L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 1.677
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 40.944

dilluns, 8 de novembre del 2010

Els jardins de la piscina


Avança a bon ritme l’execució de la zona enjardinada als voltants de la piscina municipal.
Segons el que es pot ja apreciar, l’estil general dels jardins segueixen el model que ha usat el govern municipal darrerament tant en el Parc de la Mar com en el Parc del Molló ambdós al final de La Goleta. O siga, construcción d’una especie d’elevacions de terra, delimitades per grandes pedres i plantar vegetació (Foto 1).
També ací s’ha previst una zona esportiva (Foto 2) on ja hi ha instal·lats aparells gimnàstics estàtics ( a semblança del Molló), i hem pogut vore el que sembla ser una font construïda com un riu menut (Foto3).
També hi ha el que sembla un conjunt de vials, ¿circuits? per damunt de les elevacions, per asseure uns bancs de trancadís (Foto 4) i una estructura que no sabem si estarà pensada com a gàbia gegantina on colocar alguns animals (Foto 5).

Amb independència del resultat final, i no com a crítica, sinó intentant millorar el producte:
1- Recordem que les “muntanyes” de terra es delimiten per grosses pedres que deixen clavills entre elles (Foto 6). Al igual que passa en els parcs de la Goleta, quan ploga anem a tindre escorrims de terra i fang per tot el jardí.
2- Els bancs de trencadís són bonics. El problema estarà en que segur, segur, que els xiquets els prendran com a motiu dels seus jocs i malifetes.
3- Com passa en els dos parcs de La Goleta, hi ha el perill que tota la zona s’ompliga de males herbes després.

Si, sí, tot és qüestió d’un bon manteniment, però eixe és el problema: el manteniment, la conservació en bones condicions. I no volem ni recordar com es troben altres zones enjardinades del poble d’abandonades i sense manteniment adequat.

1 comentari:

Anònim ha dit...

A mi de moment em sembla molt bonic,pero crec que no s´han parat a pensar que si alguna volta s´en ix el riu eixes pedres tan grans podem fer molt de mal, perque l´aigua que seu emporta tot voriem on mos porta eixes pedres si dins de la piscina,contra els edificis del voltant o cotxes que puguen haver aparcats prop de la piscina,a vore si pensem un poc quan fem aquestes coses que valen una pasta perque açò es tirar el diners a la basura.