JACIMENT DEL BOLOMOR: La troballa del primer fragment facial d'un preneandertal una fita de les més importants de la prehistòria valenciana i europea

Ubicació facial del fòssil.

Les excavacions arqueològiques del passat estiu del 2022 a la Cova del Bolomor van traure a la llum el primer fragment facial d'un homínid preneandertal, una troballa que l'arqueòleg director Josep Fernández Peris, fill adoptiu de Tavernes,  considera com “una de les troballes més importants de la prehistòria valenciana i europea”. 

La resta fòssil humana correspon a la mitja cara esquerra d'un jove-adult, però la prudència manava no llançar les campanes al vol el passat estiu fins a que es pogués confirmar. Les restes trobades van ser analitzades per un equip especialitzat i, va ser en aqueix moment quan es va confirmar la importància d'aquesta troballa.

"És una resta antropològica fòssil excepcional. Se suma al conjunt d'altres 15 restes més, trobades des del 1994 i entre els quals destaca en el 2006, un ampli parietal amb el seu endocrani" ens ha explicat el doctor Josep Fernández.

 

Resta cranial en dues posicions.

 

L'excavació de l'estiu del 2022 ha proporcionat a Bolomor i a la ciència la primera troballa d'una resta fòssil humana d'un jove adult corresponent a la cara d'un homínid preneandertal. El professor Juan Luis Arsuaga i el seu equip de paleoantropòlegs procedeixen ara a l'estudi i aplicació de diferents tècniques per a obtindre la major informació possible sobre aquesta resta .
 
Josep Fernàndez ens ha remarcat que "la seua importància és molt significativa, atés que d'aquest fossilitzat os facial, només ha estat trobat a Espanya a Atapuerca i a Bolomor. D'altra banda, obri les possibilitats de donar forma a les característiques facials, i tal vegada, a la reconstrucció de l'aspecte de la resta humana més antiga localitzat a les terres valencianes. Pensem que s'obri així un important camp d'investigació amb prometedors resultats".

 

Campanya d'excavacions 2022

La campanya del 2023 del pròxim estiu s'espera prometedora, almenys per a l'equip de Fernàndez que apunta "estic segur que trobarem més restes els pròxims mesos. Han d'estar allí, però tot eixe tram del jaciment encara no s'ha excavat" que reconeixia les esperances de continuar amb més troballes, amb les quals es podria reconstruir com era la cara dels primers homínids que visqueren al territori valencià actual, una fisonomia que ara mateix es desconeguda. 

 

 

El ple de juny del 2018 nomenava Josep Fernàndez "fill adoptiu" de Tavernes, tot agraint-li la gran tasca investigadora desenvolupada durant -ara ja- 32 anys

 

 

Una introducció històrica fins a la troballa

Les excavacions arqueològiques que es realitzen en la Cova del Bolomor, a través del Museu de Prehistòria de València des de l'any 1989 han proporcionat importants troballes i avanços en la investigació de la prehistòria valenciana i europea. Activitats d'un equip d'investigació dirigit per l'arqueòleg Josep Fernández Peris.

 

 A principis dels anys 1990 es van obtindre les primeres datacions cronomètriques i els estudis estratigràfics, amb importants avanços en el coneixement de l'antiguitat de la Prehistòria valenciana, cosa que permetia obrir el llindar de la seua antiguitat fins a mig milió d'anys. Una edat que ens situa a nivell d'altres jaciments ibèrics i europeus. Per això Bolomor representa el 75% del temps del nostre passat prehistòric i un jaciment de referència internacional.

 

Parietal de Bolomor

 

Josep Fernàndez recordava que els estudis geomorfològics, estratigràfics, climàtics i ambientals han permés la reconstrucció de l'evolució geològica de la Valldigna i del Mediterrani valencià durant el Quaternari. Al seu torn, expliquen els canvis de les faunes, la botànica, el clima, el nivell de la mar i les conductes prehistòriques humanes associades a aquests canvis.

 

La investigació prehistòrica de Bolomor ha demostrat per primera vegada l'existència en el Plistocé mitjà del "Xicotet menú neandertal". "Fins a aqueix moment no es considerava que els neandertals consumiren preses menudes (conills, tortugues i ocells). Els resultat dels estudis de Bolomor entre 2007-2009 van demostrar a la comunitat científica, en contra dels plantejaments vigents, que els antics homínids tenien una dieta àmplia, rica i variada, destruint les diferents hipòtesis de plantejaments cognitius restrictius imperants en el moment sobre la dieta neandertal" ens ha explicat Josep Fernàndez que afegia "amb això es va fer un gran salt qualitatiu i es va aprofundir en l'acostament del Neandertal a la Modernitat antropològica i cultural, vigent avui".

 

 

Restes òssies humanes de Bolomor

Una altra troballa i assoliment excepcional va ser el de les "llars més antigues del sud d'Europa" que "amb una antiguitat superior a 250.000 anys ha situat Bolomor en l'avantguarda internacional en els estudis sobre l'origen de la tecnologia del foc, i un jaciment únic per la presenta de focs controlats, al llarg d'una seqüència estratigràfica de més de 300.000 anys" concloïa l'investigador.

 

Agraïm al doctor Josep Fernández Peris, fill adoptiu de Tavernes,  tota la informació facilitada, amb les imatges, per poder explicar a Tavernes i la Valldigna la troballa i la importància que té dins del context de la prehistòria valenciana i europea.