L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no les noticies o els comentaris rebuts si considera que són d'actualitat, aporten novetats o són punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb una noticia oferida. Els articles enviats i els d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR: 2.395
PÀGINES LLEGIDES EN AQUEST MES: 26.374

dimarts, 31 d’octubre del 2017

PUNT DE VISTA: "L'home de la Vall" per Sico Fons


L'escriptor Sico Fons ens recorda una de les moltes històries que se solien contar vora foc en aquests propers dies de Tots Sants, dels Morts o de les Ànimes. Una història que molts vallers i vallers, com ell, vàrem escoltar de menuts, abans que la televisió no ens "animara" les vetlades i això del "Jalovin" i el "truc o tracte", o "paga o plora"  o "truc o troc" ningú sabia que era.

El que pretenc contar-vos, més que una anècdota, supose que es podria considerar com un acudit o potser un succeït, no ho sé. Però jo el contaré, si fa no fa, com el recorde. Bé, també hi afegiré detalls de collita pròpia; que per a això tenim la imaginació.

Fa molts anys, això diuen que era, un home del poble que sempre se les donava de ser més valent i atrevit que ningú. L’home era conegut com el tio Batiste.

Un dia se li va fer tan tard acabant la faena del seu camp, que ja era poqueta nit. La seua dona estaria patint, i damunt, tal volta li pegaria un bon marmoló. Com si estiguera sentint-la: “D’on véns a estes hores, perdut? Ja t’has parat en la taverna. A vore el teu alé. Deixa’m olorar-lo”.Així, va agarrar el seu cabàs i unes quantes coses, se’l va tirar pel muscle a l’esquena lligat amb una cordeta, i va mamprendre la tornada.

El cas, però, és que el seu hort estava una mica lluny del poble; quasi al terme de Benifairó. I clar, caminant, caminant, anant, anant, se li va fer de nit fosc, com la gola d’un llop. I damunt no hi havia lluna.

El tio Batiste, malgrat considerar-se un home valent i atrevit, no va tindre més remei que reconéixer que tenia una miqueta de por. Collons, és que no s’hi veia! No podia vore ni on posava els peus. A vore si li eixia algun animal salvatge o un bandoler! A més a més, en aquells temps, els camins i caminals no eren com els d’ara. Allò tot just es podia considerar com una sendeta de cabres.

Bo, el cas és que, caminant, caminant, i anant, anant, va anar acostant-se al poble; però encara li faltava un bon tros. De sobte, però, mare de Déu senyor! algú el va agafar per l’esquena. Algú li subjectava el jupetí.

El tio Batiste, s’hi va quedar paralitzat com una estàtua i va notar com la suor li cobria tot el front i part de la cara. I tot i no poder-ho vore, sabia que el rostre se li havia fet d’un color semblant a la cendra. I ara què feia? Qui li volia fer malbé la seua persona, la seua ànima, o pitjor encara, la seua butxaca?

Ell, intentava continuar avançant, però no hi havia mans. Aquell desconegut, fóra qui fóra, el continuava subjectant amb força. També eren ganes de fer-li la mà... o de fer-li mal.
El tio Batiste va notar com les llàgrimes començaven a evidenciar el seu terror, el seu horror. Sort que no hi havia més testimonis.

Per fi, engolint saliva i rosegant-se els llavis, va prendre cor i es va atrevir a dir: 
“Home, amolle’m, que sóc de la Vall!”.

Una advertència com eixa, a la força havia de fer dubtar qualsevol malfactor dels seus mals propòsits.No obstant això, el silenci, negre i feixuc, fou l’única resposta que va rebre. 

“Home, amolle’m, que sóc de la Vall!”, tornà a repetir.Però res, ningú li contestà.

El tio Batiste ja no sabia què fer. Ja no sabia si cridar com si no estiguera bé del cap, plorar, o què.I tornà a intentar-ho:

“Home, amolle’m, que sóc de la Vall!”, digué ja amb veu planyívola. Més que avisos, allò ja semblaven gemecs. I res. El seu atacant continuava, impertèrrit, ferm en el seu propòsit, fóra quin fóra.I així, passà el temps, passaren les hores i passà la nit.

El tio Batiste, advertint en to quasi de desesperada súplica, i ja quasi sense veu, que l’amollaren, i amb el silenci com a única i terrífica resposta.

Per fi, hores i hores després, començà a eixir el Sol per allà on se sol vore molt enjorn –és a dir, per llevant–, i el tio Batiste, esgotat, rebentat i mort de son, tornà a repetir:

“Home, amolle’m, que sóc de la Vall!”.

Dit això, però, animat per la imminència del nou dia i de la seua inevitable llum solar, començà a girar el cap a poquet a poquet, amb timidesa i una mica de por. El seu esguard arribà a la zona posterior del jupetí, i què va veure? Una rama d’un garrofer que se li havia enganxat.

“Caguendéu, caguenlòstia, caguenlafiga i tots els sants!”

El tio Batiste es va llevar la punyetera rama enganxada al jupetí, va somriure amb joia i va exclamar:

“Quina sort que has tingut, perquè si arribes a ser un home, no sé que t’haguera passat!”.

Au, a casa. Ja li explicaria a la dona de com de valent havia sigut amb un desconegut.
I conte contat, conte acabat... i qui no alce el cul de la cadira, és perquè... el té cagat! 

dilluns, 30 d’octubre del 2017

Moisés Espinós Mut guanya la IV marxa BTT Cambro by Alpesa de Tavernes.

               
Moisés Espinós Mut de l'equip Monblau Ale Delikia, va ser el campió de la IV marxa BTT Cambro By Alpesa, celebrada a la nostra ciutat ahir diumenge. El "biker" va creuar la línia de meta del pavelló multiusos amb un temps d'1 hora 32 segons i 9 centèsimes, seguit del seu company d'equip, el simater Javier Cabanes Castelló, que ho va fer en 1:32:15. El  tercer lloc va ser pel ciclista guanyador de l'edició l'any passat, el valler Josep Mifsud, amb un temps d'1:37:02 i també del Monblau Ale, amb la qual cosa aquest equip va copar el podi absolut.

La cursa comptava  amb la col·laboració de l'Ajuntament de Tavernes i es va desenvolupar en  un circuit de 40 quilòmetres pel nostre terme municipal amb un desnivell acumulat d'uns 800 metres.

Els trofeus van ser lliurats pel director de nous projectes de Mandriladora Alpesa, principal patrocinadora de l'esdeveniment, Sergio Altur Sánchez, a més del regidor d'Esports, Josep Llàcer Gandia, les falleres majors de la comissió, Gema Benavent Brines i Regina Ascó Fons, els seus presidents, Ximo Mifsud Almiñana i Lluís Ferrer Ijarro, i la Fallera Major de Tavernes, Carolina Pérez Bosch.


La Falla Cambro, organitzadora de l'esdeveniment esportiu, va lliurar, a més, altres trofeus, entre ells a l'equip més nombrós, que va ser  el "Mostatxets BTT la Valldigna" de Tavernes, que com a premi es va portar un pernil.

Els  participants es mostraren molt satisfets, tant pel nivell del circuit com per l'organització, que  va mobilitzar a quasi un centenar de persones encarregades de senyalitzar tot el recorregut. A més, els ciclistes van comptar amb un espai fitat i vigilat per a guardar les bicicletes, amb desdejuni, regal d'una motxilla de tela, fruita, zona de proveïment i menjador privat para, en arribar a la meta, esmorzar tranquil·lament amb els entrepans que havia preparat l'organització.

El president de l'entitat, Ximo Mifsud, va felicitar els guanyadors en totes les categories i  la resta de participants pel nivell ofert i va agrair a tots els col·laboradors la tasca perquè tota la prova es desenvolupés sense incidents. "Hem tornat a demostrar que les falles no són solament festa, sinó que som veritablement associacions que treballem per un ben comú".

Mifsud va agrair la implicació de l'empresa Mandriladora Alpesa i d'altres patrocinadors com Bicicletes Pachés, que va fer lliurament de tres mallots entre els participants. També a l'Ajuntament, que va cedir l'espai i va facilitar l'organització. El president va convidar els amants d'aquest esport a participar en l'edició de l’any que ve.

Segons la nota de la falla. Traduïda

Jorge Gálvez, del CETV, tercer classificat absolut en la Ultra Trail Mondúver

 
El passat dissabte es va celebrar la prova esportiva "Ultra Trail Mondúver MUT" que enguany ha tingut l'eixida i meta a la localitat de Xeraco, al seu poliesportiu. La prova, com es sabut, consta de tres modalitats, la ultra de 66 km, la marató de 42 Km i una altra de 10 km.



En les esmentades curses participaren uns 20 membres del Centre Excursionista de Tavernes de la Valldigna. Un dels membres del CETV, Jorge Gálvez, participant en la prova ultra de 66 km es va classificar en el 4r lloc de la general i com a tercer classificat en la categoria absoluta.



Mondúver Trail és un esdeveniment esportiu de trail runnig que recorre per les localitats que abraça el massis del Monduvér, és a dir les quatre de la Valldigna (Tavernes, Benifairó, Barx i Simat), Xeraco i Xeresa, i que recorre paratges impressionants i vistes espectaculars sobre el territori que travessa.

Segons la informació del CETV

Presentació del Club Atletisme La Valldigna




 El Club Atletisme La Valldigna va efectuar dissabte per la vesprada l’acte de presentació dels atletes que formaran  part de l’entitat durant aquesta temporada 2017-2018.

Segons assenyala el club “va ser un acte carregat d’emocions on els grans i menuts hem pogut sentir-nos orgullosos d’aquest esport que tantes alegries ens dóna i dels membres que conformem aquest gran club”.

 

En representació de l’Ajuntament va parlar l’alcalde Jordi Joan que va remarcar com l’atletisme és un esport que, en general i a Tavernes encara més, he crescut de manera exponencial. L’alcalde va felicitar el club “per tota la feina que esteu fent i pel bon exemple que esteu donant a la nostra ciutat”.


Jordi Joan va encoratjar al treball conjunt per tal de adaptar les infraestructures esportives a la realitat actual de Tavernes, per a la qual cosa va dir “teniu tot el suport de l’Ajuntament”.

Segons la informació publicada a facebook

diumenge, 29 d’octubre del 2017

Bolomor comptarà amb un Centre d'Arqueologia Experimental



 

La primera “Festa de la Prehistòria” a Bolomor va ser el marc escollit per a presentar el nou vídeo promocional del jaciment paleolític de Bolomor, en valencià, castellà i anglés. L'acte va comptar amb la presència de la diputada de Turisme de la Diputació, Pilar Moncho,  el director territorial de Patrimoni de la Conselleria de Cultura, Ximo López, el regidor de l’àrea de l’Ajuntament de Tavernes, Josep Llàcer, i el director de les excavacions Josep Fernández.

La presentació del vídeo duia una bona notícia: l’anunci de què amb les Inversions Financerament Sostenibles de la Diputació s'executarà una segona fase del projecte de dotació d'infraestructura per a Bolomor amb l'habilitació d'un Centre d'Arqueologia Experimental.




Satisfacció es podia vore en les cares dels responsables polítics en observar que la primera festa de la prehistòria ha acomplit els objectius marcats per l'àrea de turisme: donar difusió de Bolomor i atraure visitants fora de la temporada per tal de desestacionalitzar el turisme.

Tal com es va dir, els tallers i activitats havien estat dirigits a un públic familiar i resultaren un èxit.  La voluntat del govern de Compromís de Tavernes de generar un producte turístic al voltant de Bolomor i que a més pose en valor la importància científica del jaciment, va donant els seus fruits.




Els resultats de la visita a Atapuerca, realitzada pel govern de  Compromís junts a tècnics de la Diputació, comencen a vore’s. S’hi va anar al jaciment d’Atapuerta per conèixer el seu model i dur-lo fins a Bolomor dins d’eixe projecte general que pretén posar-lo en valor i que siga reclam turístic per a la nostra ciutat.

Per aconseguir-ho, hi ha el compromís del govern municipal i de l’àrea de Turisme de Diputació i el primer ha estat gestionar un pla d’actuació a Bolomor, que ha fet arribar la primera ajuda des de  Turisme de Diputació, 125.000 euros, que han servit per a la compra i adequació de zona que serveix ara d’aparcament i que amb un futur acollirà el Centre d’Interpretació i altres serveis culturals.




Una llàstima que el govern de Rajoy,  per culpa dels vots en contra del PP i Ciudadanos en el Congrés, haja negat ja dos anys seguits la subvenció de mig milió d’euros que Compromís li va demanar per construir el Centre d’Interpretació, amb una total mostra d’oblit i desconeixent que Bolomor és un dels majors referents mundials en l’ús del foc i del procés de hominització de l’home.

 Davant aquesta negativa del govern de l’Estat, ahir vam poder escoltar que amb les Inversions Financerament Sostenibles de la Diputació s’executarà la segona fase del projecte de dotació d'infraestructura amb l'habilitació d'un Centre d'Arqueologia Experimental.




El model Atapuerca a Bolomor 

Qualsevol que haja visitat Atapuerca recordara que aquestes activitats estan presents, com una manera de motivar i il·lustrar el visitant, a Atapuerca. És un model  molt didàctic i alhora recreatiu i això va intentar ahir dur a cap l’equip de Bolomor, però som conscients que Atapuerca du molts anys, té unes infraestructures envejables, hi ha moltes empreses de l’IBEX35 que formen part del Patronat que te de presidència la Casa Reial, entre altres moltes.

Bolomor comença ara  amb una gran dosi de voluntat, entusiasme i ganes de potenciar el nostre jaciment per part del govern de Compromís, els únics regidors que ahir veiérem en les activitats,  i la Diputació i la Generalitat perquè siga un referent de la prehistòria a les terres valencianes i peninsulars.




La primera “Festa de la prehistòria” a Bolomor celebrada ahir és un punt de partida fins anar treballant un model propi d’activitats que siga atractiu no només des de la vessant cultural i històrica, sinó de la turística, i per tant potenciadora de Tavernes i la Valldigna en aquest camp.

S’haurà de millorar molt, i sobre tot fins aconseguir el Centre d’Interpretació i una zona museística amb les corresponents sales de xarrades i projeccions, però d’alguna forma s’ha de començat i pensem que aquesta d’ahir, que intenta sobre tot donar a conèixer el jaciment, és valida ara mateix. 

Elaboració pròpia

REPORTATGE: Gran èxit de la Festa de la Prehistòria de Bolomor




 El jaciment de la cova de Bolomor i els voltants, i sobre tot el recent aparcament obert per l’Ajuntament, van ser ahir l’escenari de la primera “Festa de la Prehistòria”, que va resultar un total èxit.



  
Els actes desenvolupats al llarg del dia, organitzats amb caràcter familiar, van ser un complet èxit i van ser centenars els visitants, sobre tot famílies, arribades de punts molt diversos de la geografia valenciana els que van gaudir d’una jornada que podríem qualificar didàctico-cultural-recreativa i que, segurament, molts dels visitants sobre tot els més menuts, tardaran en oblidar i seran veu de ressonància per a altres famílies en pròximes edicions.



Passar un dia en contacte amb la natura en un lloc com el barranc de Bolomor que, no oblidem és un lloc singular per la flora i fauna que alberga,  i damunt viure l’experiència de reproduir molts dels hàbits i costums de l’home neandertal habitant del jaciment durant milers i milers d’anys, va resultar molt gratificant.
 


Al llarg del dia, matí i de vesprada, en la zona de l’aparcament on s’havia habilitat una carpa amb taules i cadires i la resta de serveis per a les actuacions musicals i presentacions, es van desenvolupar tallers de talla lítica, de foc, de tir amb arc i propulsor a la manera com ho feia l’home de Bolomor. No cal ni dir que van ser els més menuts els més entusiastes participants, encara que els majors també provaren les seues habilitats en aquestes armes prehistòriques.




També va haver demostracions d’art prehistòric, que va ser aprofitada com a una activitat de plàstica per als menuts que podien consultar molts aspectes de la vida del neandertal a la zona de la biblioteca infantil de la prehistòria a càrrec del Museu de Prehistòria de València, música prehistòrica.




També s’hi va habilitar una zona de foc on es va poder veure de quina manera cuinaria la caça l’home de Bolomor, activitat que va servir perquè els visitants mostraren la seua habilitat en el tall de la carn, això sí, usant instruments de pedra com ho feia l’home de Bolomor. 
 

Altres activitats 

El Centre Excursionista de Tavernes va organitzar un taller-mostrari de plantes medicinals típiques de la Valldigna, les mateixes que podria trobar l’home de Bolomor a les nostres muntanyes i de les quals usaria per intentar guarir o millorar d’alguna malaltia.



 No hem d’oblidar que l’ús de plantes medicinals es perd en la nit del temps, i les seues propietats han estat transmeses de generació en generació, caient en desús amb l’arribada dels nostres medicaments basats en la química. 

El taller tenia també un indubtable valor didàctic, perquè els visitants podien conèixer plantes i arbusts i sobre tot, aprendre els noms en valencià, que molts es perden precisament per la falta d’ús actual de la medicina tradicional.





El grup “Verdcel” ens va oferir un concert amb el suggestiu títol “De plantes, talaies i cims”. Molt espectacular va ser l’actuació Noenymus,  un artista de Burgos que interpreta música amb instruments senzills que podrien qualificar de propis de l’època dels neandertals. Va ser una de les experiències millors de la nit i que ens feia preguntar-nos: ”tenia l’home de Bolomor  sensibilitat musical i ja construiria instruments a base d’ossos, fusta i el cuir dels animals”. Siga com siga, és factible com és una realitat que fabricava puntes de fletxa, instruments tallants amb pedra, o llances amb pals. .




Aprofitant la magnífica nit, en col·laboració amb l’Agrupació Astronòmica de la Safor es va celebrar l’activitat “El cel dels Neandertals”. Els participants van poder vore amb els telecopis la Lluna, la galàxia d’Andròmeda, les Pleiades... i fins i tot, meteors caient. El professor Enric Marco va fer una xerrada sobre el possible cel que haurien pogut vore els neandertals de Bolomor. 



En busca del foc 

Una de les activitats més atractives per als assistents va ser la celebrada a la mateixa cova del jaciment amb el títol “Una nit a un campament neandertal”, remarcant el fet del nomadisme dels grups. A més de les explicacions científiques sobre el foc, i ací no hem d’oblidar que a Bolomor es troben els foguers més antics de la península, vam poder captar el gran paper que va tindre el foc, en permetre allargar la llum del dia, en el procés de socialització humana i fins i tot en la perfeccionament del llenguatg, a més d’altres avantatges com permetre cuinar els aliments.




Les explicacions, com és habitual en aquesta activitat, es van acompanyar amb una demostració de com l’home de neandertal era capaç d’aconseguir foc, tal com podeu vore a les imatges.

Elaboració pròpia