L’èxode de veïns i veïnes de Tavernes que aprofiten les Festes Majors per viatjar, no respon a un fenòmen sociològic únic i singular segons pot pensar-se des de diferents sectors de la població sinó a un fenòmen extés arreu de l’estat espanyol. En qualsevol població, més gran o més menuda, hi ha gent que aprofita eixos dies per viatjar per diverses raons.
La principal, segons revela un estudi realitzat per un equip de la facultat de Sociología de la Universitat Autònoma de Barcelona i publicat en diferents revistes especialitzades en 2008 i del qual se’n van fer ressò diferents diàris generalistes com El País, és per ajustar l’agenda laboral. En el cas dels matrimonis amb fills o sense fills, han de fer coincidir els dies festius de tots els components del nucli familiar (del pare, de la mare i dels fills) per fer un viatge prèviament programat a una o altra destinació.
El 77,3 de consultes realitzades per a elaborar l’estudi asseguren que aprofiten les festes locals per fer un viatge familiar perquè és quan tots els membres de la família disposen d’uns dies de vacaneces tots alhora. En aquest cas l’estudi diu que això ho afavoreix el fet de que la majoria de Festes Majors dels municipis de l’estat espanyol se celebren durant els mesos de millor oratge (en teoria) des de juny fins l’agost, concentrant-se majoritàriament els mesos de juliol i agost i molt en especial aquest segon, ja que són els mesos quan la majoria dels treballadors/es i estudiants disposen d’un temps, major o menor, de vacances.
També s’hi troben celebracions en altres èpoques de l’any però minoritàries i disperses les quals responen, segons especifica l’estudi, a paràmetres que impideixen, en molts dels casos, canviar les dades. I Així, continua l’estudi amb dades i informacions molt interessants però que deixarem de banda i ens centrarem en al cas que ens ocupa i preocupa. Tavernes de la Valldigna, el nostre poble.
Si considerem que les Festes Majors de Tavernes tenen lloc a setembre, un dels mesos que no entren dins de l’arc de l’època vacacional: ni tenen vacances els treballadors i treballadores, ni tampoc els estudiants, cal plantejar-se seriosament el problema de l’èxode de venïns i veïnes què aprofiten eixes dades per a viatjar i si realment això es produeix, ja que no comptem amb un estudi sociològic que ens aporte les dades i informació suficient per a actuar.
Tot i considerant eixa manca d’informació fidedigna, personalment m’he permés arribar a una conclussió sobre la desafecció que pateix la població vallera envers les Festes Majors del poble. Una desafecció que no he vist a cap altre poble on eixes celebracions es viuen intensament i serveixen, en molts casos, per a reagrupar membres d’una mateixa família que viuen dispersats per totarreu. Un bon nombre de vallers i valleres passen de les festes.
Les causes d’eixa desafecció, al meu parer són:
* Un programa d’actes roïn i poc cridaner, sense cap preocupació per donar gust als diferents sectors socials i edats i sense to ni so.
* La majoria de ciutadans treballen o estudien i per això diexen d’assistir a la majoria d’actes que es programen.
No vull entrar en més detalls per no extendrem massa. Si s’escau, faria un altre article, continuació d’aquest, centrant-me en la programació d’actes i amb el cas de les vacances del veinat. Sobre la programació, és tan fàcil fer-ho bé que inclòs crec ho fan malament conscientment. No sé per què. En el cas de les vacances, Tavernes crec que és l’únci poble què no dóna cap dia festiu, dels que li correspon designar cada any, per a les Festes Majors.
Pot ser caldria retornar a un model antic de les festes o dissenyar-ne un de nou per tal de recuperar l’afecció del poble. Caldria que des de l’Ajuntament es plantejaren això, si és que realment tenen interés, cosa que dubte molt.
Si considerem que les Festes Majors de Tavernes tenen lloc a setembre, un dels mesos que no entren dins de l’arc de l’època vacacional: ni tenen vacances els treballadors i treballadores, ni tampoc els estudiants, cal plantejar-se seriosament el problema de l’èxode de venïns i veïnes què aprofiten eixes dades per a viatjar i si realment això es produeix, ja que no comptem amb un estudi sociològic que ens aporte les dades i informació suficient per a actuar.
Tot i considerant eixa manca d’informació fidedigna, personalment m’he permés arribar a una conclussió sobre la desafecció que pateix la població vallera envers les Festes Majors del poble. Una desafecció que no he vist a cap altre poble on eixes celebracions es viuen intensament i serveixen, en molts casos, per a reagrupar membres d’una mateixa família que viuen dispersats per totarreu. Un bon nombre de vallers i valleres passen de les festes.
Les causes d’eixa desafecció, al meu parer són:
* Un programa d’actes roïn i poc cridaner, sense cap preocupació per donar gust als diferents sectors socials i edats i sense to ni so.
* La majoria de ciutadans treballen o estudien i per això diexen d’assistir a la majoria d’actes que es programen.
No vull entrar en més detalls per no extendrem massa. Si s’escau, faria un altre article, continuació d’aquest, centrant-me en la programació d’actes i amb el cas de les vacances del veinat. Sobre la programació, és tan fàcil fer-ho bé que inclòs crec ho fan malament conscientment. No sé per què. En el cas de les vacances, Tavernes crec que és l’únci poble què no dóna cap dia festiu, dels que li correspon designar cada any, per a les Festes Majors.
Pot ser caldria retornar a un model antic de les festes o dissenyar-ne un de nou per tal de recuperar l’afecció del poble. Caldria que des de l’Ajuntament es plantejaren això, si és que realment tenen interés, cosa que dubte molt.
Jordi Valls
1 comentari:
Als articles d'opinió no s'accepten comentaris
Publica un comentari a l'entrada