Com feia constar el presentador, el conferenciant no era cap professor d'Universitat, sols tenia el titol de FP - 2 però no desmereixia a cap del professors que sobre el tema de la transició ens havien parlat al llarg del curs i en especial sobre la Memòria Històrica.
Les dues hores llargues no voliem que s'acabaren i ho feiem a base de preguntes, crec que més que mai, amb el concejal de València i coordinador del grup de recuperació de la memòria històrica Matías Alonso. Vaja treball el que estan portant. En concret fent que familiars amb una edat molt avançada puguen encara trobar les restes dels seus ancestres, a les quals porten tota una vida cercant.
Ens contava l'emotivitat, sense banderes si no en volien, de quan lliuraven els ossos dels pares als seus filla ara ja vells. Una situació que encara es repeteix i que segons Matias Alonso, estem a unes terres, la valenciana, on costa el doble localitzar i recuperar eixa memòria. Les terres veïnes sembla ser ho tenen més fàcil, el procés, per les lleis que tenen.
Comentaris de que sembla com si hagues interés a tapar, que ningú sabés del règim que va manardurant quatre decenes d'anys a València. Però el ponent demostrava amb fets, noms i llocs, com des de l'altra part, la dels guanyadors de la guerra, també els demanaven que trobaren a parents seus. Ens contava el cas d'un tinent coronel i com el van localitzar al cementeri de València ciutat. Però les fotografies feien pensar en els moments del treball al país d'Europa Occidental on es troben més desapareguts de tots.
I comentava com volien desmontar tots els records feixistes que encara queden, de com la dreta incivilitzada s'oposava de vegades descaradament, de com l'església alçava encara capelles en honor a una sola part de la guerra i, com no, està per la tasca de desmantellar tota aquesta situació. I parlava de l' exercit, de que havia reconegut millor la situació i inclús ajudava en el tema.
I el regidor Matias temia perque es poguera donar un canvi en la situació actual per culpa de membres de la dreta i també d'alguns companys socialistes que no senten la camiseta d'aquest drama, segons les seues paraules.
En fi, que ens enganyàrem demanant sols amnistia i llibertat a la transició i no repararem el dolor de les pèrdues dels desapareguts. I ara demanava que dure la tasca personal del president Zapatero respecte a la memòria històrica i desitjava que no hi haja una canvi legal deprés de l'atac, que deia ja coneixia que es donaria al jutge Garzón i al fiscal Jimenez Villarejo, per part de l'actual judicatura, una corporació que no ha canviat com corresponia als temps de democracia. Llarga i intensa conferència amb tota l'amenitat del tema.
DEMÀ DIMARTS, Albert Monzón , realitzador i guionista parlarà "Del roig al blau", la pel·lícula que més i millor narra i explica els fets de la coneguda com a "Batalla de Valencià" i que ens ha portat, entre altres a la situació actual del País Valencià: Un estatut de mínims, imposar el 5% per tallar el pas a opcions nacionalistes en les Corts Valencianes; la llengua en situació de morta-viva, i uns partits d'ambit estatal més pendents del que volen a Madrid, que dels interessos valencians.
Tot això, entre altres, ens va dur la "Batalla de València" i la pel·lícula "Del roig al blau", amb intervenció dels protagonistes polítics del moment, ho explica molt bé.
-
Les dues hores llargues no voliem que s'acabaren i ho feiem a base de preguntes, crec que més que mai, amb el concejal de València i coordinador del grup de recuperació de la memòria històrica Matías Alonso. Vaja treball el que estan portant. En concret fent que familiars amb una edat molt avançada puguen encara trobar les restes dels seus ancestres, a les quals porten tota una vida cercant.
Ens contava l'emotivitat, sense banderes si no en volien, de quan lliuraven els ossos dels pares als seus filla ara ja vells. Una situació que encara es repeteix i que segons Matias Alonso, estem a unes terres, la valenciana, on costa el doble localitzar i recuperar eixa memòria. Les terres veïnes sembla ser ho tenen més fàcil, el procés, per les lleis que tenen.
Comentaris de que sembla com si hagues interés a tapar, que ningú sabés del règim que va manardurant quatre decenes d'anys a València. Però el ponent demostrava amb fets, noms i llocs, com des de l'altra part, la dels guanyadors de la guerra, també els demanaven que trobaren a parents seus. Ens contava el cas d'un tinent coronel i com el van localitzar al cementeri de València ciutat. Però les fotografies feien pensar en els moments del treball al país d'Europa Occidental on es troben més desapareguts de tots.
I comentava com volien desmontar tots els records feixistes que encara queden, de com la dreta incivilitzada s'oposava de vegades descaradament, de com l'església alçava encara capelles en honor a una sola part de la guerra i, com no, està per la tasca de desmantellar tota aquesta situació. I parlava de l' exercit, de que havia reconegut millor la situació i inclús ajudava en el tema.
I el regidor Matias temia perque es poguera donar un canvi en la situació actual per culpa de membres de la dreta i també d'alguns companys socialistes que no senten la camiseta d'aquest drama, segons les seues paraules.
En fi, que ens enganyàrem demanant sols amnistia i llibertat a la transició i no repararem el dolor de les pèrdues dels desapareguts. I ara demanava que dure la tasca personal del president Zapatero respecte a la memòria històrica i desitjava que no hi haja una canvi legal deprés de l'atac, que deia ja coneixia que es donaria al jutge Garzón i al fiscal Jimenez Villarejo, per part de l'actual judicatura, una corporació que no ha canviat com corresponia als temps de democracia. Llarga i intensa conferència amb tota l'amenitat del tema.
DEMÀ DIMARTS, Albert Monzón , realitzador i guionista parlarà "Del roig al blau", la pel·lícula que més i millor narra i explica els fets de la coneguda com a "Batalla de Valencià" i que ens ha portat, entre altres a la situació actual del País Valencià: Un estatut de mínims, imposar el 5% per tallar el pas a opcions nacionalistes en les Corts Valencianes; la llengua en situació de morta-viva, i uns partits d'ambit estatal més pendents del que volen a Madrid, que dels interessos valencians.
Tot això, entre altres, ens va dur la "Batalla de València" i la pel·lícula "Del roig al blau", amb intervenció dels protagonistes polítics del moment, ho explica molt bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada