Els protagonistes del recital i vista de part de la planta baixa del molí |
El Molí del Pla, una vegada més, s’ha
convertit aquest diumenge en bell escenari de la paraula i la música. I,
singularment, ho ha estat amb els ressons d’un vell passat de la vall d’Alfàndec:
amb la sonoritat de l’àrab clàssic i la música d’arrels andalusines. Màgicament
ens hem transportat als temps remots en els quals la Valldigna pertanyia a la
cultura islàmica i de la mà de la poesia.
Ratiba Zami, una jove marroquina,
actualment veïna de Tavernes, ens ha recitat en àrab una selecció de poemes del
llibre “Perles de la nit. Poetes
andalusines”, traducció de Margarida
Castells i de la vallera Encarna
Sant-Celoni. Com un diàleg entre cultures, hem escoltat cada composició,
primer amb la dolça veu de Ratiba i després, amb la força i l’expressivitat de
la veu d’Encarna, acompanyades per Ximo Caffarena, sonador magistral de
diversos instruments.
Encarna Sant Celoni |
Els textos del llibre, dels quals n’hem
sentit un tast, són en realitat tots els poemes i fragments escrits per dones
cultes, que ens han pervingut de tota la llarga època andalusina de la
península Ibèrica, que va des del 711 –l’any de la penetració dels àrabs– fins
el 1492 –l’any de la desaparició del reialme nassarita de Granada– i que es
conserven dispersos en multitud de fonts bibliogràfiques.
Les traductores han
tingut l’encert de recollir-los en un volum exquisit que l’editorial Adesiara
ha editat recentment, tot incloent el text original en àrab i la traducció en
català. Hi ha composicions de tot tipus, de tots els temes, d’amor, de desamor,
de retret, de venjança, de crítica política… d’una quarantena d’autores, cosa
que mostra clarament que aquest tresor de “perles” literàries no va ser fruit
precisament de la casualitat, sinó una florada de poetes extraordinàries.
I com a mostra us regalem aquesta “perla” que
la poeta Aixilbia, “la de Silves”, va composar al segle XII, per denunciar els
danys i el mal govern que aleshores, com ara passa també al nostre país, patia
la ciutat de Silves:
Així com he
pogut veure plorar les pedres,
ara toca que plorin els ulls renitents.
ara toca que plorin els ulls renitents.
Vós, que us dirigiu a la ciutat que espera
la lleva de l’odi per part de l’Indulgent,
en fer cap a la porta de l’emir, crideu:
“Ei, pastor!, al teu ramat li estan fent la pell,
l’has deixat de banda i ja no té pastura,
i de les bèsties ferotges l’has fet presa!”
Silves ja no és Silves: era un paradís,
però els tirans l’han convertida en infern.
Tot ho han malmès, sens por al càstig del Senyor;
mes, als ulls de Déu, no pot amagar-se res.
L’acte ha acabat amb la participació del
nombrós públic per commemorar el dia mundial de la traducció. Cadascú ha triat
i llegit un fragment literari, d’entre una selecció que Encarna Sant-Celoni
havia proposat, sempre citant-ne l’autor, la llengua de procedència i el
traductor.
L'alcalde Jordi Joan llegint un poema |
Hi destaquem la presència de
la poetessa menorquina, Josefina Salord, viuda del valler Àngel Mifsud, que també ens
ha acompanyat i ha participat en la lectura, així com també han llegit versos la
regidora de cultura, Pilar Altur i l’alcalde Jordi Joan.
Un goig per als sentits i per a
l’enteniment! Un plaer per a les gents sensibles!
¿Un acte minoritari i sectari?
Talment, com ja ens tenen acostumats, potser en els llocs habituals llegírem que ha estat un acte minoritari, i acusaran de sectari al govern i de gastar només per als seus. I ho faran simplement perquè fa cultura i en valencià.
És l’excusa que ells - ¡No diré noms! (Ovidi Montllor) – usaran per a justificació d’un fet: la dreta sempre s’autoesborra de qualsevol manifestació cultural que no siga “la España de pandereta”, que diria el poeta.
Fa uns anys no els calia – ells no en feien, d’actes- i ara s’autoesborren, siga una manifestació musical, teatral o poética. I si l’idioma vehicular emprat és el valencià, més encara. ¿Qué podem esperar, culturalment, d’aquells que, fins i tot, s’han esborrat de les conferències i actes culturals sobre Bolomor i no hi han acudit a cap?
Talment, com ja ens tenen acostumats, potser en els llocs habituals llegírem que ha estat un acte minoritari, i acusaran de sectari al govern i de gastar només per als seus. I ho faran simplement perquè fa cultura i en valencià.
És l’excusa que ells - ¡No diré noms! (Ovidi Montllor) – usaran per a justificació d’un fet: la dreta sempre s’autoesborra de qualsevol manifestació cultural que no siga “la España de pandereta”, que diria el poeta.
Fa uns anys no els calia – ells no en feien, d’actes- i ara s’autoesborren, siga una manifestació musical, teatral o poética. I si l’idioma vehicular emprat és el valencià, més encara. ¿Qué podem esperar, culturalment, d’aquells que, fins i tot, s’han esborrat de les conferències i actes culturals sobre Bolomor i no hi han acudit a cap?
-
Esta gent sols va a paelles de falles, procesons i actes multitudinaris per implorar vots... els actes minoritaris, culturals, etc... no els interessa. La seua cultura és la de Bertin Osborne, Francisco y l'Arevalo. Trist, molt trist.
