Torres, la seua esposa, Ana María Tejeiro, i els seus germans, Marco Antonio i Miguel. Hauran de respondre dels delictes de prevaricació administrativa, malversació de fons públics, frau a l'administració, tràfic d'influències, estafa i falsedat en document mercantil. El jutge va encausar també ex-alts càrrecs del govern valencià.
Pel que fa a polítics valencians, es mante l’encausament de l'ex-secretari autonòmic de Turisme Luis Lobón, dels ex-directors de la Ciutat de les Arts i les Ciències José Manuel Aguilar i Jorge Vela i de l'ex-directiva del mateix complex Elisa Maldonado.
El jutge conclou que, després de Palma, la segona font d'ingressos va ser tres trobades empresarials internacionals del 2004 al 2006, anomenades Valencia Summit, que van costar a la Generalitat Valenciana uns 3,5 milions d'euros. D'aquests diners, que van anar a parar a Nóos, n'hi ha 2,6 milions encara pendents de justificar correctament.
Segons el jutge Castro, falten moltes factures, algunes són inconcretes, incorrectes o falses, i algunes altres són duplicades amb esdeveniments organitzats per Nóos o bé són despeses internes de l'entitat que mai no havia d'haver pagat la Generalitat, com els serveis informàtic i de neteja de la seu de Nóos a Barcelona o viatges privats d'Urdangarin i més membres de l'institut.
Els Jocs Europeus que s'havien de fer a València i que no es van arribar a fer van costar uns sis milions d'euros en suposades feines d'assessorament i mediació per part d'Urdangarin i els seus col·laboradors, que teòricament havien de posar-se en contacte amb comitès olímpics europeus per organitzar l'esdeveniment esportiu. Segons el jutge, la quantitat de diners públics que Nóos va cobrar i encara no ha justificat adequadament puja a 382.000 euros.
El jutge retreu que no hi haja concurs públic per a adjudicar la prestació del servei, que es comencés a treballar i facturar abans de signar el conveni formal o que fins i tot el vice-president valencià, Víctor Campos, viatgés a la seu de Nóos a Barcelona per aconseguir el projecte. També es retreu a Nóos que no descomptés de la subvenció inicial els diners rebuts per empreses privades en concepte de patrocini.
Segons el jutge Castro, falten moltes factures, algunes són inconcretes, incorrectes o falses, i algunes altres són duplicades amb esdeveniments organitzats per Nóos o bé són despeses internes de l'entitat que mai no havia d'haver pagat la Generalitat, com els serveis informàtic i de neteja de la seu de Nóos a Barcelona o viatges privats d'Urdangarin i més membres de l'institut.
Els Jocs Europeus que s'havien de fer a València i que no es van arribar a fer van costar uns sis milions d'euros en suposades feines d'assessorament i mediació per part d'Urdangarin i els seus col·laboradors, que teòricament havien de posar-se en contacte amb comitès olímpics europeus per organitzar l'esdeveniment esportiu. Segons el jutge, la quantitat de diners públics que Nóos va cobrar i encara no ha justificat adequadament puja a 382.000 euros.
El jutge retreu que no hi haja concurs públic per a adjudicar la prestació del servei, que es comencés a treballar i facturar abans de signar el conveni formal o que fins i tot el vice-president valencià, Víctor Campos, viatgés a la seu de Nóos a Barcelona per aconseguir el projecte. També es retreu a Nóos que no descomptés de la subvenció inicial els diners rebuts per empreses privades en concepte de patrocini.
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada