El particular tractament de la informació per part de Canal 9 torna a ser objecte d’estudi universitari. Dos lingüistes de la Universitat Autònoma de Barcelona, la valenciana Carla González Collantes i la catalana Isabel Olid, en un estudi assenyalen que l’ús de la llengua a la televisió pública valenciana és “element clau” de la “manipulació política”. Les expertes consideren que Canal 9 empra “recursos lingüístics” amb l’objectiu de modificar xifres, exaltar la política del Govern valencià i, en els casos més extrems, amagar notícies de forma conscient, com el polèmic cas Gürtel.
L’estudi ha estat presentat al XXVI Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Romànica celebrat recentment a València i pren com a exemple les informacions emeses per Canal 9 en la setmana del 9 al 15 d’agost de 2010 al voltant de l’estat dels comptes del Palau de les Arts. Segons González Collantes i Olid, el canal valencià “va tapar” el sobrecost de 600 milions d’euros en les obres, va destacar les xifres positives del Palau de les Arts i, en general, “va donar una imatge més favorable que els altres mitjans consultats, fins i tot, afins al Govern valencià”.
Per fer-ho possible, segons les especialistes, van emprar diverses tècniques lingüístiques. En primer lloc, “van utilitzar la tècnica d’ocultar mostrant”, un terme científic de Pierre Bordieu que consisteix a presentar una informació però desfigurant-la o evitant-ne alguns aspectes rellevants. Dos exemples, segons González Collantes, són que Canal 9 mai empre el terme “imputat” per a Francisco Camps quan informa del cas Gürtel o que utilitze la paraula castellana cohecho i no la valenciana suborn per referir-se al seu pressumpte delicte per la major claredat del mot autòcton.
Una altra tècnica dels redactors de Canal 9, segons les expertes, passa per incloure-hi “xifres en valors absoluts” amb l’objectiu que “no es puguen comparar amb cap altra”. De la mateixa manera, “quan la xifra és favorable als seus interessos, es repeteix de forma compulsiva, fins i tot, per quatre o cinc actors –presentador, periodista enviat, testimoni, etcètera- perquè quede ben fixada”. En altres casos, directament, “Canal 9 no aporta dades compromeses, com els acomiadaments del Palau de les Arts, els retalls en les escoles de música o la condemna a les Corts per vetar preguntes al voltant del cas Gürtel”.
L’estudi lingüístic també inclou dades de l’ús de l’idioma per crear opinions favorables a determinades polítiques. Per exemple, “s’utilitzen adjectius i arguments molt positius per referir-se a diversos fets o llocs” com “pioner” o “d’avantguarda”, o lèxic amb connotacions positives, com “liderar”, “generar” o “consolidar”. “La idea”, assegura González Collantes, “és exaltar la Comunitat Valenciana com a centre tecnològic i apel·lar a un sentiment d’orgull dels valencians per evitar la crítica política”.
Al costat d’aquestes tècniques, l’estudi també parla d’altres pràctiques com no donar veu a les forces de l’oposició al Consell, l’ús de construccions com “desviació a l’alça del pressupost” per evitar termes com “sobrecost” o la utilització de frases descontextualitzades “que poden provocar l’engany”. Per a les lingüistes, aquests procediments resulten molt negatius de cara a generar una opinió pública crítica, especialment perquè “un percentatge molt alt de la població s’informa només mitjançant la televisió”.
Al seu estudi, González Collantes i Olid han recollit també dades curioses com la comparació entre les notícies emeses i les descartades: el mateix dia que Canal 9 va decidir no donar cap informació al voltant del cas Gürtel, va dedicar molts minuts a informar “de la calor en agost, els bous, la llista dels millors culs femenins, la depilació masculina, l’arròs amb costra més gran del món i els tatuatges”. Un criteri periodístic, com a mínim, qüestionable.
L’estudi ha estat presentat al XXVI Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Romànica celebrat recentment a València i pren com a exemple les informacions emeses per Canal 9 en la setmana del 9 al 15 d’agost de 2010 al voltant de l’estat dels comptes del Palau de les Arts. Segons González Collantes i Olid, el canal valencià “va tapar” el sobrecost de 600 milions d’euros en les obres, va destacar les xifres positives del Palau de les Arts i, en general, “va donar una imatge més favorable que els altres mitjans consultats, fins i tot, afins al Govern valencià”.
Per fer-ho possible, segons les especialistes, van emprar diverses tècniques lingüístiques. En primer lloc, “van utilitzar la tècnica d’ocultar mostrant”, un terme científic de Pierre Bordieu que consisteix a presentar una informació però desfigurant-la o evitant-ne alguns aspectes rellevants. Dos exemples, segons González Collantes, són que Canal 9 mai empre el terme “imputat” per a Francisco Camps quan informa del cas Gürtel o que utilitze la paraula castellana cohecho i no la valenciana suborn per referir-se al seu pressumpte delicte per la major claredat del mot autòcton.
Una altra tècnica dels redactors de Canal 9, segons les expertes, passa per incloure-hi “xifres en valors absoluts” amb l’objectiu que “no es puguen comparar amb cap altra”. De la mateixa manera, “quan la xifra és favorable als seus interessos, es repeteix de forma compulsiva, fins i tot, per quatre o cinc actors –presentador, periodista enviat, testimoni, etcètera- perquè quede ben fixada”. En altres casos, directament, “Canal 9 no aporta dades compromeses, com els acomiadaments del Palau de les Arts, els retalls en les escoles de música o la condemna a les Corts per vetar preguntes al voltant del cas Gürtel”.
L’estudi lingüístic també inclou dades de l’ús de l’idioma per crear opinions favorables a determinades polítiques. Per exemple, “s’utilitzen adjectius i arguments molt positius per referir-se a diversos fets o llocs” com “pioner” o “d’avantguarda”, o lèxic amb connotacions positives, com “liderar”, “generar” o “consolidar”. “La idea”, assegura González Collantes, “és exaltar la Comunitat Valenciana com a centre tecnològic i apel·lar a un sentiment d’orgull dels valencians per evitar la crítica política”.
Al costat d’aquestes tècniques, l’estudi també parla d’altres pràctiques com no donar veu a les forces de l’oposició al Consell, l’ús de construccions com “desviació a l’alça del pressupost” per evitar termes com “sobrecost” o la utilització de frases descontextualitzades “que poden provocar l’engany”. Per a les lingüistes, aquests procediments resulten molt negatius de cara a generar una opinió pública crítica, especialment perquè “un percentatge molt alt de la població s’informa només mitjançant la televisió”.
Al seu estudi, González Collantes i Olid han recollit també dades curioses com la comparació entre les notícies emeses i les descartades: el mateix dia que Canal 9 va decidir no donar cap informació al voltant del cas Gürtel, va dedicar molts minuts a informar “de la calor en agost, els bous, la llista dels millors culs femenins, la depilació masculina, l’arròs amb costra més gran del món i els tatuatges”. Un criteri periodístic, com a mínim, qüestionable.
- Publicat a L'Informatiu. Foto Lola Jonsons iJaraba, responsables de RTVV.
-
1 comentari:
No se si te molt a veure amb la noticia, però se'n heu adonat que en Canal 9, els actors parlen diferent segons on estan actuant?
Em va fer gracia veure aquestos dies una reposició de "Negocis de família" i veure com el mateixos actors que ixen a "L'Alqueria Blanca" (Xavi, Tomàs, el Tio Pep..) utilitzen "te compraré, te donaré, etc.", mentre que en L'ALqueria utilitzen "et compraré, et donaré".
Publica un comentari a l'entrada