Tot analitzant Podemos

Reproduïm pel seu interés un extracte de l'article "Bé, ja toca" de Bonaventura Casanova publicat a "La veu del País Valencià" 


Podemos actua com a eina uniformitzadora a nivell de l’estat espanyol i a nivell polític aniquilant les esquerres, des d'Izquierda Unida a les esquerres de les demés nacionalitats estatals. 

La irrupció de Podemos ha fet que de sobte Galícia perda la seua representació; la voluntat de milions de catalans envers el desig d’independència queda aturat per un minso percentatge del 9% dels vots, els de Catalunya Sí Que És Pot, obtingut de la mà d’Ada Colau i amb un missatge força obscur, irrealitzable i mentint a tort i a dret, per a acabar sumant els seus vots als del no a la independència. 

Al País Valencià, de la mà de Mònica Oltra i Iniciativa del Poble Valencià, i mentint novament envers la creació d’un grup parlamentari valencià, i amb l’ajut inestimable per omissió d’una executiva del Bloc aconsegueix que els millors resultat assolits mai per una força valencianista i d’esquerres a unes autonòmiques (18%) es regale a un partit espanyol, Podemos, que havia tret un 11%. Li hem regalat 5, atenció 5 diputats al parlament espanyol, a la vegada i ja en plena festa de la mentida i la manipulació, per poc els 2 diputats d’Iniciativa no se’n van a Podemos. Tot una manera de carregar-se Compromís, com ja han fet amb el Bloque Nacionalista Gallec. Al País Valencià això no ha passat afortunadament. De moment.

Podemos ha articulat un discurs i una NO estructura que manté lluny les persones de la possibilitat real de participar i incidir en les decisions mitjançant un pseudoassemblearisme, una més que antiga pràctica de certs anarquismes i comunismes pseudorevolucionaris, que comptava amb la facilitat de manipular una assemblea pel grup dirigent. 

Aleshores, Podemos amb la seua No estructura manté lluny a aquells que diu volen servir, i els converteix així en instruments de la seua política. Hem vist com des de la cúpula de Podemos s’han fet llistes electorals d’acord amb els interessos de la jerarquia, o com “ordeno i mando”, els diputats sortits en una coalició com la de Compromís-Podemos, sense cap consulta a ningú, i pervertint el pacte al qual s’havia arribat, trenquen en uns minuts la coalició. 

I si actuen així amb un pacte entre partits, no cal ni pensar com actuaran envers la persona individual ofegada sota el llum omnipresent i totpoderós de Pablo Iglesias. 

Però, atenció, què han fet? A Andalusia permeten un govern de PSOE-Ciutadans, al País Valencià no entra al govern no siga que s’esguiten i a Catalunya en lloc de negociar com les CUP un govern amb més pes social decideixen romandre amb els del NO. 

¿I a Espanya, permetran noves eleccions o un pacte PSOE-Ciutadans, abans que un govern d’esquerres? Ara mateix l’ínclit Iglesias acaba d’autoproclamar-se vicepresident espanyol i ja ha fet el govern, més que una oferta és una OPA hostil al PSOE, més que un intent de negociació és dinamitar qualsevol possibilitat d’acord, en definitiva és una estratègia del Win-Win, si el PSOE accepta Podemos guanya, si el PSOE ho rebutja Podemos guanya igualment, qui perd és la gent que de debò necessita un canvi. 

Si hi ha la més mínima possibilitat de desbancar el PSOE, preferiran noves eleccions que guanyarà el PP i on ells seran primera força de l'esquerra, encara que això comporte el perill de 4 anys més de governs despietats de dretes centralistes.

Hi ha també el descrèdit de la democràcia. Ho va dir Oltra “no toleraré la tirania de la majoria” però només calia veure quina anava a ser la direcció política del grup Compromís- Podemos, per adonar-se’n de la presa de pèl. 

I tenim el plany d’Oltra dient que si és un “atropello”, que si els no lleials han sigut els partits del bipartidisme, etc.. Una xerrameca que converteix la democràcia en un esperpent i fa impossible destriar una praxi democràtica d’aquest circ en què han convertit la política els de Podemos de la mà del grup A3 Media. 

I mentre tant ni paraula de la limitació de mandats, de la separació de poders o de la representativitat estructurada, d’això no en diuen res. Coneixem l'estructura territorial i col·lectiva de les CUP, del Bloc o d’ERC, sabem com es fan els debats i com es trien els representats i per quant de temps. Però açò no se sap de Podemos, i a Compromís hem d’aguantar que una minoria exercisca, aquesta vegada sí, la seua tirania sobre la majoria dels membres de Compromís.

El cas és que si no ens armen la gent d’esquerres i/o nacionalistes, amb Podemos ho tenim realment fotut, car ens faran retrocedir a les concepcions populistes de Perón a Argentina, que crec que és el que més s’assembla a Podemos.