La cloenda de la XVIII Setmana Ciutadana ens va oferir una magistral conferència “Per què costa tant eixir de la crisi econòmica?” a càrrec del valler Josep Garcia Solanes, catedràtic de la Universitat de Múrcia i avaluador de la Comissió Europea.

 Nota prèvia: No tots els dies tenim l'oportunitat d'assistir i escoltar una persona, i a més fill de Tavernes, que explique amb tanta claredat i pedagogia tota la crisi que hem passat i passem. Hem intentat arreplegar i de manera senzilla tot el que  va dir Josep García Solanes. Demanem disculpes si ha resultat un poc llarg, però s'ho val la pena. Llegiu-ho.

Josep García Solanes i l’alcalde de Tavernes, Jordi Joan, van tancar la Setmana Ciutadana, un acte que iniciava la presidenta  de l’Associació de Veïns, Maria Lluisa Grau, saludant el nombrós públic assistent i dóna les gràcies al conferenciant i l’alcalde per la presència.

Josep García va explicar com l’economia funciona per cicles, han existit sempre, com ondulacions – anys de vaques grasses i anys de vaques flaques – i una tasca dels governs és fer que aquestes ondulacions siguen el més suaus possibles

.
La crisi que hi ha a l’estat espanyol ja dura massa, és molt profunda, i el creixement de l’any 2013 fou negatiu, i el 2014 hi ha una previsió de creixement d’un 1% però tenim almenys dos anys per aconseguir un creixement positiu. I ací plantejava: ¿per eixir d’aquest pou de la crisi, què ens cal? En principi, una major demanda dels productes i serveis de les empreses de tot tipus però caldrà resoldre molts problemes estructurals.

Garcia indicava que hem estat molt de temps gastant massa, que els bancs i les caixes han ofert crèdits fàcils i la bombolla immobiliària ha esclatat quan la punxà la crisi financera dels EUA. Això ha provocat una gran pèrdua de riquesa, un enorme endeutament, una baixada de preus; amb la qual cosa les empreses i les famílies han hagut de fer un enorme esforç per a pagar el deute. Però el deute de les administracions públiques ha crescut molt, un 275’3% del que l’Estat produeix en un any! 

Explicava que la taxa d’atur ha augmentat extraordinàriament a Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya, com tenim 5’5 milions d’aturats a Espanya, i que la reforma laboral ha servit per despatxar molts treballadors perquè és fàcil i resulta barat a les empreses acomiadar-los. A més, la meitat dels aturats no tenen ni el graduat en ESO, o siga, tenen un baix nivell de formació.

I sobre el panorama actual afegia que hi ha un creixement del dèficit públic, afegit a la fugida de capitals i la fallida de les caixes d’estalvis, saquejades pels polítics regionals. El rescat de caixes i bancs ha costat 61.000 milions d’euros de diners públics, inclòs l’ajut europeu, que també hem de tornar. Però a més, s’han perdut 57.000 llocs de treball i 10.500 oficines bancàries s’han tancat.

El públic va seguir amb gran interés la xarrada

 Espanya un país de desigualtats i campiona en corrupció 

Tot això plegat ens ha dut a un austericidi, amb retallades per evitar que baixara més la prima de risc i s’ha produït una reacció en cadena: fallida d’empreses, increment desmesurat de l’atur, salaris i ingressos menors, emigració i fugida de cervells, injustícies socials, un fort augment de les desigualtats (a Espanya, per exemple, els 20 més rics tenen el mateix que el 20% de la població). I les classes mitjanes i pobres són les més castigades, i els rics cada vegada són feien més rics, perquè son les èlits econòmiques qui trauen profit de la major desigualtat social: baixen els salaris però els consellers de les empreses de l’IBEX guanyen més d’un milió i mig d’euros a l’any.

Josep Garcia qualificava el panorama com a desolador però afegia l’augment dels casos de corrupció, on Espanya és la campiona i el país de menor transparència, però el pitjor és que no es veu una clara actuació contra la corrupció i els corruptes posen plets contra els jutges que els imputen, se’n riuen i se n’ixen impunes, com a una república bananera. I si no, els indults els el concedeixen amb magnanimitat. El país un poc més transparent que Espanya és Polònia, i allí el 2013 va haver 3000 sentències contra corruptes, mentre que a Espanya només en foren 90.
 

Va recordar com tenim un 95% de dèficit públic i els interessos del deute se’ns farten. Hi ha problema de sostenibilitat de l’economia i la solució és arribar al creixement d’un 2’3%. Per tant concloïa que per eixir d’aquest pou cal i com que no tenim demanda interna, cal l’exterior: que ens compren béns i serveis. 

Una altra mesura seria la devaluació interna, amb la caiguda de preus i deflació, cosa que suposa més sacrificis, que afectaran els més pobres. I sense la pesseta, amb l’euro, és difícil i sols podríem baixar salaris i preus. Una tercera possibilitat per evitar la deflació seria aconseguir l’ajut dels països del nord d’Europa. Si ells apujaren els salaris ens beneficiaria perquè els podríem oferir els nostres productes a uns preus més bons per a ells.

I arribats ací es preguntava ¿ quines transformacions cal fer per no tornar a caure tan al fons del pou?
 

- Augmentar la productivitat, introduir més tecnologia i innovació per canviar el nostre sistema productiu i seguir l’exemple d’Alemanya. Però només tenim un grupet d’empreses de primera magnitud mundial i això no és prou. El 93 % de les empreses són PIMEs i aquestes ocupen només el 27 % dels treballadors i no solen superar un nombre de 20 empleats.
 

- Recordava que a Tavernes han fet fallida empreses tradicionals i va considerar “com un gran engany els projectes dels PAIs”, que va considerar el conte de la lletera i que ningú no es fa ric de colp. Cal evitar l’especulació i comprendre que no porta cosa bona per a una economia sanejada i sostenible”.
 

- La riquesa es fa a poc a poc, amb treball, estalviant, amb innovació, creixent i consolidant. Per anar bé cal invertir en I+D+I, i això possibilita crear empreses capdavanteres i competents. Els països forts inverteixen més d’un 3 % del seu PIB en I+D+I, mentre que a Portugal i a Espanya no arribem ni a l’1 %.
 

- Molt important considerava una reforma educativa racional i en profunditat. Cal transformar l’educació i comprometre’ns seriosament. Cal una formació dual d’acord amb les necessitats de les empreses, un major domini de les matemàtiques i de la llengua i una formació en les TIC.
 

- Necessitem també unes institucions robustes i transparents. Els càrrecs s’han de nomenar atenent els mèrits dels aspirants i no per caciquisme. 

- Cal també una gran exemplaritat en castigar els corruptes, perquè en el cas contrari es produeix en la societat un gran desànim. Això comporta tenir una justícia que funcione.

- Ens convé tindre un compromís decidit amb l’euro i necessitem l’ajut del BCE i dels països més rics del nord. També caldrà una solució cooperativa del deute, perquè no faça fallida l’administració i perquè no hàgem de necessitar indefinidament aquest ajut. El FMI ens recomana que vigilem el funcionament de la banca, els immobles no venuts. No és segur totalment que la reforma que s’ha fet de la banca siga sòlida i segura. 

- Cal que treballem amb serietat, eficiència, evitant l’enriquiment ràpid i il·lícit. Cal molta més ètica i més civisme. Calen canvis de comportament cívics i ètics. La recuperació serà lenta i, ara per ara, depenem dels països del nord. Si ells creixen, també nosaltres creixerem més. 

Cal abandonar “l’escamot dels maldestres” o, com diuen en castellà, “el pelotón de los torpes”. I això li ho hem d’exigir també al govern. 

Intervenció de l'alcalde

La crisi i la indignació ens ha fet més crítics 

L’alcalde Jordi Juan, va demanar disculpes per no haver assistit tots els dies a les xarrades que va justificar amb una setmana frenètica de treball. Va manifestar que no tot havia estat dolent i terrible i havia aportat una cosa bona: la societat s’ha fet més crítica, no tan meninfot.

L’alcalde deia que la indignació ha creat la necessitat d’estar més ben informats, perquè si no estem informats, no podem ser crítics i açò ens fa una societat democràticament més madura. I va demanar la implicació i va dir que en aquest sentit l’Associació de Veïns fa una gran tasca amb activitats com la setmana ciutadana, una mena d’escola de ciutadania que dóna informació i forma l’esperit crític. I recordava com s’implica amb els temes socials i ha sabut estar en contra de l’alta tensió i dels PAIs 

En aquest context, va recordar que la web de l’Ajuntament ha canviat totalment. Ara hi ha molta més informació i transparència. “En aquest sentit, ens sentim molt identificats amb la tasca de l’AAVV” va dir. 

Jordi Joan, va indicar que havia estat un plaer conéixer el conferenciant, de qui tenia referències molt positives i va sorgit ací un intercanvi de preguntes-respostes al voltant de la falta d’una una banca pública i haver de passar pels bancs, on es va considerar com a útil però amb mecanismes de control del Banc d’Espanya i lliure competència amb la banca privada. 

Un altre tema que va recordar l’alcalde es com el 5% del deute és dels ajuntaments i si es lleva el generat per les grans ciutats com Madrid, Barcelona i València, es redueix més, és possible que a un 2 %, per tant no s’entén que el govern de Rajoy vulga reformar l’administració local i ho faça amb el pretext destalviar, considerant l’alcalde que no suposa cap estalvi llevar-li la gestió dels serveis socials als ajuntaments. La conclusió era que millor reduir l’administració d’una altra manera, i ací es va parlar de suprimir les diputacions, que són una duplicació de serveis de govern

.
Jordi Joan va remarcar que el deute de l’Administració obliga a menys inversions i això és menys treball. Va recordar com Tavernes paga vora 2 milions als bancs a l'any i això impedeix inversions i va recordar l'actiu tòxic de l'aparcament. Va insistir que no s’havia de pagar el deute il·legítim, ací es va recordar el cas Gurtel, un dels punts on sempre ha incidit Compromís, i recordava com l’actual govern de l’Ajuntament, va vore certes factures no massa clares, no estaven informades per intervenció favorablement, i van decidir no pagar-les i no s’ha reclamat el cobrament.

L’alcalde va agrair la tasca ciutadana que duu a cap l’Associació de Veïns com a final de les seues paraules.