La campanya citrícola ha començat amb la collita de varietats primerenques, cas de les varietats de Satsuma Iwaski, Clausullines, Prim 23 a les quals s’unirà en uns 10 dies la varietat Orogros.
Cal dir que la campanya es present bona en varietats primerenques i en navelines, i suposem que després la demanda s’allargara a la resta de varietats més d’hivern, amb la que pot ser una bona temporada propiciada per la bona demanda dels mercats europeus, doncs no podem oblidar que la càrrega de vitamina C dels cítrics és una ajuda a les defenses. En aquests dies primers de campanya encara es poden vore als supermercats taronja no europea, cosa que es deu a la importació de fruit de fora les nostres fronteres.
Quan a previsions, s’espera poca fruita en la Navel, Navel Lane un poc millor i més quantitat en les valències.
PREU DE LA FRUITA
Només hem inclòs aquelles varietats on s’han produït compres.
La impressió general és de decepció, sobretot perquè els preus no pugen i estem en una mateix nivell que fa quaranta anys, quan els adobs, els recs, els insecticides, els jornals... tot ha pujat, amb la qual cosa els guanys són mínims i com se sol dir “de la terra no es pot viure”, i per tant molts horts abandonats o treballats com a segona activitat.
I queixes de la situació pel fet que tot el comerç i amb ell els preus, estiga controlat per uns pocs comerços que formen un veritable lobby citrícola que domina la comarca de la Safor-Valldigna i fan tot el que poden perquè els preus no augmenten.
Un altre factor que no ajuda gens a l’economia del llaurador professional són les normes marcades per Europa, sobre tot quan a tractaments fitosanitaris, amb preus que han encarit els productes químics i, paral·lelament, els tractaments als arbres i al fruit en les diferents etapes del seu desenvolupament.
Les múltiples queixes i demandes, any rere any, dels llauradors tant al govern valencià com principalment al d’Espanya (el govern valencià té molt poques competència quan a l’agricultura, i menys encara en l’aspecte comunitari europeu) cauen en sac foradat i això provoca la fugida de possibles treballadors del camp, i tot seguit l’abandó de les terres. Només cal fer una passejada per la Valldigna per comprovar com terres ben conreades fa unes dècades, estan abandonades.
El fet que l’agricultura és font de treball i de riquesa, i una de les bases exportadores del País Valencià, no sembla ser un factor que canvien voluntats en els polítics de Madrid i Europa, que són els que poden capgirar aquesta situació.
Agraïm la col·laboració i assessorament que ens ha prestat Javi Escrihuela, exregidor d'Agricultura de l'Ajuntament
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada