La vetlada començà amb la salutació als assistents a càrrec de la professora Rosa Magraner que, com proposà Josep Lozano, l’escriptor d’Alginet iniciador d’aquesta celebració estellesiana, animà els presents a recitar també poesia d’altres autors i d’altres contrades. Fabiola Serra, la tècnica de Cultura, emplaçà els presents a assistir al “Dia mundial de la traducció” que se celebrarà el diumenge 28 de setembre a les 12’30 al Molí del Pla, amb un recital de poesies traduïdes a la nostra llengua i l’actuació del grup local “L’Ajunt de la Bóta”.
L’escriptor Francesc Bononad anuncià també la convocatòria del Primer concurs de composició musical, que es farà cap a novembre d’enguany, a partir d’una selecció de Josep Enric Grau de tres poemes del valler Joan Vicent Clar. I, com a mostra i invitació a aquest concurs, el músic Josep Antoni Alberola recità aquests tres poemes amb l’acompanyament magistral del grup Llevant Ensemble. Aquesta fou la nota musical de la nit, sorpresa per a tots, i que va ser molt aplaudida.
Amb l’eficient i amable organització del Centre Excursionista de Tavernes, amb una sonorització professional i una càlida ambientació a càrrec de Jesús Meló, començaren a desgranar-se, un a un, els poemes que la gent recitava. I es notà l’interés amb què els assistents feien ús de la paraula, perquè milloraren notablement en les seues intervencions i hi hagué vertaders rapsodes que foren escoltats atentament i gratificats amb efusius aplaudiments.
Es recitaren molts poemes d’Estellés, alguns d’ells populars i coneguts per tots, d’altres no tant. Però també van sorgir versos de poetes locals, com el ja citat J.V. Clar, Àngel Mifsud i Pau Rodríguez. Precisament, d’aquest jove poeta valler, més conegut amb el sobrenom artístic de “Pau i au”, es recitaren diversos poemes i, entre ells, n’elegí un i el recità el nostre alcalde, Jordi Joan. Un de ben breu, amb fons matemàtic, perquè l’autor en composar-lo li havia demanat consell.
Moltes de les interpretacions feren esclatar el somriure o, directament, la rialla del públic, ja fóra pel contingut picant o burlesc del text, o bé per la matisada recitació de cada participant. Fins i tot la poeta argentina Adriana Serlik ens brindà un poema inèdit propi en castellà “La maestra republicana” que fou molt aplaudit.
Moltes de les interpretacions feren esclatar el somriure o, directament, la rialla del públic, ja fóra pel contingut picant o burlesc del text, o bé per la matisada recitació de cada participant. Fins i tot la poeta argentina Adriana Serlik ens brindà un poema inèdit propi en castellà “La maestra republicana” que fou molt aplaudit.
I fins l’any que ve o, com desitja Sico Fons, fins que vulguem reunir-nos novament per celebrar l’art de la paraula en bona harmonia. Perquè... ¡visca la poesia!
-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada