L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 1.380
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES:
35.760

dimarts, 28 de juny de 2016

El mite de les aliances: Què ha passat en "A la valenciana"?


Eren 111.000 vots els que podia oferir EUPV a la coalició “A la valenciana” per tal d’obtenir un resultat millor al del 20-D, amb 9 diputats i 1 senador al País Valencià. Fins i tot semblava que la cosa rutllava i les enquestes – les maleïdes enquestes- avisaven que el sorpasso al PP podia ser, però la nit del 26-J tot es desunflava, com un globus acabat de punxar. 

Les xifres jugaven clarament a favor de la coalició valencianista. El 20-D Compromís-Podemos havia obtingut 673.000 vots i EU 111.000, sense arribar al 5% mínim per a tenir un diputat. La campanya començava amb la previsió de sumar 780.000 vots i fins i tot multiplicar amb la qual cosa podia ser la força més votada del País Valencià.

La nit electoral la suma de vots de Compromís-Podemos i d’EU quedava molt lluny de l’obtingut separadament el 20-D. La suma prevista es va esvair. Què hi havia passat? Hi ha alguna explicació? 
 
El mite de les aliances 

La llei electoral permet les coalicions i això és un bon mitjà per “regatejar” la regla d’Hondt, que beneficia les majories, però al respecte hi ha opinions sobre la suma de vots i molts indiquen que la possible suma acaba restant. En tenim de precedents: No va sumar l’acord entre el PSOE de Joaquín Almunia i la IU de Paco Frutos el 2000 i també el 2007 l’aliança entre el Bloc i EUPV va restar, com tampoc va ser un èxit total l’aliança entre Compromís i Podemos el 20-D: en les autonòmiques les dues formacions sumaven el 29% dels vots, però després d’ajuntar-se per a les eleccions espanyoles van quedar-se en un 25%, explicava el periodista Juli Esteve. 

La fórmula de coalició es qüestionada per la periodista i professora de la Universitat d’Alacant Mar Iglesias, que comparteix una reflexió amb Juli Esteve: “El 26-J molta gent ha anat a votar amb la pinça al nas”.  És l’efecte que de vegades produeixen les coalicions, car desperten enemistats i tírries antigues entre partits. 

L’aliança amb Podem va tenir ferms opositors dins Compromís, sobretot aquells que discutien que fos una opció netament valencianista. I molta gent que votaria Bloc no ha votat “A la Valenciana” perquè no acceptava l’acord, opinava el sociòleg i periodista Francesc Viadel. Tampoc no hi va ajudar que els diputats de Podemos abandonassen la coalició quan van veure que era impossible de formar grup propi, un gest que va molestar Compromís. I és que no fer el grup propi va decebre molt i mota gent es va sentir enganyada. 

Hi ha també el problema de la coalició, amb dos principals actors, Podemos i Compromís, i cadascú amb la seua part de culpa. El model que proposaven, “a la valenciana”, era el model que les accions dels líders desmentien com a viable per a formar govern. Pedro Sánchez deia que no pactaria amb Iglesias i Iglesias venia a dir que li passaria al davant i això va donar una sensació a la gent que la via d’esquerres era una via morta, blocada, i per tant no hi va votar, en opinió d’Adolf Bertran, periodista d’Eldiario.es. 

I com a resultat el gran triomfador de les eleccions va ser el PP amb 100.000 vots més i 13 diputats. Aquesta recuperació l’explica Juli Esteve: ‘De primeres, el fracàs del primer intent d’investidura per part de l’esquerra. I també el discurs de la por que ha sabut inculcar el PP, que ha coincidit amb una notícia d’impacte, el Brèxit, que convida a escollir opcions conservadores”. 

I nosaltres estem convençuts d’una altra: els atacs de Pedro Sánchez a Podemos i l’acusació de radicalisme ha fet que molts votants abandonassen l’opció Podemos per apuntar-se al carro del PP, i més després dels missatges apocalíptics l’endemà del Brexit.

Basat en un text de Vilaweb

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo mateix no he anat a votar. Sóc nacionalista però no combregue amb els principis d.EU I Podemos. Els respecte, però no són els meus. No tornaré a votar Compromís si no van sols. Acepte un pacte de govern, però no coaliccions amb l.esquerra més radical

Anònim ha dit...

De que em sona a mi això de l'esquerra més radical? No era el missatge de la por del PP, C's i el PSOE?