El Molí del Pla esdevé de nou un bell escenari de la paraula i la música

Els protagonistes del recital i vista de part de la planta baixa del molí

El Molí del Pla, una vegada més, s’ha convertit aquest diumenge en bell escenari de la paraula i la música. I, singularment, ho ha estat amb els ressons d’un vell passat de la vall d’Alfàndec: amb la sonoritat de l’àrab clàssic i la música d’arrels andalusines. Màgicament ens hem transportat als temps remots en els quals la Valldigna pertanyia a la cultura islàmica i de la mà de la poesia.

Ratiba Zami, una jove marroquina, actualment veïna de Tavernes, ens ha recitat en àrab una selecció de poemes del llibre “Perles de la nit. Poetes andalusines”, traducció de Margarida Castells i de la vallera Encarna Sant-Celoni. Com un diàleg entre cultures, hem escoltat cada composició, primer amb la dolça veu de Ratiba i després, amb la força i l’expressivitat de la veu d’Encarna, acompanyades per Ximo Caffarena, sonador magistral de diversos instruments.

Encarna Sant Celoni

Els textos del llibre, dels quals n’hem sentit un tast, són en realitat tots els poemes i fragments escrits per dones cultes, que ens han pervingut de tota la llarga època andalusina de la península Ibèrica, que va des del 711 –l’any de la penetració dels àrabs– fins el 1492 –l’any de la desaparició del reialme nassarita de Granada– i que es conserven dispersos en multitud de fonts bibliogràfiques. 

Les traductores han tingut l’encert de recollir-los en un volum exquisit que l’editorial Adesiara ha editat recentment, tot incloent el text original en àrab i la traducció en català. Hi ha composicions de tot tipus, de tots els temes, d’amor, de desamor, de retret, de venjança, de crítica política… d’una quarantena d’autores, cosa que mostra clarament que aquest tresor de “perles” literàries no va ser fruit precisament de la casualitat, sinó una florada de poetes extraordinàries.

I com a mostra us regalem aquesta “perla” que la poeta Aixilbia, “la de Silves”, va composar al segle XII, per denunciar els danys i el mal govern que aleshores, com ara passa també al nostre país, patia la ciutat de Silves:

Així com he pogut veure plorar les pedres,
ara toca que plorin els ulls renitents.

Vós, que us dirigiu a la ciutat que espera
la lleva de l’odi per part de l’Indulgent,

en fer cap a la porta de l’emir, crideu:
“Ei, pastor!, al teu ramat li estan fent la pell,

l’has deixat de banda i ja no té pastura,
i de les bèsties ferotges l’has fet presa!”

Silves ja no és Silves: era un paradís,
però els tirans l’han convertida en infern.

Tot ho han malmès, sens por al càstig del Senyor;
mes, als ulls de Déu, no pot amagar-se res.

L’acte ha acabat amb la participació del nombrós públic per commemorar el dia mundial de la traducció. Cadascú ha triat i llegit un fragment literari, d’entre una selecció que Encarna Sant-Celoni havia proposat, sempre citant-ne l’autor, la llengua de procedència i el traductor.  

L'alcalde Jordi Joan llegint un poema

Hi destaquem la presència de la poetessa menorquina, Josefina Salord, viuda del valler Àngel Mifsud, que també ens ha acompanyat i ha participat en la lectura, així com també han llegit versos la regidora de cultura, Pilar Altur i l’alcalde Jordi Joan.

Un goig per als sentits i per a l’enteniment! Un plaer per a les gents sensibles!

¿Un acte minoritari i sectari? 

Talment, com ja ens tenen acostumats, potser en els llocs habituals llegírem que ha estat un acte minoritari, i acusaran de sectari al govern i de gastar només per als seus. I ho faran simplement perquè fa cultura i en valencià.

És l’excusa que ells - ¡No diré noms! (Ovidi Montllor) – usaran per a justificació d’un fet: la dreta sempre s’autoesborra de qualsevol manifestació cultural que no siga “la España de pandereta”, que diria el poeta.

Fa uns anys no els calia – ells no en feien, d’actes- i ara s’autoesborren,  siga una manifestació musical, teatral o poética. I si l’idioma vehicular emprat és el valencià, més encara. ¿Qué podem esperar, culturalment, d’aquells que, fins i tot, s’han esborrat de les conferències i actes culturals sobre Bolomor i no hi han acudit a cap?

-