El president de Les Corts Valencianes, Juan Cotino, va fer ahir un discurs institucional de celebració del 25 d’abril en la línia que millor li corresponia, com a militant del PP, i com a defensor de les mateixes idees que els botiflers del segle XVIII defensaven per al nostre País Valencià.
En un discurs pretesament defensor del poble valencià el que va defensar – com no!- va ser Espanya, la unió de l'Estat Espanyol i el que "formem part d’un tot". I per acabar-ho d’arredonir, Cotino va defensar la senda del diàleg i els acords - que ells no practiquen- , i va posar com exemple, a més de la figura del rei Juan Carlos I, que va imposar el dictador Franco, la figura del recent mort Adolfo Suárez perquè ells "van fer possible la realitat constitucional que empara a tots i que tots hem de defensar".
Vaja, vist així que els valencians encara haurem d’agrair-li a Suárez, a la UCD i als valencians de la UCD el desastre d’Estatut que ens llegaren i tots els problemes posteriors que vam patir i que ara patim, com és l’infrafinançament que ens situa a la cua d’eixe Estat del qual diu “formem part” i on només li va faltar afegir “por justo derecho de conquista”, cosa que hauria estat ben d’acord amb la diada del 25 d’abril.
Així mateix va afirmar que el poble valencià és diferent a qualsevol altre perquè tenim la nostra pròpia identitat, la nostra senyera, la nostra llengua i els nostres costums. O siga, com som diferents i això no casa amb el model d’Estat que propugna i vol el seu partit, el PP de Madrid i el de Valencia, continuen manifestant i obrant els desitjos de Felip Vé en el Decret de Nova Planta on declara “abolidos y derogados todos los referidos fueros, privilegios, práctica y costumbre hasta aquí observados en los referidos reinos de Aragón y Valencia, siendo mi voluntad que éstos se reduzcan a las leyes de Castilla”.
El president de les Corts Valencianes del PP no va esmentar per a res que, cada dia que passa, ens quedem més sense autogovern i sense autonomia amb unes actuacions del seu partit en la Generalitat que porten camí d’acabar amb la dignitat de les nostres institucions i empobrint més i més la societat valenciana, eliminant més i més els signes identidaris, com la llengua, amb el tancament de RTVV o el tancament de línies en valencià en les escoles públiques, o anant contra el benestar social privatitzant la sanitat, desmantellant els serveis públics i oblidant-se dels dependents. O siga, són accions amb les quals es posen al costat d’aquells botiflers que, d’ençà l’època de Felip Vé, intenten sense èxit, acabar amb la identitat del poble valencià.
Hem de fer de cada dia un 25 d’abril, no el 25 d’abril de la derrota, sinó el de l’esperança, el que treballa per un canvi polític al País Valencià que dignifique les institucions, recobre el respecte a la Generalitat i a l’autogovern i treballe per a les persones, per als valencians i per les valencianes, els grans perjudicades per les polítiques “austericides”, les retallades i la nefasta gestió de govern que ha fet el PP els darrers 20 anys i que ha dut la nostra autonomia i la seua Generalitat a les majors cotes de desprestigi amb tant imputats i imputades i tant de balafiament dels recursos públics.
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada