L'equip de la "La Cotorra de la Vall" es reserva el dret a publicar o no els comentaris rebuts si considera que aporten novetats, punts de vista interessants i/o qualsevol dada, fet o circumstància que puga interessar en relació amb la noticia oferida. Els articles d'opinió se signaran amb el nom real i domicili de l'autor, identificat amb fotocopia del DNI o equivalent. Si voleu fer-nos arribar qualsevol informació podeu usar el nostre correu electrònic: lacotorradelavall@gmail.com

PÀGINES LLEGIDES AHIR : 630
PÀGINES LLEGIDES EL DARRER MES: 35.619

dimarts, 21 de juny de 2016

Avui comença l’estiu: Alguna cosa que potser no en sabies del solstici




L’estiu ha arribat aquesta matinada. L’anomenat solstici d’estiu s’ha produït a les 00:34 h. d’avui, 21 de juny, quan com a conseqüència del moviment de la Terra en la seua òrbita i de la inclinació del nostre planeta respecte a aquesta, el pol Nord es troba més prop de la direcció del Sol i, per això mateix, l’hemisferi nord rebrà avui el màxim de radiació solar.
 
I, com a conseqüència d’això mateix, una cosa ben curiosa per als viatgers reals o imaginaris. Avui el Sol es trobarà a la nostra latitud a migdia en el seu punt més alt al cel, que correspon a un poc més de 70º d’alçada. Però per a les persones situades a 23.5 graus de latitud nord, sobre un cercle terrestre paral·lel a l’equador anomenat tròpic de Càncer, el Sol es trobarà exactament sobre els seus caps i, en aquell moment, aquestes persones no faran ombra o aquesta es trobarà just sota els seus peus!

En estar la posició del Sol tan allunyada de l’equador, el Sol ha eixit avui pel punt de l’horitzó situat més al nord-est i es pondrà pel situat més al nord-oest. El seu temps de recorregut al cel serà el màxim de l’any. Així que avui serà el dia més llarg de l’any. Durant uns quants dies, l’altura del Sol a migdia serà la mateixa i, per tant, les hores de llum seran aproximadament igual de llargues durant uns dies.
 
Solstici d'estiu
 
Solstici és una paraula que prové del llatí: solstitium, (sol sistere, que ve a dir Sol quiet). Quan el Sol aconsegueix la seua màxima declinació nord, en l'hemisferi nord comença l'estiu i en el sud l'hivern. És, a més, el dia més llarg de l'any per a l'hemisferi nord. 
 
Cal saber que el dia del solstici d'estiu no té res a veure amb la distància a la qual la Terra es troba del Sol. De fet, el periheli (el punt de la nostra òrbita més proper al Sol) es dóna al començament de gener. El característic del solstici d'estiu ve donat per la inclinació del globus. 
 
Tenim més hores de llum, però això tampoc res a vore ni implica que vaja a ser el dia més calorós de l'any. Els oceans i l'atmosfera s'encarreguen de regular les variacions de temperatura i, encara que el planeta absorbisca un munt de calor, tarda setmanes a tornar-se a alliberar, per la qual cosa els dies més calorosos solen ser en els mesos següents. 
 
El solstici està relacionat amb celebracions paganes antigues 
 
Occident ha perdut moltes d'aquestes celebracions, però el solstici d'estiu va estar acompanyat històricament de celebracions paganes per tot el món, des de Stonehenge fins a Egipte. Els inques ja celebraven aquest fenomen astronòmic amb el Inti Raymi.
 
En la cultura cèltica se celebrava el Litha o ritual de Alban Heruin, que consistia a muntar fogueres a la recerca de la benedicció per a les terres i la fertilitat. Per als hindús, el solstici és pitri-yana o via dels ancestres. Moltes de les tradicions al llarg del planeta tenen en comú l'encesa de fogueres per a l'adoració al Sol i la seua relació amb l'abundància i fertilitat. 
 
I enguany el solstici d'estiu i la Lluna plena coincideixen en 70 anys 
 
Després de 70 anys, es produirà una estranya coincidència astronòmica: tindrà lloc en una nit de Lluna plena. Aquesta lluna, coneguda en anglès com "strawberry moon" (o "lluna de maduixa") rep el seu nom dels algonquins (pobles indígenes nord-americans) que prenien aquesta lluna com a referència per a recol·lectar la fruita. 
 
Després del solstici, diversos planetes seran visibles: als matins podrem observar en el cel a Urà, mentre que en fosquejar es podrà veure a Mart, Júpiter i Saturn, i a Venus des de mitjan juliol.
 
Basat en: Enric Marco “Pols d’estels” – Sal&Roca