ResponEliminaVa més gent a vore Bertin Osborne, Francisco o l'Arevalo que a estos actes o al cine a la fresca de festes i este govern li gira l'esquena a la majoria.
ResponEliminaNo és qüestio de girar l'esquena a ningú és qüestio de cultura. Va més gent a vore i escoltar qualsevol actuació en mig la plaça (Xavi Castillo, Alqueria Blanco, Eugeni Company...) que al Premi Princep d'Astúries, codirector d'Atapuerca i un dels cientifics més importants a nivell mundial sobre el Paleólitc, Juan Luis Arsuaga, a la Casa de la Cultura.
ResponEliminaÉs el fruit de la cultura que el PP de Tavernes li ha donat a este poble durant 16 anys.
I bona prova d'eixa cultura són els seus regidors no anant a cap conferència, ni tan sols a la d'Arsuaga, on hagueren pogut fer punts davant els responsables del Museu de la Diputació que hi vingueren.
Ara realment, tampoc feien ninguna falta. Igual s'hagueren passat tot el rato passant-se paperets i rient-se le bovades com fan en els plenos.
M'ha acabe de riure a base de bé.
ResponEliminaEixa crònica s'ha posat també en un altre blog amb fotos que estan fetes en movil al principi i després es veu se n'anaren perquè no en posa cap de l'acte. Nomes volien la foto i no els importava l'acte perquè ni una foto posen.
Encara no havia ni començat la recitació i es veu en una Caferrenna afinant la guitarra, i en una altra la presentació de Sant Celoni i Fabiola.
La primera fila encara esta buida, només esta el mestre D. Jose Ortiz, i no es veu la mestra de l'Alfandec, dona Gertrud i la germana que la va ocupar en començar i després l'alcalde i la novia.
Tot la crònica d'eixe blog es un engany i damunt pareix que faça un mini miniresum de la crònica que publiqueu ací.
El que alguns fan per aparentar. Encara em ric.
I en eixe mateix blog que s'esmenta (cal dir el nom, no passa res per fer-ho: Quadern de reflexions, d'Enrique Estruch), es dóna pàbul a les informacions errònies, quan, sabent com sap Estruch, que l'acte del Molí i el cinema de Festes no comparteixen organització, deixa que plane l'error en un comentari anònim. Per què Enrique Estruch no desmenteix l'anònim (ho ha de fer un altre anònim)? Algun interés fosc?
ResponEliminaEs lo que hay. Quatre paraules per a que altres quatre puguen seguir en la seua linia de critica, desprestigi a tot lo que no vinga de ells, mentir, difamar. Sempre els ha importat una m... estos actes, els del bolomor o els de les distintes musiques valencianes. No se quin es eixe partit que se les dona de "defender a los valencianos..." quan tot el que ve dels nostres autors, artistes i musics els despestrigien ni ho recolzen ni van a res. Ara, mentir i criticar si saben. No saben altra.
ResponEliminaMillor que no l'hagen dit: així no tenim perill d'acostar-nos-hi a veure que en posen.
ResponEliminaAra pel que dieu... vade retro!
Doncs per a no agradar-vos no pareu de seguir-me, algo vos pica .
ResponEliminaQuin figura l'Estruch! El tio té mània persecutòria però a l'inversa, en positiu. Jo ja tinc clar el meu vot per a les pròximes eleccions.
ResponEliminaA l'acte de les bicis i la biga ensabonà us semblava poca gent 36 xiquets, més els pares, familiars, i curiosos que estigueren per allí. Ara, lo que allí critiqueu en digueu d'èxit d'assistència, quan només es conten manco 30 persones a les vostres fotos. El proper acte al despatx de Bufante i direu d'un acte "a rebentar".
ResponEliminaDoncs, t'equivoques, perquè no hi ha cap foto on es veja tota la gent.
ResponEliminaLa foto que més gent es veu, feta des de l'escala, falten files que tapa la paret. Tampoc es veu la gent que hi havia a la dreta de la imatge i que està fora de càmara.
Hi havia 50 cadires, totes ocupades i asseguts, 6 persones dempeus recolzats sobre eixa paret que hem dit, 3 persones davant del primer pilar que tampoc es veuen, entre elles l'alcalde i la novia, dos fotografs, dos persones filmant, i un conjunt de persones dempeus a la dreta de la imatge que no es veuen, a més de dos persones de l'organització.
En total, i els vam comptar hi hagué una assistència de més 70 persones(variable en una o dos segons els moment) sense comptar organització i els dos xiquets que hi havien d'un any.
Tenim el vici de comptar. Que li anem a fer. A més tenim una vintena més de fotografies de l'acte i podem comptar i posar nom i cognoms a tots els assistents.
A la pròxima vine i no t'equivocaràs amb els numeros.
Oblidavem: No tenim com a vici mentir ni enganyar. Els numeros son els que son i no ens posem res a la butxaca unflant les xifres.
ResponElimina70 persones a migdia d'un diumenge i en un acte de poesia, es comparable a l'estat d'ocupació del Mestalla en un dia on jugue el Valencia contra el Barça o el Madrid.
M'hes indiferent quants érem. Em va encantar i sorprendre per la força i la gosadia d'uns versos escrits per unes dones en una època i una civilització que pensava que les tenia més encorsetades.
ResponEliminaA l'Administrador Quadern:
ResponEliminaCom no anem a seguir-te si ens oferixes els millors moments del dia per riure amb les teues ocurrencies.
Jo quan estic deprimit passe a llegir les xorrades que dius i a passar-m'ho be baquejant-me a riure.
Millor que els dibuixos de la tele.