Actes del 30 aniversari de Bolomor (I dissabte) : Conferencia de Juan Luis Arsuaga

Segona jornada dels actes celebrats a la Casa de la Cultura al voltant de la celebració dels 30 anys d’excavacions en el jaciment de Bolomor de Tavernes amb la presència des de personalitats tan rellevants del món científic con Juan Luis Arsuaga, fins i tot al món polític, amb l’assistència de Miguel Ángel Oliver, actual Secretari d’Estat de Comunicació i presentador de Notícias Cuatro.

 L’acte d’ahir s’iniciava amb canvis sobre el programa inicial, ja que com vam informar, la conferència “Patrimoni: difusió i investigació” a càrrec de Manuel Pimentel, ex-ministre i presentador del programa Arqueomania, havia estat traslladada i s’havia realitzat divendres, amb la qual cosa els assistents poguérem ahir dissabte gaudir d’un major temps.

Obria la sessió la conferència amb el títol genèric “Els Neanderthals”, amb protanisme de Juan Luis Arsuaga, director científic del Museu de la Evolució Humana de Burgos, premi Príncep d’Astúries, i professor doctor en Ciències Biològiques per la Universitat Complutense de Madrid i catedràtic de Paleontologia en aquesta mateixa universitat, a més de codirector de les excavacions del jaciment d’Atapuerca. 

 Juan Luis Arsuaga, una de les majors autoritats mundials en el tema neandertals, ens va oferir una xerrada que ha resultat completament entenedora, amena i molt divulgativa. Més que una conferència científica, l’objectiu de l’investigador estava clar: a partir de fets concrets, fer reflexionar al nombrós públic assistent sobre aquesta espècie, i sobre tot en aquelles situacions on el món científic encara troba temes de debat però, això sí, sempre informant dels darrers avanços aconseguit.

 Arsuaga introduïa el tema parlant de la fascinació que té entre nosaltres l’Home de Neandertal, fent una comparació en el record que tots tenim dels nostres morts a qui recordem, per remarcar com una reminiscència amagada en el nostre subconscient col·lectiu ens porta a interessar-nos pels neandertals, als quals qualificava com “interessants, i per especials un reclam per ells mateixos”, subratllant que no són mes antics que la nostra espècie actual, sinó coetanis.

El científic introduïa el concepte d’evolució humana a partir d’un model lineal on tenia importància l’evolució també de la dieta, des de vegetariana a passar a ser carnívora, i on eixa evolució ens porta a distints estadis evolutius, fins arribar a Atapuerca amb restes sobre 1’2 milions i la Gran Dolima (800.000 anys) amb altres jaciment de cronologia més moderna i que es relacionen amb l’home de Bolomor per arribar fins el mig milió d’anys, remarcant que són restes de gent que viu a Europa.

Aspectes de la vida dels neandertals foren explicats per Arsuaga que va donar molta importància a fets que podríem semblar nimis però que en aquella època tenien un marcat valor simbòlic, que adquireix la seua vigència quan tenen associat un valor, és a dir que el símbol diga alguna cosa a la comunitat.

  

Un dels aspectes que els investigadors accepten avui en dia entre els neandertals, és l’ús d’objectes d’adornament, que assoleix un valor simbòlic, són elements que serveixen per a comunicar i impliquen un conjunt de funcions que formen part de la comunitat.

Tot això arriba a tindre una gran importància perquè trenca esquemes que fins fa pocs anys es tenien del món neandertal. L’existència d’objectes simbòlics implica una ment simbòlica, i amb eixa capacitat simbòlica naix la producció d’art. Tot això demostraria els conceptes equivocats que es tenien fins fa poc dels neandertals, quan avui dia hi ha moles evidencies que usaven la pintura, i amb això trobem uns sentiments de cultura i fins i tot de religiositat, com demostren en l’enterrament dels morts, sobre tot dels xiquets, encara que assenyalava no sabem el perquè. Com es veu, tota una nova concepció dels neandertals que es fa cada vegada més, i tal com avancen les investigacions més fascinants per a la comunitat científica. 

  

Sobre la pertinença a grups idèntics de les restes trobades a Atapuerca i Bolomor, dins del mateixa cronologia, indicava que s’ha pogut obtindré ADN de les restes de Burgos, en un procés costós i complicat, però considerava que les circumstàncies de Bolomor amb una major temperatura ho fan pràcticament impossibles.

Juan Luís Arsuaga afirmava estar convençut que entre els neandertals i els cromagnon hi hagué encreuament i intercanvi genètic i nosaltres posseïm gens neandertals, que es troben pràcticament en tots els grups humans. 

 I a partir d’ací, llançava la pregunta si podem considerar que eren la mateixa espècie, per a respondre que creu que no. Segons assenyalava el sentit d’espècie suposa un aïllament des del punt de vista de la reproducció, però fins i tot els investigadors veuen dubtes en aquesta postura, perquè després de moltes investigacions s’ha demostrat que l’intercanvi de gens entre espècies pròximes és una norma prou comú, amb la qual cosa el concepte d’espècie no tindria raó de ser i ens hauríem de quedar només en el de gènere. 

“Es un gran debat i actual” concloïa Juan Luis Adsuara, però allò que va quedar en els assistents no especialistes és que els Neandertals són éssers moderns, prou intel·ligents i en la pràctica, molt pareguts a l’Homo Sapiens. 

 

Al final de la conferència, Arsuaga va ser obsequiat una reproducció de la talla “Vilanova” i una brúixola del segle XIX, a semblança de la usada per Thomas Edwart Lawrence, conegut com a  Lawrence d'Arabia, tot com a record d’una visita al jaciment de Bolomor i on en aquella ocasió aquest instrument va ser objecte de conversa, com relatava Josep Fernández, mentre efectuaven treballs científics en el jaciment.