 |
| J.E. Grau, Papa Borja |
El nostre paisà Josep
Enric Grau ens va deleitar anit amb el seu espectacle “L’Apartament Borja”.
Quasi hora i mitja sobre l’escenari, amb uns bisos d’agraïment al públic. Un
temps que se’ns va passar volant i entre somriures i rialles davant els jocs de
llenguatge, plens d’ironia, d’aqueix estil tan seu de les poegrafies.
I com a fil
conductor la detallada història dels nostres Papes Borja que… ¡vaja que donen
de si! Almenys perquè algu escenificant el Papa amb el pa es guanye el pa
(perdona’ns per la mala imitació). Res,
que feres un espectacle de sucar-hi pa! Enhorabona.
 |
| J.E. Grau, de Tavernes i desmemoriat |
I com això de la
nostra historia - amic Josep Enric Grau, de Tavernes, i sense memoria - ben saps que als valencians ens l’han amagada
i ens diuen que no en tenim, que la nostra historia és la d’ells, pensem si no
caldria algun petita explicació “al gran public” perquè no es perda entre tants
personatges i puga seguir més el fil conductor entre Calixtes, Roderics -¡O Dio, la Chiesa romana in
mani dei catalani! - Sforza
i tutti quantti.
 |
| J.E. Grau, conductor de la història |
I malgrat ser un
espectacle cultural, de teatre en valencià, i ser un autor local alguna taula
del Café de la Plaça estigué buida. Vaja manera de recolzar els artistas locals!
I és que com deia Pi de la Serra “la cultura és una paraula delicada, tan
perillosa com la dinamita, generalment en manca més que en sobra, generalment
tothom en necessita”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada