El jaciment prehistòric de Cova del Bolomor és un tresor científic sobre la vida dels caçadors paleolítics que van habitar la Valldigna, a la vora de la mar Mediterrània, en un llarg període de temps entre 100.000 i 400.000 anys. Ací van organitzar els seus campaments, van fabricar les seues eines de sílex, van encendre les seues llars i van procedir, mitjançant la caca i la recol·lecció, a obtenir els aliments que els van permetre sobreviure.
Comunitats de neandertals es van instal·lar repetidament a la Valldigna, provinents també d'altres territoris valencians i amb una economia anomenada caçadora-recol·lectora. La seua tecnologia era bàsica, però molt efectiva, amb un ampli repertori d'útils de pedra, fusta i os, de mides i formes molt variades, des de microútils de 1,5 cm a grans peces lítiques, com els bifaces o còdols de més de 15 cm, i efectives llances o piques de fusta.
Comunitats de neandertals es van instal·lar repetidament a la Valldigna, provinents també d'altres territoris valencians i amb una economia anomenada caçadora-recol·lectora. La seua tecnologia era bàsica, però molt efectiva, amb un ampli repertori d'útils de pedra, fusta i os, de mides i formes molt variades, des de microútils de 1,5 cm a grans peces lítiques, com els bifaces o còdols de més de 15 cm, i efectives llances o piques de fusta.
Entre les seues activitats més importants hi havia la producció i control del foc, mitjançant l'encesa de diverses llars, de formes i funcions variades que situaven estratègicament en els llocs més adequats de la cova.
Els estudis arqueològics de Bolomor han permès situar amb certesa la presència de l'home en terres valencianes com a mínim en uns 500.000 anys. Al seu torn, els estudis han revelat la reconstrucció de l'evolució geològica de la Valldigna i de la Mediterrània valenciana durant el Quaternari. Els mateixos expliquen els canvis i avatars de les faunes, la botànica, el clima, el nivell de la mar i les conductes prehistòriques humanes relacionades amb aquests processos.
El comportament dels neandertals s'ha abordat indagant en l'explicació de tres aspectes fonamentals: la tecnologia, especialment lítica, l’anàlisi de l'espai deis campaments i el consum faunístic. La investigació ha permès demostrar que aquests homes del Plistocè mitjà tenien una dieta molt amplia, rica i variada, més complexa del que es considerava.
Consumien menudes preses com conills, tortugues i aus, al costat de grans herbívors com elefants, rinoceronts o hipopòtams, alhora que depredaven a altres grans carnívors com el lleó. Tot això, confirma la seua gran capacitat de coneixements i de destresa manual, que ens permet considerar el Neandertal, coma porta i part ja, de la Modernitat antropològica i cultural.
Gràcies als estudis en Bolomor avui sabem millor, com era el paisatge de La Valldigna en el Quaternari, els animals que la recorrien, com eren caçats, quines llars elaboraven i quin tipus de llenya utilitzaven en la cocció dels aliments, entre d'altres.
La Cova del Bolomor avui suposa una fita científica, mediàtica, social i cultural de gran importància, pels vestigis que conserva del nostre remot passat, molts dels quals queden per descobrir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada