INFORME:Avui, 9 de desembre és el "Dia Internacional contra la corrupció"

Avui dia 9 de desembre es commemora el “Dia Internacional contra la Corrupció”. És el segon problema de l’estat espanyol, segons les enquestes d’opinió, darrere la desocupació. La població percep la corrupció en l’esfera política i la relació amb els poders econòmics. Els espanyols són els ciutadans d’Europa que consideraven que hi havia més corrupció entre partits polítics, polítics i entitats bancàries. I els que pitjor valoren la lluita del govern per a evitar-la.

 No hi ha dades oficials i, per tant, es pot parlar d’estimacions. Un estudi de la Universitat de Las Palmas calcula que el cost de la corrupció a l’estat espanyol és de 40.000 milions d’euros, mentre altres estudis universitaris i de la Cambra de Mercats i Competència espanyola calculen que el sobrecost en l’obra pública que causava la corrupció de l’administració de l’estat era de 47.600 milions.

Si hi ha xifres oficials a l’àmbit judicial. El 2013 hi havia 1.661 casos de corrupció oberts però només vint persones eren a la presó, en gran part perquè els processos judicials poden durar més de deu anys. Per exemple, en el cas Gürtel, hi ha 186 encausats però empresonat només Luis Bárcenas.

Les dades del Ministeri d’Interior diuen que durant l’última legislatura (2011-2015) es van detindre a l’estat espanyol 7.140 persones per corrupció. O siga, no hi ha només una percepció dels ciutadans.

Els principals casos del País Valencià 

El cas Taula és el més significatiu, arran del qual les fonts de la investigació asseguren que el PP actuava com una “organització criminal”. Els regidors d’aquest partit feien aportacions de diners que suposadament eren retornades en diner negre. Era, presumptament, la forma d’emblanquir diners rebuts de comissions d’empreses que pagaven il·legalment per contractes públics.

Sembla ser que aquests diners il·legals servien per a finançar les campanyes electorals del PP valencià, però també per a l’enriquiment personal dels membres de la trama. La trama, suposadament era estesa per tot el país i tenia cinc caixes de diners negres que ingressaven milions d’euros de comissions en canvi de contractes públics. En total, hi ha més de vuitanta encausats, entre polítics i empresaris.

Trobem també el cas Gürtel, destapat el 2009. Sembla ser que alts càrrecs del PP concedien adjudicacions a canvi de comissions i regals a polítics (com és el cas dels vestits de Francisco Camps). Els contractes, per valor de cinc milions d’euros, van anar presumptament a empreses de Francisco Correa, Pablo Crespo i Antonio Sánchez.

La investigació del cas ha portat a dues peces separades, una a València i una altra a Madrid, que han fet aflorar més casos, com el cas Bárcenas. El cas Gürtel té la xifra més alta d’encausats: 186, dels quals 74 són polítics.

Tenim el cas Cooperació, en què l’ex-conseller Rafel Blasco va desviar ajudes al Tercer Món per valor de gairebé sis milions. Vora un milió va anar destinar a comprar immobles, i uns quants a entramats empresarials. Només 43.000 euros van arribar a Nicaragua, on anaven destinats els diners.

També hi ha les ramificacions del cas Noos, peça separada del cas Palma Arena, el pavelló pressupostat en 47 milions i que va costar 110, i que ha portat a la presó l’ex-president balear Jaume Matas (PP). El cas Noos afecta Urdangarin i la germana del rei espanyol, la infanta Cristina. La causa té 30 encausats.

 

 Les causes 

Els motius de l'elevada corrupció política són principalment la impunitat dels corruptes, i la dilatació dels processos judicials. El 56% dels ciutadans valora la independència judicial dolenta o molt dolenta i assenyalen la manca d’independència judicial com a reforç de la impunitat i que facilita més la corrupció.També el fet que Espanya té la meitat de jutges de la mitjana europea o la manca d’òrgans especialitzats en matèria de corrupció a escala provincial.

També afecta el nombre d’aforats. Actualment, hi ha 17.621 aforats, i els permisos que cal demanar per a poder-los jutjar retarden les causes. A banda dels polítics són aforats els jutges, magistrats i membres dels òrgans judicials, a més de les forces i cossos de seguretat de l’estat. En contrast, Alemanya, el Regne Unit i els Estats Units no tenen cap aforat. 

La intervenció dels poders de l’estat espanyol 

Un dels problemes per a aturar la corrupció és la intervenció de l’estat espanyol tallant de soca-rel investigacions per raons polítiques. Dos dels jutges que han investigat la corrupció, i van aflorar el cas Blesa i el cas Gürtel, Elpidio Silva i Baltasar Garzón, estan actualment inhabilitats.

Sembla ser que hi ha una estructura de poder capaç de protegir els afins i utilitzar mètodes fora de la legalitat per perseguir els contraris, com s’ha pogut veure amb les gravacions de Fernández Diaz i De Alfonso o les denúncies de la Banca Privada d’Andorra.

Les amnisties fiscals també han servit de salvavides als corruptes en permetre regularitzar diners, molt sovint obtinguts de manera fraudulenta. A l’estat espanyol ja hi ha hagut quatre amnisties fiscals (1984, 1991, 2010 i 2012). A l’última, 31.484 contribuents van declarar diners ocults, entre els quals hi havia Rodrigo Rato, Francisco Granados, Luis Bárcenas i la dona del ministre Arias Cañete.

 El 95% dels ciutadans de l’estat espanyol veuen la corrupció com una pràctica habitual i sembla clar que, tot i els milers de polítics honrats, és una pràctica capaç d’esquivar els mecanismes de control. 

Resum de l'informe de Vilaweb