Gojos de Sant Antoni 2016

El professor i escriptor Joan Olivares, d'Otos, un any més ens obsequia, amb motiu de la pròxima festivitat del sant, els seus tradicions "Gojos de Sant Antoni".

GOJOS DE SANT ANTONI 2016

Heu de saber, sant Antoni,

Com teniu este veïnat

De pagat i de content

Amb el vostre patronat.

Vós no sou el de Gavarda,

Que, quan se li va aclamar,

La pobra auela d’Antella,

De poc que no es va ofegar.

Veniu de més bona casta

I prou que ho heu demostrat,

Per això vos demanem,

Amb tota la humilitat,

Si tindríeu un remei

Per a eixir de l’atzucac

En què arran de les votades

El galliner s’ha quedat.

El tuacte¹ es veia vindre,

Si amb dos ja teníem ball,

Feu-vos càrrec, sant Antoni,

Quatre galls en un corral: 

Jo sóc un home amb barba.

Jo sóc més alt i trempat.

Jo tinc més llarga la cua.

I jo el bec més esmolat.

Tu tens Bàrcenas i Gúrtel.

I tu els Eres i el Gal.

I tu la Prima de Riesgo.

I tu l'IVA cultural.

Tu Veneçuela, i Cuba.

I a tu qui et paga el jornal?

Santiago i cierra España!

Obri! que fa olor d’arnat.

Pare nostre, sant Antoni,

Ja veieu quin vectigal².

Mo n’eixíem de les brases

I acabarem escaldats.

Vos agraïsc de deveres

Que em tingueu considerat

Com si fóra un gran filòsof,

Sent com sóc un pobre abat.

Certament no sembla fàcil

Aclarir el guirigall.

Mes potser este destret

No és tan greu com l’heu pintat.

Greus són la fam, el fred,

Les pestes i mortaldats,

Les víctimes innocents,

Dels fanàtics puritans.

Greu és el canvi climàtic,

Les guerres entre germans,

La violència amb les dones,

Els xiquets esclavitzats.

Deixeu-los, doncs, que barrinen

Qui serà el rei del corral.

Sempre que siguen paraules

I no arribe al riu la sang...

I si, al final, el cabdell

No saben desenredar,

A qui li fan por les urnes?

Altra vegada a votar.

Sou tan savi, sant Antoni,

Que, sens voler abusar,

Gosaria demanar-vos

En qui podríem confiar.

Contestar això  és molt fàcil,

amb un altre preguntat:

N’hi ha cap que defense  els pobres

I  no tinga el cul llogat³?

NOTES:

1. Tuacte: assumpte confús o intricat.

2. Vectigal: tribut, molèstia feixuga.

3. Qui té el cul llogat, no caga quan vol.